El món torna boig...

El món torna boig...

El món torna boig...

Això em ve al cap cada dia que passa.

Això em ve al cap quan llegesc els diaris.

Això em ve al cap quan veig informació manipulada.

Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just.

Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble.

Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament.

Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació.

Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública.

Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.

Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició.

Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble.

Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.

Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic.

Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones.

Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió.

Això em ve al cap quan acomiaden persones de la  feina pel seu color polític.

Això em ve al cap quan  veim gent col·locada en un lloc de feina a dit.

Això em ve al cap quan veig personatges  monàrquics que no són jutjats com toca.

Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics.

...o sempre ho ha estat. 
Antònia Lladonet

Interrogants i desigs

      

                                                       Interrogants i desigs

                               Quant de temps haurem d'esperar

                                perquè es desvetllin els nostres somnis,

                                vestits d'una felicitat cobejada

                                i amarats d’una dolça relació casolana?

                                Quant de temps haurem d'esperar

                                 per deixar de veure pensaments vexats,

                                 llibertats anihilades, indecències disfressades,

                                 aviors ignorades i dignitats exterminades? 

                                 Quant de temps haurem d'esperar

                                  perquè ens deixin ser qui som,

                                  i no haver de viure en un món inventat

                                  pels que manen, amb el cor estressat?.

                                  Quant de temps haurem d'esperar

                                   per sentir la nostra  terra lliure,

                                   amb el rostoll sec i la fruita humida,

                                   on es puguin recollir las llavors de la vida?

                                    Quant de temps hem d'esperar,

                                     perquè no ens tornin a humiliar?

                                     

                                        

                              

No ens queda més que la revolució pacífica

   Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè si se'ls vulnera, s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

  Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.

  De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.