dimarts, 2 de novembre del 2010

D’assignatura os, a lúdica i divertida, escrit d'en Joan Lladonet publicat al Diari de Balears


Aquí teniu un escrit molt interessant sobre els mètodes del professorat. Si s'aplicassin mètodes diferents dels tradicionals, la cosa aniria molt millor perquè l'alumnat estaria motivat i faria més feina, sens dubte- Avui en dia, amb les noves tecnologies a l'abast, no tenim excusa, ni el professorat, ni l'alumnat. Tothom a fer feina, i amb gust.

                        




Qui no recorda amb temor haver de sortir a la pissarra durant les classes de matemàtiques o esperar la nota d'un examen? Aquesta assignatura era o és la més temuda per l'alumnat. Un professor que explicava i omplia la pissarra de nombres, lletres i operacions en pocs minuts, que només era seguit per uns quants alumnes de la classe, era un fet habitual. Les famílies que podien pagaven un professor particular als seus infants. La dificultat de l'assignatura duia aparellada una major disciplina a la classe. És indubtable que la metodologia que s'utilitzava era equivocada.

Des que un infant s'aixeca cada matí fins que se'n va a dormir, el seu cap està farcit de nombres, hipòtesis, preses de decisions, càlculs, etc., com per exemple conèixer i entendre els horaris escolars, saber a quina hora ha de sortir de casa per arribar puntual a l'escola, quants dies falten per a l'aniversari o per arribar a la setmana blanca, quines possibilitats té de comprar el jersei que li agrada amb els seus estalvis, quants anys, mesos o dies té ell o altres familiars, marcar una ruta en un plànol, etc.

S'ha de fer possible que qualsevol alumne aprengui a desenvolupar-se dins la vida i no perdre el temps de la classe a fer innombrables comptes, com es feien amb els quaderns Rubio. Molts d'objectes que ens envolten (tassons, pilotes, tubs, llaunes de begudes, edificis, peces de trencaclosques, taulers de jocs, etc.) seran útils per entendre la geometria. El secret de l'aprenentatge de les matemàtiques és saber convertir-les en divertides i màgiques. Es pot aprendre utilitzant jocs numèrics i d'enginy, transformacions geomètriques i resolució d'enigmes mitjançant càlculs matemàtics. És indubtable que es pot utilitzar una metodologia lúdica per a les matemàtiques sense perdre ni un gram de rigor científic.
                                                                                       Joan Lladonet

2 comentaris:

Antònia ha dit...

Molt interessant...

onatge ha dit...

Hola Antònia, Interessant, és poc. Quantes persones no han arribat i d'altres han arribat molt lluny, i en canvi el professor a classe els deia que no "servien" per estudiar. Aquesta frase repetida mil vegades, ha desgraciat la vida de moltes persones... Le mestra/e, no sempre té vocació... Pot saber molt, però de vegades no ho sap transmetre als alumnes, no els sap "MOTIVAR", jo diria que sense motivació no hi ha res... Una classe al marge de l'edat dels alumenes, no és una granja de nois i noies i infants, una classe és ho hauria de ser la fornal on es forgen les futures dones i homes amb tremp de persones... També entenc que avui dia de vegades es com vendre estufes al desert o neveres al pol nord...

Tot el suport a les bons mestres, qeu de vegades han de lluitar contra la paret de la direcció, la del departament..., i la de la família...

Des del far amb ganes d'aprendre.
onatge