He trobat aquest poema de na Carolina Ibac per casualitat i... M'ha agradat moltíssim. El vull compartir amb vosaltres, segur que després d'haver-lo llegit, vos han entrat unes ganes terribles de fer una besada a algú. Au idò, anau a besar la persona que tengueu més aprop...
| Petoneja’m tot el cos |
 Carolina Ibac VerdaguerPetons que ens besen les ànimes amb els dits del sentir. Petons que somnio quan a prop ets de mi. Petons fugissers que les presses espavilen. Petons d'amagatotis quan sentim que ens vigilen. Petons innocents que ens desperten la pell. Petons inesperats que provoquen rampells. Petons misteriosos que et deixen bocabadada. Petons robats que s’amaguen sota la taula. Petons austers que fugen de la tendresa. Petons que em duen a l’orgasme mental. Petons en espiral amb una llengua juganera. Petons mentiders que dissimulen la veritat. Petons que fan pessigolles al ventre. Petons de papallones, lliures de tot mal. Petons maternals. Petons filials. Petons amicals. Petons amants. Petons familiars. Petons banals. Petons acompanyats Petons en soledat. Petons sense resposta. Petons sense volta. Petons, només petons. El llenguatge de l’amor. El meu cos espera... els teus petons. Tan sols... petons. |
9 comentaris:
Quina foto més ben triada, Antònia!!! Aquest poema l'has tret del somni turquesa, format llibre, oi? Ara he caigut jejeje
Fa temps que el vaig escriure i m'has fet recordar aquell petit instant en què m'hi vaig posar :)
M'alegra que t'hagi donat bons records. A mi m'ha encantat, un poema molt fresc i ple d'energia!
Com quasi tots els poemes de na Carolina és molt entenedor i esgota totes les possibilitats de besar. Gran imaginació i coneixement de la realitat de la poetessa.
Un poema que no coneixia, tampoc a l'autora. M'ha agradat, profund i clar... Llàstima que a qui tinc més apor ara és la Fosca la gossa, que és molt carinyosa peró...
Una abraçda des del far.
onatge
Sí, mon paret, na Carolina es fa llegir...
Onatge, molt bo el teu comentari, i sí, un ca es fa estimar, però vaja, jo esperaria a tenir alguna persona al davant, ehehhehe. Salut!
Petons a la fosca, onatge! :=)
Carolina, la Fosca t'envia una abraçada.
Una abraçada des del far.
onatge
-amb el permís de l'Antònia-
Onatge, tens tot el meu permís... ehhehe. Pot visitar el blog poètic de na Carolina Somni turquesa. Segur que t'agradarà. Salut!
Publica un comentari a l'entrada