L'educació de l'infant, a part d'estar en mans de la seva pròpia família, màxima responsable, rebrà influències de l'escola i de la societat. En aquest escrit voldria reflexionar sobre la necessitat de la bona relació família-escola, perquè aquesta educació sigui el més beneficiosa possible i vagi ben encaminada.
La repercussió que per a l’educació té la relació família-escola és molt important, en general; però ho és molt especialment la relació més directa pares-mestres, tot establint entre ells criteris educatius comuns. També es consideren prou importants les relacions amb el CE i AMPAs i la coordinació conjunta –entre famílies i escola- de les activitats complementàries i extraescolars. La intervenció dels pares en activitats més curriculars d’aula depenen de les dinàmiques que s’estableixin entre pares i mestres a cada col.lectiu; no obstant, cal dir que els pares s’hi mostren, en general, força predisposats.
A secundària la cosa canvia i no hauria de ser així. L'alumnat, tot i ser més gran, necessita la mateixa atenció i la mateixa implicació, per part dels pares, i veure que l'institut i i la família caminen en la mateixa direcció sinó, arriba la desmotivació i el temut fracàs escolar del qual no només l'alumnat n'és responsable. La família i l'institut també.
L’escola és la que ha de facilitar la comunicació activa, a tot nivell, en un clima
de confiança i amb actitud acollidora i oberta a la col.laboració. Quan l’escola ha actuat així –encara que, al començament, no li hagi estat fàcil-, les famílies ho han valorat positivament.
La presa de consciència per part de pares i de mestres que l'escola és de tots,
facilita dinàmiques de relació més col.laboratives que no pas únicament
assistencials: tothom queda obert a col.laborar amb tothom i les situacions
d’ensenyament/aprenentatge es donen a molts més nivells que al de mestre-alumne
a l’aula,...; la qual cosa possibilita un més ampli desenvolupament
personal, grupal i institucional. A més, tota aquesta relació fa que l'infant se senti molt segur, que valori el món escolar, que se senti protegit i important i, com a conseqüència de tot això, augmenta la seva autoestima.
Els infants depenen dels adults. Els adults som responsables de la seva felicitat, tant si som els seus educadors, com si som els seus pares. Els nostres esforços són necessaris i ells, sempre són molt agraïts. El seu futur també ens ho agrairà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada