El retorn a les meves arrels...

              Ara ja fa un poc més d'un any que ens vàrem instal·lar a Campos i estic contenta de veure que va ser una molt bona decisió. Implicà un canvi radical d'estil de vida que ara agraïm molt.

              Tota la meva vida havia viscut a la ciutat i no m' imaginava que la vida a un poble m'agradaria molt més. A això s'hi han d'afegir els valors sentimentals que m'uneixen a aquest poble en concret,  ja que és el poble on varen néixer i créixer els meus pares i on hi tenim gairebé tota la família, dic gairebé perquè també en tenim de propera a Palma i a Barcelona. Ha significat el retorn a les meves arrels i això no té preu, sobretot en els temps que corren.

              Una de les coses que em fa feliç de viure al poble és la manera en què viurà i creixerà el nostre fill. És un sistema de vida molt diferent al d'una ciutat, més lliure, més sa, més familiar, més arrelat a la cultura, als costums, i més tranquil. Estic convençuda que aquest fet determina en gran mesura la personalitat de les persones i n'augmenta la seva qualitat de vida.

               El fet que treballi al poble també ha fet que ens hàgim adaptat molt més ràpid. Personalment, m'he sentit molt ben rebuda i he conegut algunes persones que s'han convertit en grans amistats.

              Una cosa que m'agrada moltíssim és l'aroma nocturna que desprèn aquest poble, ajuda a convertir-lo en un poble càlid, acollidor, amb certs tocs nostàlgics que el fa especial.

              A la nostra arribada alguna gent que no em coneixia sempre se'm dirigia en castellà, la qual cosa em sorprenia i em demostrava que hi ha molta de feina a fer en aquest sentit. Però aquest no és el tema del meu escrit d'avui. Això sí, en aquests moments ara ja tothom em parla en mallorquí, la qual cosa m'alegra.

              El jovent d'un poble no és millor que el jovent d'una ciutat, evidentment, però els seus valors són diferents i el seu modus vivendi ens agrada més, i és el que volem per al nostre fill.