tag:blogger.com,1999:blog-73755713990247707202024-02-03T00:24:18.760+01:00Moments de tendresaUnknownnoreply@blogger.comBlogger111125tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-50959120854644402522013-10-28T15:04:00.000+01:002013-10-28T15:24:24.399+01:00Quan la tranquil·litat és un miratge...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Q4X8JBbHxN0/Um5u_r4VTII/AAAAAAAABNw/78n3r8CQuR4/s1600/biblioteca_Eva+V%C3%A1zquez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="160" src="http://3.bp.blogspot.com/-Q4X8JBbHxN0/Um5u_r4VTII/AAAAAAAABNw/78n3r8CQuR4/s320/biblioteca_Eva+V%C3%A1zquez.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
El curs escolar va començar amb tres setmanes de VAGA dels docents, una vaga que va rebre molts suports, però també detractors, sobretot quan s'anava allargant. S'han arribat a sentir grans barbaritats sobre els docents, mentides i afirmacions manipulades. Es pot arribar a entendre que els pares i mares patissin per la situació, en veure que els seus fills no rebien classe i també els nervis, però no es pot entendre, que aquests pares i mares que tant patien per això, ara estiguin tan tranquils, perquè realment, el que els espera als seus fills no és una educació digna, precisament, perquè no és en mans dels docents, sinó dels polítics. És així, l'educació dels nostres fills és a mans d'uns polítics a qui no els preocupa gens el món educatiu, ni els nostres infants.<br />
<br />
Com a docent estic encesa, no m'agrada sentir-me un titella del Govern, però com a mare... Què vos puc dir com a mare? Estic indignada i preocupada pel sistema educatiu que li tocarà viure al meu fill i al que ha d'arribar... L'únic que em conhorta és que sé que quan el meu fill és a l'escola, està en bones mans, en mans dels mestres i estic convençuda que faran el possible per dur tota aquesta situació el millor possible.<br />
<br />
Sí, confiï plenament en la figura del mestre i de la mestra, perquè n'he estat envoltada tota la meva vida i sempre ha estat una figura digna d'admirar, tret d'algunes excepcions.<br />
<br />
Malgrat tot això, seguesc sentint-me molt orgullosa de la meva professió i em sent afortunada de poder guanyar-me la vida fent allò que més m'estim: Educar. Seguirem lluitant mentre sigui necessari!Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-68026570879538495382013-10-23T12:43:00.001+02:002013-10-23T12:43:02.760+02:00Manca de solidaritat cap al sector educatiu en vaga<div role="article" style="background-color: white; color: #37404e; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 10.909090995788574px; line-height: 12.727272033691406px;">
<div class="_1x1" style="margin: 15px 0px; padding: 0px;">
<div class="userContentWrapper">
<div class="_wk" style="font-size: 13px; line-height: 18px;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-i5y3Whu-rRk/UmeoIhbb1RI/AAAAAAAABMY/-qpn8Y1vAHY/s1600/escribir_Merel+Eyckerman.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-i5y3Whu-rRk/UmeoIhbb1RI/AAAAAAAABMY/-qpn8Y1vAHY/s320/escribir_Merel+Eyckerman.jpg" width="207" /></a><div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_5267a7d1438841933605203" style="display: inline;">
<span class="userContent" data-ft="{"tn":"K"}">Darrerament he sentit a dir "Els profes no es volen reciclar en anglès, són uns vagos" i ja que la gent que diu això no vol escoltar, faré la meva reflexió per aquí: Els professors ens passam la vida reciclant-mos, però la qüestió del reciclatge és voluntària i els temes que tries també. A mi m'interessen especialment els cursets que xerren d'educació, de com dur les classes, de com innovar-les, n<span class="text_exposed_show" style="display: inline;">oves metodologies, etc. L'anglès em podria interessar com a llengua estrangera a nivell personal, però no em serviria de res per a les meves classes, ja que som professora de llengua i literatura catalanes. La gent està tan desinformada que es pensa que tota la problemàtica del TIL és causada pel fet que els profes no volem reciclar-nos en anglès, cosa molt absurda. Ens reciclam en allò que ens interessa, evidentment, i que va íntimament lligat a la nostra carrera o professió! Estaria molt bé que es concedissin facilitats per a poder seguir formant-nos i recursos, molts profes, també tenim una família i quan acabam la feina ens pot resultar difícil posar-nos a estudiar, a anar a cursets, etc, si ja és difícil la conciliació familiar-laboral, imaginau la conciliació familiar-laboral-cursets... Sobretot els que tenim al càrrec fills petits. Va aquesta reflexió dirigida a totes aquelles persones que, sense tenir capacitat d'empatia, fan comentaris ofensius cap a la nostra professió i són poc solidàries amb les nostres queixes. I què volem d'una societat cada vegada més individualista i egoista?</span></span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="fbTimelineUFI uiCommentContainer" style="background-color: white; color: #4e5665; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 10.909090995788574px; line-height: 12.727272033691406px; margin-bottom: -12px; margin-left: -12px; padding-top: 3px; position: relative; width: 510px;">
