dimarts, 29 de juny del 2010

Et sento, et respiro, t'estimo... Poema preciós... Quan estimar no és fàcil...

Ens trobam davant d'un poema ple de sentiments, enigmàtic, amb grans metàfores, bones d'entendre. D'un amor desitjat però complicat. Quan estimar no és fàcil... Gràcies Onatge.



Et sento, et respiro
però no llaurem junts.

L’aixada dels sentiments
troba moltes pedres i poca terra.

Estimar no és un camí,
no és un estel volador,
no és un poema en paper de lluna,
no és una flama d’amor,
potser és viure i renéixer a l’interior,
i fondre dos ecos en la mateixa paraula,
no desfullar els dies i viure’ls en flor,
i sentir el crit de viure a dos.

No deixar que la teòrica
ens faci oblidar la pràctica,
el dia a dia i sempre.

Et sento, et respiro, t’estimo,
i només et puc oferir
totes les mancances d’home,
inclosa la tendresa,
però t’estimo, no com un home,
t’estimo com sóc jo...

onatge

4 comentaris:

onatge ha dit...

Benvolguda Antònia, m'has deixat garrativat, bocabadat. No m’esperava trobar aquí una radiografia del meu interior... Gràcies, tres vegades gràcies. No sé què dir. De fet per mi escriure és una necessitat, és l’aire per respirar, l’aigua per la set, el mar del gran viatge. I m’encanta la metàfora i escriure entre línies.
En la teva fruita hi veig un cor, un paisatge, un camí que porta a la llum. Una vida plena...

Una abraçada des del far.
onatge

Antònia ha dit...

Moltes gràcies Onatge. va ser un atreviment per la meva part el fet de publicar un dels teus poemes al meu blog, però aquest em va agradar molt. Seguiré llegint-los, has sabut crear un ambient molt íntim i nocturn al teu blog i per això m'agrada. Enhorabona pels teus poemes, no tots tenim la sort de saber-nos espressar a través de la poesia. Salut!

Elvira ha dit...

Saber que les emocions que sentim no son patrimoni exclusiu de un mateix....es reconfortant... i de segur que ho es molt mes tenir la capacitat de poder-les retransmetre !!! Dones... i nosaltres els que ho llegim..., recollim !!

Joan Lladonet ha dit...

Crec que el poeta expressa un amor impossible, un amor no correspost, un amor en silenci, però que brolla per tots els porus de la seva pell. Podria ser que la persona estimada no sabés que ho és, no se n'hagués adonat, ja que sembla que no hi ha hagut relació, només amor.