Ara sí, ja el puc publicar! Poema dedicat a la biblioteca del nostre institut! SILENCI...

Na Carolina Ibac, com sempre, s'ha lluït. Ens ha escrit un poema per a la nostra biblioteca i tot el que faci referència a ella, sobretot, l'amor a la lectura. També formarà part del nostre projecte "Tu ets la teva estrella" i n'estam encantats. Silenci... n'és el títol, molt ben triat. No hi pot haver millor manera de fer honor a un espai tan important i privilegiat del centre, on hi passam moltes d'hores. Au idò, silenci...

Silenci…
És moment de connectar amb les lletres.

Silenci…
És temps de llegir una estoneta.

Silenci…
És hora d’endinsar-se en una història.

Silenci…
La lectura ens duu un munt de cabòries.

Silenci…
Sóc jo i un llibre.

Silenci…
Llegir em fa sentir lliure.

Silenci…
Mengem-nos tot coneixement.

Silenci…
Estimulem la nostra ment.

Silenci…
La nostra imaginació s’estén.

Silenci…
Lluitem contra l’avorriment.

Silenci…
Els pensaments aliens ens omplen.

Silenci…
Els savis fan surf sobre les ones.

Silenci…
Acceptem paraules generoses.

Silenci…
Els nostres cors s’estoven.

Silenci…
Escoltem la paraula feta expressió.

Silenci…
La lectura ens ajuda a comprendre el món.

Silenci…
Llegim totes les ànimes que s’amaguen,
entre les pàgines de cada llibre,
a cada racó d’aquesta biblioteca nostra.
de l’IES Damià Huguet,
que avui les seves portes,
per primer cop, ens obre.

Aquest 26 de març dels dos mil deu,
posem-hi el primer peu!

El Silenci parla sol quan les paraules dels llibres ens miren.

…

El poema recitat per Sherlock Holmes

Biblioteca IES Damià Huguet

Vos present el meu grup-classe d'aquest any!

   Amb aquesta nova entrada vos vull presentar el meu grup de PQPI de l'institut de Campos. Estic molt contenta amb ells. Aquest any els estic fent classes de català, de castellà, de socials i d'ètica, estic quinze hores amb ells i la veritat és que hi estic molt bé. Precisament això és el que m'agrada d'estar al departament d'orientació enlloc d'estar al de la meva especialitat, el de català, que tens un grup reduït amb qui estàs moltes hores i te'ls fas ben teus. De totes maneres, deu dependre del grup que te toqui i de la bona sintonia que hi hagi per ambdues parts.


 Aquest any hem encetat un projecte molt engrescador. A través de poder  fer feina amb internet, l'alumnat ha pogut estar en contacte amb una poetessa de Catalunya, Carolina Ibac i Verdaguer, amb la qual hem començat un projecte que acabarà a final de curs. A partir del fet que la poetessa ens va dedicar un poema sobre la pau La pau ens espera, ens va proposar que pensàssim un tema, setmanalment, i ella el convertiria en poema. Finalment, la cosa ha anat més lluny i ens diu que, a final de curs, els recollirà en un poemari que serà publicat, el pròleg del qual vol que l'escrivim nosaltres. Tota aquesta empresa ens ha motivat moltíssim. El títol del llibre l'autora ja el té pensat, Tu ets la teva estrella. Tot això m'ha ajudat moltíssim a acostar-los a la poesia, un món que veien molt llunyà. 

  També han fet un curset, amb persones de fora del centre i especialitzades en diferents temes, sobre sexualitat, nutrició, assetjament escolar i drogues legals.  A la tercera avaluació, el meu alumnat haurà d'explicat tot l'après a l'alumnat de 2n d'ESO de l'institut. Tenc moltes de ganes de veure'n els resultats.


  Finalment, explicar-vos que hem creat un blog grupal per treballar tots els aspectes referents a la comunicació i cada un d'ells també ha creat el seu propi blog personal. La veritat és que està funcionant molt bé. 

  Vos he penjat un parell de fotos del grup preparant el decorat per a la mostra de cuina que farem la setmana que ve a l'insti, inspirada en la Grècia antiga i els seus Déus i amb les seves Deesses. Bon profit idò!

         

Poema en forma d'espiral "T'espero fora" de na Carolina Ibac, molt original.