<form action="https://www.facebook.com/ajax/ufi/modify.php" class="live_10201522285572568_316526391751760 commentable_item autoexpand_mode" data-live="{"seq":0}" id="u_jsonp_15_1p" method="post" rel="async" style="margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="fbTimelineFeedbackHeader">
<div class="fbTimelineFeedbackActions clearfix" style="background-color: #fafbfb; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border-top-color: rgb(233, 234, 237); border-top-style: solid; border-top-width: 1px; padding: 8px 12px 9px; zoom: 1;">
<span class="UFIBlingBoxTimeline" style="float: right;"><span data-reactid=".r[894m]"><a ajaxify="/ajax/shares/view?target_fbid=10201522285572568" aria-label="Mostra les comparticions" class=" UFIBlingBoxTimelineItem" data-ft="{"tn":"O"}" data-hover="tooltip" data-reactid=".r[894m].[0]" data-tooltip-alignh="right" href="https://www.facebook.com/shares/view?id=10201522285572568" rel="async" style="color: #3b5998; cursor: pointer; display: inline-block; text-decoration: none;"><span data-reactid=".r[894m].[0].[0]"><i class=" UFIBlingBoxTimelineReshareIcon UFIBlingBoxSprite" data-reactid=".r[894m].[0].[0].[0]" style="background-image: url(https://fbstatic-a.akamaihd.net/rsrc.php/v2/yr/r/NBHO1xU8_No.png); background-position: -283px -20px; background-repeat: no-repeat no-repeat; background-size: auto; display: inline-block; height: 16px; margin-top: -1px; vertical-align: text-top; width: 16px;"></i></span></a></span></span></div>
</div>
</form>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-5050521186920419902012-07-08T16:23:00.001+02:002012-07-08T16:24:13.937+02:00Parlament concert Enllaçats per la música, 6 de juliol<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2vSYUkNpTbX-u2Q6JxylR1KZiS1QtBH2hoCnaGhaMMrxHam2GodxVS7v4Qv8Vas_P6JSj57yVGm3Sgs-QRHcLGnWo3p_L8bQkxzbSnwEItaKdPlSrk-DHmBv-sME210VlrSZJdUTKLCL2/s1600/enllacats+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2vSYUkNpTbX-u2Q6JxylR1KZiS1QtBH2hoCnaGhaMMrxHam2GodxVS7v4Qv8Vas_P6JSj57yVGm3Sgs-QRHcLGnWo3p_L8bQkxzbSnwEItaKdPlSrk-DHmBv-sME210VlrSZJdUTKLCL2/s400/enllacats+(1).jpg" width="282" /></a></div>
<span style="color: white; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13.333333969116211px; line-height: 17.77777862548828px; text-align: left;">PARLAMENT ENLLAÇATS PER LA MÚSICA</span><br />
<span style="color: white;"><br /></span><br />
<span style="color: white;"><span style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13.333333969116211px; line-height: 17.77777862548828px; text-align: left;">Aquest concert està emmarcat en la campanya Enllaçats pel català, sorgida d' un grup de professors i professores, com a símbol de protesta contra les malifetes del Govern a la nostra llengua, entre altres, deixar-la com a simple mèrit a l'administració autonòmica, reduir la seva presència a la TV pública, i amb una política d'atac continu a la nostra comunitat li</span><span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13.333333969116211px; line-height: 17.77777862548828px; text-align: left;">ngüística, que no podem acceptar. Aquesta campanya, que ha tengut una gran acollida per part del poble, ha suposat una penjada de llaços quadribarrats als diferents centres educatius de les Illes i, fins i tot, a Ajuntaments, cases particulars i edificis emblemàtics. Fruit de tot això, ha1 sorgit la iniciativa Enllaçats per la Paraula, que ha consistit en diferents jornades de lectura continuada en1 català, que també ha rebut molt de suport. Els llaços també han arribat al Principat, al País Valencià, a l'Alguer, a la Franja i a Perpinyà. Fins i tot han arribat al Parlament Europeu.<br /><br />El llaç és el símbol de la resitència i ens uneix en la defensa de la nostra llengua i cultura. Ha estat aquesta iniciativa i les ganes de passar una nit sentint música en català les que han inspirat Enllaçats per la música. A més, la música és un llenguatge universal que arriba a tothom, és l'expressió cultural de cada comunitat lingüística i ajuda a mantenir viva una llengua, en aquest cas, la nostra.<br /><br />Així va néixer la idea d'aquest concert i tenim la sort de comptar amb músics d'estils diferents, uns més coneguts, uns altres no tant i, fins i tot tenim representants del món del circ, i tots ells col·laboren en aquesta diada de manera totalment altruista, la qual cosa és d'agrair i mereix tot el nostre reconeixement. A més, han facilitat molt les coses i han fet que l'organització d'aquest concert sigui més senzilla. A tots ells i elles, gràcies.