Darrerament he sentit a dir "Els profes no es volen reciclar en anglès, són uns vagos" i ja que la gent que diu això no vol escoltar, faré la meva reflexió per aquí: Els professors ens passam la vida reciclant-mos, però la qüestió del reciclatge és voluntària i els temes que tries també. A mi m'interessen especialment els cursets que xerren d'educació, de com dur les classes, de com innovar-les, noves metodologies, etc. L'anglès em podria interessar com a llengua estrangera a nivell personal, però no em serviria de res per a les meves classes, ja que som professora de llengua i literatura catalanes. La gent està tan desinformada que es pensa que tota la problemàtica del TIL és causada pel fet que els profes no volem reciclar-nos en anglès, cosa molt absurda. Ens reciclam en allò que ens interessa, evidentment, i que va íntimament lligat a la nostra carrera o professió! Estaria molt bé que es concedissin facilitats per a poder seguir formant-nos i recursos, molts profes, també tenim una família i quan acabam la feina ens pot resultar difícil posar-nos a estudiar, a anar a cursets, etc, si ja és difícil la conciliació familiar-laboral, imaginau la conciliació familiar-laboral-cursets... Sobretot els que tenim al càrrec fills petits. Va aquesta reflexió dirigida a totes aquelles persones que, sense tenir capacitat d'empatia, fan comentaris ofensius cap a la nostra professió i són poc solidàries amb les nostres queixes. I què volem d'una societat cada vegada més individualista i egoista?
dilluns, 28 d’octubre del 2013
Quan la tranquil·litat és un miratge...
El curs escolar va començar amb tres setmanes de VAGA dels docents, una vaga que va rebre molts suports, però també detractors, sobretot quan s'anava allargant. S'han arribat a sentir grans barbaritats sobre els docents, mentides i afirmacions manipulades. Es pot arribar a entendre que els pares i mares patissin per la situació, en veure que els seus fills no rebien classe i també els nervis, però no es pot entendre, que aquests pares i mares que tant patien per això, ara estiguin tan tranquils, perquè realment, el que els espera als seus fills no és una educació digna, precisament, perquè no és en mans dels docents, sinó dels polítics. És així, l'educació dels nostres fills és a mans d'uns polítics a qui no els preocupa gens el món educatiu, ni els nostres infants.
Com a docent estic encesa, no m'agrada sentir-me un titella del Govern, però com a mare... Què vos puc dir com a mare? Estic indignada i preocupada pel sistema educatiu que li tocarà viure al meu fill i al que ha d'arribar... L'únic que em conhorta és que sé que quan el meu fill és a l'escola, està en bones mans, en mans dels mestres i estic convençuda que faran el possible per dur tota aquesta situació el millor possible.
Sí, confiï plenament en la figura del mestre i de la mestra, perquè n'he estat envoltada tota la meva vida i sempre ha estat una figura digna d'admirar, tret d'algunes excepcions.
Malgrat tot això, seguesc sentint-me molt orgullosa de la meva professió i em sent afortunada de poder guanyar-me la vida fent allò que més m'estim: Educar. Seguirem lluitant mentre sigui necessari!
dimecres, 23 d’octubre del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)