Ens trobam davant d'un poema breu que associa el pas del temps amb la terra...
En els temps que corren, un poema que parla d'arrels l'he de penjar al meu blog perquè quedi en el record.
Cultius de la memòria.
Terra fructífera
on ha arrelat el blat
i les prunes més dolces.
No siguis erm
de reminiscències.
Plantarem noves llavors,
i estrenarem diversitat
també en els records.
Carme Rosanas
6 comentaris:
Un poema el de la Carme que ja té arrels, poca cosa puc afegir... Als quadres de la Carme no cal buscar-hi la signatura, és el color és el traç...
Ja tens raó Antònia, ara falten arrels, o ser fidels a elles...
Salut i llibertat.
onatge
M'encanten aquests quadres... I hi queden molt bé als teus poemes Onatge...
Poema que és tot una bella metàfora o un conjunt de metàfores. La terra és el cervell i els diferents cultius són les diferents facultats que es desenvolupen en l'única part racional de l'ésser humà. Cultivem doncs, el cervell, la memòria, la imaginació, el record, la intel·ligència i amunt s'ha dit. A volar!
Hi estic molt d'acord mon pare... Per cert, has vist els canvis d'imatge del meu blog? Intent millorar-lo... Salutemmmmmmmmmm i bona nit.
Antònia casa teva ja era Moments de Tendresa, però ara amb aquests canvis -el negre-, la tendresa és asserenada, profunda,fresca, eterna...
Bon dia.
onatge
Moltes gràcies Onatge. A mi també m'agrada aquest canvi, és un poc més íntim i acollidor. Bona nit.
Publica un comentari a l'entrada