<br /><br />També voldria agrair el suport de les diferents entitats: Joves de Mallorca per la llengua, l'Obra Cultural Balear, l'STEI Intersindical i Músics per la llengua, perquè sense la seva ajuda tot això no hauria estat possible, sense cap dubte. I també volia anomenar unes quantes persones concretes: en Rafel Sedano, que s'ha encarregat d'aspectes tan importants com demanar la plaça, l'escenari i l'equip de so, l'ajuda incondicional dels meus companys, en Pere Antoni Bennassar i na Cati Calvo que fan una tasca molt eficient i necessària. No podia deixar d'esmentar la bona feina d'en Pere Sánchez per la seva tasca de presentador d'aquest esdeveniment, igualment als Joves per la llengua que realitzen una bona tasca aquesta nit. A en Tomeu Martí que també hi ha aportat el seu granet d'arena, al dissenyador del cartell Jaume Vich, a n'en Macià Calafat que ens ha ajudat amb la difusió a la premsa i a na na Ma Antònia Font, que fou la primera persona amb qui vaig parlar i que em va donar tot el seu suport .<br /><br />Podria anomenar un parell de persones més però ara, a qui vull donar les gràcies, és a tots vosaltres per haver vengut. Unirem forces per protegir la nostra llengua i perquè se la respecti com cal.<br /><br />Aquesta nit gaudim d'una festa reivindicativa i tenim el gust d'estar Enllaçats per la Música!</span></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-35480314413665808322012-05-25T23:23:00.003+02:002012-05-25T23:41:15.214+02:00El món torna boig...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5Y9ZxhzXybuRW6KjbpErQwjG7xhlCCtGed2P9hQwLSBNro3LIJ9QKEYZKp0GxWfiUv36G8Kk1uDbg4ODoLlefE0WI7xzf_odToGF9LAOV_S02IyAWbQ4XtZhDGzJ2QqEW8Md6C6xrpdAw/s1600/locura.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5Y9ZxhzXybuRW6KjbpErQwjG7xhlCCtGed2P9hQwLSBNro3LIJ9QKEYZKp0GxWfiUv36G8Kk1uDbg4ODoLlefE0WI7xzf_odToGF9LAOV_S02IyAWbQ4XtZhDGzJ2QqEW8Md6C6xrpdAw/s400/locura.jpg" width="337" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b><span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 18pt;">El món torna boig...<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: black; font-size: 17px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black;"><span lang="CA" style="font-size: 13pt;"></span></span><br />
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-size: 13pt;"><span style="background-color: black; font-size: 13pt;"><b>El món torna boig...</b></span></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">
<o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
cada dia que passa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
quan llegesc els diaris. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
quan veig informació manipulada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
quan converteixen en injust el que és <b> </b>just. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
quan no s'escolta el clam d'un poble. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten
pacíficament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
quan es maltracta el món de l'educació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
quan es condemna a mort la sanitat pública. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
cada vegada que no es condemna el que realment és<b> </b>condemnable. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
quan les forces de seguretat abusen de la seva condició. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin
sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em va al cap
quan no es valora prou el món artístic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap quan
no es valora una assignatura que ensenya
valors que contribueixen a ser millors persones. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
quan neguen la llibertat d'expressió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
quan acomiaden persones de la feina pel seu color polític. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap quan
<b> </b>veim gent col·locada en un
lloc de feina a dit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
quan veig personatges monàrquics que no són jutjats com toca. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Això em ve al cap
quan un pobre vota el partit dels rics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b><span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">...o sempre ho ha estat. <o:p></o:p></span></b><br />
<b><span lang="CA" style="background-color: black; font-size: 13pt;">Antònia Lladonet</span></b><br />
