No ens queda més que la revolució pacífica

   Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè si se'ls vulnera, s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

  Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.

  De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.
   

Quina fórmula d'acabament d'un conte li pot agradar més al teu fill/a?

 Les paraules màgiques amb les que acabam un conte agraden molt als infants, i pens que és interessant conèixer-ne diferents alternatives perquè sigui més divertit i ajudin a augmentar el seu vocabulari. El primer contacte que tenen els més petits amb la literatura és aquest, a part de les cançonetes de bressol, i és molt important desenvolupar el seu gust per la lectura. Això els ajudarà a situar-se en un món imaginari que els facilitarà augmentar la seva imaginació, millorar el seu vocabulari, aprendre a parlar i a escriure, entre moltes altres coses. La part emocional també se'n veurà afectada de manera positiva. L'infant veurà l'adult dedicat a ell en exclusiva i aquesta és, sens dubte, una gran demostració d'amor.

Aquestes fórmules d'acabament de contes són  necessàries, i tenint en compte que es van perdent, és important recuperar-les i difondre-les ja que formen part de la nostra tradició. S'han de contar molts contes, doncs!

Fórmules d'acabament i termini dels contes

Conte contat, conte acabat.

El conte s'ha acabat i aquí m'he quedat.

Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t’ha agradat .

Rondalla explicada, rondalla acabada.

I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.

I van ser feliços i van menjar tots anissos.

I varen ser feliços molts i molts anys.

I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.

Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat.

Catacric-catacrac conte acabat.

Catacrac-catacric, conte finit.

I és un gos i és un gat i aquest conte s'ha acabat.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos.

I darrere la porta hi un plat de confits que tots els llaminers hi posen els dits.

A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.

I catacric-catacrac, el conte s'ha acabat. I tuuuuuuuuuut...ja l’he perdut.

I darrere la porta hi ha un plat de confits, que tots els llaminer fiquen el dit.

Una reina tenia tres filles: una mandarina, una tarongina, una melmelada i

aquesta història s'ha acabada.

Conte contat ja s'ha acabat i per la xemeneia se’n va al terrat.

Conte contat, per la xemeneia s'ha escapat

Conte contat, conte acabat, qui no s’alci té el cul foradat

I a la ric, ric, ric, el conte ja és finit.

I cric-crac aquest conte s'ha acabat; aquó planto un soc per tornar un altre cop.

I el gall va fer quiquiriquic, i  el conte ja està dit.

I el gall va fer cacaracac, i el conte està acabat.

Lo gal cantet e la sorneta finiguet (El gall cantà i el conte s'acabà)

I tot això és tan cert com que tot el que és madur no és verd; i tot això és tan segur com que tot el que és verd no és madur.

Fot un gròs pet et s'ensauvet

I darrere la porta hi ha un fus i s'ha acabat. Amen Jesús. 

Pel bon fat i el mal fat que ma mare m'ha donat, que tot el que digui siga veritat.

Passi per mon prat, mon conte es acabat

Aquest és el conte del gat pelat, pegues un bot i ja s'ha acabat

Això es dit i jo ho he vist

Això era, per tu un sac de diners i per mi un altre tant més

Allà lluny veig un llumeneró blau, bé arribaran si a Déu plau

Si aquesta es vera, el cap se li torni de cera

Un per allà, altre per ací, no m'heu donat res pel camí

I tot això és tan veritat com si no hagués passat.

I mig món diu que sí i l'altre mig diu que no, i aneu a saber qui te raó; i si el conte t'ha agradat, dona'l per ben escoltat.

I si no són morts, són vius. I si no són vius, són morts

I tot això és tan veritat com que la rondalla s'ha acabat. I si us ha agradat, bé, i si no, també.

Bé, i ara prou, que si us deia tot el que sé, un altre dia no us podria explicar res.

La rondalla està acabada, si us plou mengeu-se la torrada; si per cas no us agrada tireu-la dalt la teulada

I aquest conte que jo he dit és per al més eixerit, i aquest conte que hem contat, és per al més espavilat. I serà el més eixerit qui dirà quiquiriquic.

I jo vaig venir per poder-ho dir, i jo vaig anar per poder-t'ho explicar, perquè si no hagés vingut, no ho hauries sabut

Entre un gat i un gos aquest conte ja s'ha fos

Si aquesta rondalla t'agrada, menja-te-la fregida. Si fregida no t'agrada, menja-te-la torrada. Si tampoc no t'agrada, menja-te-la pelada. I si encara no t'agrada, llença-te-la per dalt de la teulada.

Feliç tercer aniversari al meu blog!

              Ara que arriba el Nadal el meu blog fa ja tres anyets de vida! 

              El vaig començar el Nadal del 2009 i, fins al dia d'avui. M'agrada expressar-hi les meves emocions, sentiments, alegries, dèries, frustracions, penes i alegries, dubtes existencials, temes sobre educació o sobre la pròpia maternitat. 

