dimarts, 6 de juliol del 2010

Magnífic poema...

Ens trobam davant d'un poema breu que associa el pas del temps amb la terra...

En els temps que corren, un poema que parla d'arrels l'he de penjar al meu blog perquè quedi en el record.


Cultius  de la memòria.
Terra  fructífera
on ha arrelat  el blat
i les  prunes més  dolces.
No siguis erm
de reminiscències.
Plantarem noves llavors,
i estrenarem  diversitat
també  en els  records.
 Carme Rosanas

6 comentaris:

onatge ha dit...

Un poema el de la Carme que ja té arrels, poca cosa puc afegir... Als quadres de la Carme no cal buscar-hi la signatura, és el color és el traç...
Ja tens raó Antònia, ara falten arrels, o ser fidels a elles...

Salut i llibertat.
onatge

Antònia ha dit...

M'encanten aquests quadres... I hi queden molt bé als teus poemes Onatge...

Joan Lladonet ha dit...

Poema que és tot una bella metàfora o un conjunt de metàfores. La terra és el cervell i els diferents cultius són les diferents facultats que es desenvolupen en l'única part racional de l'ésser humà. Cultivem doncs, el cervell, la memòria, la imaginació, el record, la intel·ligència i amunt s'ha dit. A volar!

Antònia ha dit...

Hi estic molt d'acord mon pare... Per cert, has vist els canvis d'imatge del meu blog? Intent millorar-lo... Salutemmmmmmmmmm i bona nit.

onatge ha dit...

Antònia casa teva ja era Moments de Tendresa, però ara amb aquests canvis -el negre-, la tendresa és asserenada, profunda,fresca, eterna...

Bon dia.
onatge

Antònia ha dit...

Moltes gràcies Onatge. A mi també m'agrada aquest canvi, és un poc més íntim i acollidor. Bona nit.