Espectacular! M’agrada molt la forma d’espiral del nou poema de na Carolina Ibac. Això d’unir la forma i el contingut està molt bé. L’he trobat molt original i diferent del que sol fer. Enhorabona! La imatge que l'acompanya és ideal! Moltes vegades ens hem trobat dins una espiral, com en un camí sense sortida, d'això mateix parla el poema, però sempre en podem sortir i la poetessa ens espera fora...

T’espero fora

Recordo el bes primer,
amb els peus nus ,
sobre la sorra,
escoltàvem, junts,
la cançó de les ones

El cel, testimoni, del bes,
primer de tots els darrers,
guaitava la màgia del vers
i la pena alleujava pes.

El somni s’encenia
aquell vespre ben trobat.
Les nostres ànimes ara somriures
bategaven al mateix compàs.

Érem a la platja,
calada tota la màgia.
Les mirades jugaven.
La complicitat radiava.

Les nostres veus
eren versos entesos.
estrelles de peu,
lluna i sol estesos.

Unes belles promeses,
que quedaren enrere.
El camí començava
lluitant contra les feres.

Una fera ja és morta,
l’altra encara amenaça.
El miratge de la llibertat
és una visió esclava.

La nuesa pura és allà.
Deixem les mutacions alienes.
Lluitem per viure sans:
ànima, ment i cor, mai en va.

Brotem del fum,
sorgit de les cendres,
No cal anar lluny.
Ho insinuen les estrelles.

Som el nostre cervell.
Som la nostra pell.
Som l’ànima lliure.
som aquell jo que lluita.

Els marges, “a priori”, són l’avís.
Les conseqüències són el dany.
No tornem a caure en el parany.
Mai és tard, els errors ens ensenyen.
Fugim d’aquesta espiral.

T’espero fora.                                                                                Sé que algun dia vindràs.

                                                                                                                       Carolina Ibac

Poema preciós de Daniel Ferrer i Esteban "Passaran les hores, tu mai"

Aquí teniu un poema preciós de Daniel Ferrer. M'ha agradat molt per la tendresa que desperten els seus versos i perquè parla d'amor d'una manera diferent, sense caure en els tòpics habituals. La imatge és una pintura de Dalí anomenada Els rellotges dalinians. Esper que passeu un poc de gust!
                                        Passaran les hores, tu mai

Passaran, lentes o ràpides, les hores,
però mai no et veuré, mai passaràs.

Passaran, tristos, els anhels, els desitjos,
i malgrat tot, no, tu no, no passaràs, mai.

No he volgut veure el món com un cau, sol,
vaig preferir somniar-te per veure't morir.

Per patir l'absència de l'amor que mor, sí,
així, sembrant el camí, de la flama d'ahir.

I ara tot es vertebra a la velocitat de la nit,
d'aquella llum que duus endins del cos,
empresonada dins dels teus pits,
la llum de la llet del matí.

Així alimentes el somni,
així em creix l'amor, fort,
dins la llum de la flor.

Passen les hores,
el carrer a la mirada,
passen els jardins,
els contes d'infants,
passen les fades,
passa el món,
i no t'atures,
tampoc t'apartes,
després de tot això
ja no calen paraules,
tot s'escampa, dolça,
dolça mirada,
somniada,
dins la calma,
que s'ho mira,
després de ser engendrada.

-Ara tot és joc, somriures i mirades,
després del passat de les hores,
ara aquest desig present es fa futur,
com futurs són els gests de la tarda-

La meva nit és a la teva dolça veu càlida.

Daniel Eduard Ferrer i Esteban, 20 de març del 2010

Les vostres frases emblemàtiques! Gràcies per la participació!

 

Aquí teniu les vostres frases emblemàtiques. Cada una diu molt de vosaltres...

Antoni Martiáñez ha dit...

 "Amant de saviesa s'agrada de tota cosa nova apresa".

 Agnès ha dit...

"Qui et vol mal et farà riure i qui et vol bé et farà plorar"

 miryam ha dit...

"Bé, he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones"

 Joan Lladonet ha dit...

"Cada obstacle que superes, és una passa més que creixes"

 Mauricio ha dit...

 "Me deje los deberes en mi casa =) jejejejeje..."

16 de març de 2010 9:33

 Cati ha dit...

"Feis el que és fàcil per a vosaltres i no cerqueu inútilment la dificultat"

 Jaume Sastre ha dit...

"Un no es fa vell dia a dia, un es fa vell quant es mort".

 Antònia ha dit...

