M'agradaria fer un parell de reflexions sobre el que més m'agrada, les qüestions d'educació. La veritat és que he de dir que no aconseguesc ser molt objectiva, i tampoc no ho pretenc, ja que la faceta de mare em guia molt en tots els meus escrits.
Avui m'agradaria parlar sobre la importància dels estímuls que rep l'infant de la gent que l'envolta, i de l'enorme necessitat de sentir el reforç positiu d'aquesta mateixa. Els pares tenim el paper protagonista en aquest sentit, ja que el nostre, és el reforç positiu que més necessita. Actua cercant la nostra aprovació, i és una cosa normal, natural i lògica. I, precisament és aquesta necessitat d'aprovació la que motivarà l'infant a fer les coses bé, i provocarà satisfaccions per a ambdues parts. De fet, se sol funcionar així a la vida en el món adult, ens agrada fer les coses ben fetes per a nosaltres mateixos, però també necessitam l'aprovació dels altres.
L'infant encara necessita més aquesta aprovació i la nostra actuació diària és molt important. Cada cosa positiva feta per l'infant ha de ser valorada i reforçada. Ha de tenir ben clar que si fa les coses ben fetes els adults ho valoraran. De quina manera? Fent-li saber que ho ha fet molt bé, amb paraules, gestos, mirades, amb una abraçada, una besada... Depèn del que es tracti, però l'important és que no hem de deixar de valorar les petites coses, perquè per als petits són grans coses.
El fet de conèixer molt bé els nostres propis fills ens ajudarà a saber quins tipus de reforços positius necessiten, i no em referesc als reforços materials, regals, etc, sinó als de les nostres paraules, dedicació i atenció. Al cap i a la fi, és el que més necessiten, atenció i sobretot, amor.
Exemples concrets de reforç positiu en l'etapa infantil: Si el nostre fill menja de manera correcta i autònoma és important recordar-li diàriament que ho fa molt bé. Si es passa estones a la seva habitació jugant solet, també, ha de saber que els pares valoram la seva autonomia. El simple fet d'acabar un trencaclosques solet, encara que ho hagi fet ja trenta vegades, també se li ha de valorar. Evidentment, tampoc no se n'ha de fer un gra massa. Les coses noves s'han de valorar per damunt de les altres, sinó també perdria el sentit.
No hem d'oblidar que quan aquests infants es converteixen en adolescents també necessiten el reforç positiu, sobretot per tot el que es refereix a l'estudi. El fet que hagin crescut no vol dir que no necessitin saber que estam pendents d'ells, que ens interessa tot sobre el seu món i que valoram moltíssim tots els seus progressos.
2 comentaris:
He tornat!
Ja era hora. D'acord amb tot el que has escrit. Aquesta motivació s'ha de mantenir senpre.
Publica un comentari a l'entrada