dilluns, 22 de novembre del 2010

Reflexions

                 Crec que una de les coses més complicades que han de ser capaces de fer aquelles persones que tenen la sort de ser pares és la d'evitar al màxim que els seus problemes personals puguin influir els seus fills. La vida, a vegades, es pot posar difícil, i això no ha de quedar reflectit en els més petits que han de seguir gaudint de la seva innocència i estat de felicitat permanent.

                 Evidentment, hi ha algunes coses que és inevitable que no trastoquin l'ambient familiar com, per exemple, una malaltia, supòs que el millor serà tractar el tema a casa amb el màxim de naturalitat possible, però n'hi ha d'altres que sí que es pot evitar que arribin a  tota la família com els  problemes a la feina, els econònimcs o els matrimonials, tanmateix moltes de vegades els tres van lligats.

                Hi ha nins que estan tristos, angoixats i sense ganes de jugar en una edat en la qual les preocupacions dels adults no haurien d'existir, perquè això ja els arribarà quan sigui l'hora. El pitjor de tot és que molts d'aquests pares ni tan sols s'adonen que estan traspassant la seva problemàtica als seus fills i els estan empaltant d'un estat d'infelicitat innecessari.

               Voldria fer una alabança, per tant, a tots aquells pares que els toca viure moments complicats, pel que sigui, però fan el possible perquè els seus fills ho visquin de la millor manera possible i segueixin essent el més important de tot, per damunt del benestar propi. Problemes sempre n'hi pot haver, l'important és com viure'ls i la manera que s'adopta per superar-los.

5 comentaris:

Joan Lladonet ha dit...

Aquest plantejament que fas sobre el comportament dels pares davant els problemes quotidians és molt difícil de dur a terme, perquè primer de tot s'ha d'haver vençut l'egoisme, aquell defecte que sobrevé quan es venç l'egocentrisme, i això acompanya molts adults tota la vida, i en els moment que són pares són incapaços de no reflectir les seves preocupacions davant els fills i submergir-los-hi, fins que es quedem ben impregnats i saturats.

onatge ha dit...

Sóc pare i comparteixo tot el què dius... No hi ha res pitjor que robar la infància i la innocènia a un infant.

Des del far bona nit.
onatge

-Antònia m'agradaria enviar-te una cosa però no he trobat la teva adreça si fossis tan amable..., et deixo la meva, onatge@gmail.com, gràcies-

Anònim ha dit...

[url=http://www.xn--zwrotypodatkw-mlb.konin.pl]zwrot podatku wielka brytania[/url] [url=http://www.xn--twj-podatek-reb.zgorzelec.pl]zwrot podatku z anglii[/url] [url=http://www.xn--rozliczenie-podatkw-i5b.mazowsze.pl]zwrot podatku uk[/url]

...miryam... ha dit...

Hola!! com estas? esper que molt bé. Com va aquest any a les IES? Esper que molt bé, que que hens recordis a nosaltres de tot cor, hehehe. Antònia hem podries fer un favor? sabs com puc contectar amb en Sergi? Es que m'ha agradaria enviar-li un correu, perque necessit sebre quin es el nom del viedo d'en Pedrito. Es que no hi ha manera de trobar es video i es novio de mumare el necessita per una classe.

I de na Carolina Ibac? Es llibre està en venda? Bueno Antònia era tot això. Esper que estiguis molt bé i aunque no hem conegui enviar-li una bessada a n'es teu ninet. Cuide't molt si? besos

Judit ha dit...

És cert això que dius, però també val a dir, que pequem en desmesura i polaritat, hi ha qui no té infància i d'altres que els hi dura tota la vida. Per madurar com a persona cal assaborir els bons i els mals moments. També ens cal ajudar-los a créixer quan el cel està núvol...