 "Allunya't de l'orgull i del rencor i viuràs molt millor"

" Quan t'enfadis amb algú fes l'esforç de posar-te en el seu lloc i veuràs que la ràbia disminueix perquè arriba la comprensió..."

17 de març de 2010 20:25

 Pere ha dit...

"Si tens una bona idea, fes-la. És més fàcil demanar perdó que demanar permís"

17 de març de 2010 23:15

Escriu la teva frase emblemàtica i enriqueix el meu blog!!!

    Aquesta entrada deriva de l'escrit sobre les frases emblemàtiques del Petit príncep. En un dels comentaris que m'ha fet mon pare m'ha donat la idea que cadascú participàs amb una frases emblemàtica pròpia o rellevant a la seva vida i m'ha agradat, per tant, deman la vostra participació, a veure si entrau a "comentari" i l'escriviu, després faré una entrada nova amb totes les frases que hagin sorgit. Moltes gràcies.

  Aquí vos deix la meva i la de mon pare i d'altres molt curioses:

        -Per molt malament que vagi, sempre hi ha un bri d'esperança.

                                               -No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu.

                                  

Ja heu arribat a les mil visites al meu blog! Moltes de gràcies!!!

         Aquesta entrada la vull fer per agrair-vos les visites al meu blog, em fa molta d'il·lusió que les meves paraules arribin un poc més lluny. Quan el vaig iniciar no sabia quin profit en treuria i ara, veig que vaig fer molt bé d'engrescar-m'hi perquè estic gaudint molt cada vegada que faig una nova entrada i cada vegada que llegesc un nou comentari vostre. 

         A través d'aquest blog puc expressar els meus pensaments, sentiments, desitjos, anhels, preocupacions, alegries, tristeses. També puc denunciar aspectes que no m'agraden d'aquesta nostra societat, parlar dels meus gustos personals, d'educació, fer crítiques de les pel·lícules recomanables i, fins i tot, enviar missatges d'amor a la gent que més m'estim i moltes coses més. Amb tot això, he de dir que el meu fill ha estat una gran font d'inspiració en molts dels meus escrits i estic convençuda que, quan sigui gran, li agradarà llegir-los i saber tot el que significava per a mi en aquests moments. 

        Per acabar, voldria tornar a donar-vos les gràcies i animar-vos a seguir entrant-hi! Vos deix amb el poema que inicia la meva pàgina, un poema dirigit a tots vosaltres, del meu cantautor predilecte...                                                               

                                                             

                               

                               LLEGEIX-ME JA QUE... JO HI SOM SI TU VOLS SER-HI...

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.

Lluis Llach

                                                   

          

L'amor ets tu, marit meu...

Cadi, et dedic aquest poema, de na Carolina Ibac, amb tot el sentiment del món. En els seus versos hi veig reflectits els meus sentiments cap a tu. Si em demanassis què és l'amor per a mi, la meva resposta seria: L'amor ets tu.

                                                                       

                                                                       Amor a l'àgora

Amor, plaer immens,

al cel de la pell dins el sol,

de petits, grans, eterns,

amor a vius i a morts.

L’amor retorna sempre,

il·lumina la foscor,

ens uneix ardents,

no calen raons.

Les paraules s’enduen el sentit.

L’essència de l’amor és només al cor.

No és fàcil de definir,

Quan provem d’explicar-ho perd valor.

Sense paraules,

Muda em quedo,

Només sento.

Quan estimem

Patim constantment

Però no per un mateix

Sinó pels demés.

Amor, caminem plegats

Fent-nos costat,

pas a pas,

seguint el compàs.

Amor, aliment de l’ànima.

Passeig per la vida

En la millor companyia.

Sense patir, no hi ha estima.

Farcellet d’engrunes de tendresa

que ens duen l’amor trobat.

farcit de percepcions carnoses,

visuals, sentiments i paraules plenes.

… amor és esborrar-se a mi per dibuixar-te a tu.
… amor és què se jo, el trajecte d´una llàgrima
… amor és qualsevol paraula, que doni vida a la meva ànima.
… amor és obrir una porta si és que encara no l´has oberta.

L’amor ho és tot.

Tot ho és l’amor.

No fa res impossible

Les ànimes es tornen visibles.

Fins que no trobem l’amor,

Saltem i saltem,

De flor en flor,

Saborejant totes les mels.

L’amor és la màgia que ens omple,

Ens fa flotar com els núvols,

Contents caminem feliços,

Fa de la teva vida un conte.

L’amor és curiós i despista,

L’amor és l’inici i el final,

Estimo l’entorn, estimo la vida.

Estimar és una aventura que dura tota la vida (*)

Trobarem l’amor bo, també el dolent.

Sent generosos, possessius o egoïstes.

L’AMOR en majúscules ens farà lliures.

L’amor ens ajuda

L’amor ens condol.

I quan cau la pluja

Podem veure el sol

Amor viu

Amor de vida

Amor que ens fa viure.

Abstracció més abstracta

Concentració més concentrada

Amor… l’abstracte concentrat.

L’amor és pau.

Sentiment cap a tot,

Cap a tothom.

Plenitud vital que plau.

L’amor neda dins la immensitat del mar.

Els peixos, germans, amics, parelles…

s’estimen entre ona i ona, amb puresa

Instintius, primitius, vius.

Percepció Sensitiva

Notòriament augmentada

Plenitud existencial provocada

Interconnexió energètica i química

L’amor és acceptar un no.

L’amor és confiança i tolerància

L’amor és admiració.

L’amor és desig i passió.

Amor és el que jo sento per tu, marit meu.

Carolina ibac

Avui 8 de març: Dia de la dona

Ja sabeu que avui és el dia internacional de la DONA. Molts dels nostres drets encara no estan aconseguits, la desigualtat encara impregna el nostre dia a dia. Des d'aquí, un breu recordatori, sobre la història d'aquest dia, en honor a totes les dones que hi ha al món:
                    
La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica.
La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

Mobilització feminista a Dhaka, Bangladesh.

Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada.
El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.
El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.
La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977.

AVATAR... Increïble...

             Avui hem anat a veure aquesta pel·lícula perquè ens feia ganes experimentar el cinema en 3 dimensions, i no hem tornat gens decepcionats, ja que ens hem trobat davant una pel·lícula brutal per a la vista i també per al cor. Brutal per als sentits, però també per a les emocions. Ens ha permès veure el món amb uns altres ulls.

             Avatar, dirigida per James Cameron, el mateix director de Titànic, Terminator, Bailando con lobos o El último samurai, ha aconseguit fer un gran avenç en el camp tècnic amb aquest film, encara que, com que durant els darrers anys ha insistit que canviaria la forma de veure i de fer cinema, ha creat unes expectatives que han provocat l'efecte invers en alguns crítics, que n'han sortit decepcionats perquè esperaven molt més. No ha estat el nostre cas, com ja he dit al principi, ja que, per a nosaltres, sí que ha estat un avenç i una nova forma de veure cinema, i n'hem sortit encantats.

            Podríem dir que és una pel·lícula de ciència ficció, però també és d'acció i a més, s'hi explica una gran història d'amor.  És la creació d'un món nou, capaç de confondre amb la realitat. No només és imatge, sinó que també hi ha història, encara que, des del punt de vista narratiu, no és res de l'altre món. Les vestimentes digitals dels "avatars" són espectaculars i els efectes especials, també. 

            El que crida molt l'atenció és la millora tecnològica, la interacció entre personatges digitals i reals, la meticulosa creació d'un medi ambient artificial i la potència desmesurada dels efectes especials, que et posen els pèls de punta més d'una vegada. També els escenaris colorits, d'una bellesa que captiva. També unes escenes d'acció impressionants, batalles èpiques, el so extraordinari i una banda sonora molt adequada i que ajuda molt a que t'arribi per tots els sentits.

             Tot i que la història que s'hi narra és tòpica (Sempre agrada trobar tòpics a pel·lícules tan diferents), no deixa de ser interessant. Es perceben crítiques al militarisme, a l'imperialisme, i això ja em va bé i, fins i tot, al capitalisme. És un cant a l'ecologia, la pau i a la connexió interior entre tots els sers.

              Hi ha un paral·lelisme amb el món actual que es va deshumanitzant. És increïble veure com els indígenes defensen el seu poble i la seva terra, amb ungles i dents, molt lluny, per exemple, del que passa a Mallorca en què, la gent nadiva no ho fa. Avatar reflecteix molt bé el que significa la unió entre la terra, els animals i les persones. 

              El protagonista arriba a un nou món amb una missió, però perceb la bellesa d'aquest nou món i la noblesa de la seva gent, a través de les ensenyances d'una de les seves habitants i de les seves pròpies vivències, i això fa que se n'oblidi, de la missió, i vulgui iniciar una nova vida.

              Vos la recoman!!!