            És un espai per a la reflexió, un espai personal que m'estim molt. M'agrada compartir-lo amb tots vosaltres. MOLTS D'ANYS DE VIDA AL MEU BLOG!

                   
                                                                 QUAN SOMRIUS

Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fed du tants records

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure'm
Quan la nit és fa més freda
Quan t'abraces al meu cos

I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor

És el buit que deixes quan t'aixeques
És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que hem queda
Com queda al jersei un cabell larg

Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat

És Nadal al teu cor
Quant somric content de veure't
Quan la nit es fa més neta
Quan m'abraço al teu cos

I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor

          

Un conte de nins per a fer reflexionar els adults

 

 

 He trobat un conte que m'ha agradat molt ja que m'ha fet reflexionar i s'assimila molt al món dels humans. Quan esperes que l'ocell, símbol de llibertat, aixequi el vol i se'n vagi ben amunt, decideix quedar-se engabiat per por al desconegut, per por a la llibertat. No se'ls hauria de privar mai la llibertat...

LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.

-“ Ara ets lliure!” – va dir

L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.

L'educació per al consum

                 

                   Aquests dies m'he interessat per tot tipus d'escrits que parlaven sobre l'educació per al consum responsable i m'han fet reflexionar molt. Sempre m'he trobat amb poques eines per a transmetre una bona educació per a un consum responsable i, sempre va bé escoltar altres veus que ens ajudin a fer-ho.


                   Segons Jaume Torroella, pedagog, la crisi actual és una bona oportunitat per tornar a accentuar des de l'escola els valors del consum responsable. Podem fer servir aquesta crisi per a millorar el nostre desenvolupament personal i social, i per tornar a donar valor a les persones i a les coses. També s'ha de fer des de la família, evidentment.


                   L'interessant de tot això seria que les persones tenguéssim una capacitat d'autonomia per decidir en tots els sentits, i també en el del consum, però si ja és difícil aconseguir-la en el món adult, imaginau-vos si ho ha de ser en el món dels infants. 


                  La solució que Torroella dóna a tot això és que hauríem d'educar els nostres fills i/o alumnes des de la "cultura del saber què vull", no només des de la "cultura de l'esforç", que també és molt necessària.  S'ha de donar autonomia a l'educand perquè pugui prendre decisions, d'acord amb la seva edat. D'aquesta manera, es genera en ell una entitat sòlida. Tot això li despertarà valors com la responsabilitat i la participació.  És important comunicar-li indirectament, també, que el tenim en compte i això és una mostra ferma d'estimació.


                 Tot això no són fòrmules màgiques, sinó simples reflexions que poden ajudar-nos a millorar com a educadors. M'ha semblat molt interessant pensar en aquesta "cultura de saber què vull", ja que ens pot ajudar a no caure en les manipulacions televisives de la publicitat o en el materialisme, en el voler acumular i no només en el voler alguna cosa.


                 Ara que arriba el Nadal, serà interessant tenir tot això en compte i triar bé els nostres regals per als més petits, també serà interessant equilibrar-ne la quantitat.

Una cala petita equipada amb tots els colors reglamentaris...

 

 Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.

 

Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.

Projectar-se en els fills

           Des del moment en què les persones ens convertim en pares i mares la nostra vida canvia molt i les nostres prioritats també. Giram al voltant del petit i és normal que així sigui. Deixam un poquet de banda les nostres inquietuds, les nostres aficions i les nostres diversions per a dedicar-nos-hi en exclusiva. Tot això és normal i molt necessari perquè els primers anys de vida dels infants ho requereixen.

         El problema pot arribar en aquells pares que únicament viuen a través dels seus fills i projecten la seva felicitat a partir de la felicitat dels petits, assumint els seus èxits o fracassos com a propis. En certa manera, és normal que passin a ser el centre del nostre món, però s'ha d'evitar caure en excessos perquè aquests fills creixeran i volaran del niu, deixant en alguns casos una buidor difícil d'omplir, que pot arribar a provocar un estat depressiu difícil de superar.

        Hi ha pares que viuen els seus fills com una extensió d'ells mateixos, esperant que arribin on ells no han estat capaços d'arribar, dipositant en ells la responsabilitat de l'èxit i exigint-los que en tenguin, per a compensar les seves pròpies frustracions. Cal que els pares en prenguem consciència d'aquests fets i aprenguem a distingir-nos dels fills, tolerant les pròpies frustracions. Els pares frustrats poden traspassar la seva frustració als fills i això s'ha d'evitar.

       Una manera d'aconseguir-ho serà desenvolupant els nostres interessos i les nostres ocupacions, això ens farà sentir bé com a persones autorealitzades i no dependrem tant dels èxits o fracassos dels fills. S'han de cercar altres fonts de satisfacció, ja que els fills no han de ser l'única via, encara que siguin els que ens en procuparan més. Si nosaltres ens sentim autorealitzats com a persones, donarem seguretat als nostres fills i això els ajudarà molt a créixer i a ser feliços.