<span style="font-size: 17px;"><b><br /></b></span></div>
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: white;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-38202157822539510812012-05-07T18:10:00.003+02:002015-05-22T09:19:23.179+02:00Interrogants i desigs<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993300; font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 16.0pt;"> </span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXohHeUx8ey_qptUhyphenhyphenlNCvInTkIBH1TqVSzCcanUrpzk63vBQwBe7TPL48bxZbFt2AD-iXcxzz0AiDJwHGcf8HFgrSjerrk0h7RoTlGoml1wtb2fHgF59HwXR9-5RNX9ILYnmtW4uUeynA/s1600/somnis+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXohHeUx8ey_qptUhyphenhyphenlNCvInTkIBH1TqVSzCcanUrpzk63vBQwBe7TPL48bxZbFt2AD-iXcxzz0AiDJwHGcf8HFgrSjerrk0h7RoTlGoml1wtb2fHgF59HwXR9-5RNX9ILYnmtW4uUeynA/s400/somnis+1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993300; font-family: "Lucida Handwriting"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="color: #993300; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 16.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><span lang="CA" style="color: #993300; font-size: 16.0pt;"> </span><span lang="CA" style="color: #ea9999; font-size: 16.0pt;"> Interrogants i desigs</span></b><b><span lang="CA" style="color: #ea9999; font-size: 16.0pt;"><o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
Quant de temps haurem d'esperar</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
perquè es desvetllin els
nostres somnis,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
vestits d'una felicitat cobejada</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
i amarats d’una dolça relació
casolana?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
Quant de temps haurem
d'esperar</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
per deixar de veure pensaments vexats,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
llibertats anihilades, indecències disfressades,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
aviors ignorades i dignitats
exterminades? </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
Quant de temps haurem d'esperar</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
perquè ens deixin ser
qui som,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
i no haver de viure en un món
inventat</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
pels que manen, amb el
cor estressat?.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
Quant de temps haurem
d'esperar</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
per sentir la nostra terra lliure,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
amb el rostoll
sec i la fruita humida,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
on es puguin recollir las llavors de la
vida?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"> Quant de temps hem d'esperar,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #ea9999; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"> perquè no ens tornin a humiliar?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #993300; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #993300; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span color:="" handwriting="" lang="CA" lucida="" serif="" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span color:="" handwriting="" lang="CA" lucida="" serif="" style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"> </span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-61267292958907021332012-05-03T08:56:00.000+02:002012-05-16T09:22:35.085+02:00No ens queda més que la revolució pacífica<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiii-uvVy0EyGMj8AMNTdbJPz5eZZ-vMY_BHZLFPNXCPtEmVl5C_n4esi0T9VV1xGx9CzdY74VCy_S1pJDDVpytGj8UpVJjcLClaNeQYXnLFNw0fMPs5aqLBq2d5gl2ZbaF0WUL12PZrWd/s1600/resistenza.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiii-uvVy0EyGMj8AMNTdbJPz5eZZ-vMY_BHZLFPNXCPtEmVl5C_n4esi0T9VV1xGx9CzdY74VCy_S1pJDDVpytGj8UpVJjcLClaNeQYXnLFNw0fMPs5aqLBq2d5gl2ZbaF0WUL12PZrWd/s320/resistenza.jpg" width="320" /></a><br />
<br />
Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè si se'ls vulnera, s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.<br />
<br />
Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.<br />
<br />
Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones, l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida. <br />
<br />
De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.<br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-66448223634609678612012-01-11T09:27:00.001+01:002012-01-11T09:28:03.912+01:00Quina fórmula d'acabament d'un conte li pot agradar més al teu fill/a?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl_L3KqXJj9gRUjSyHgz2iJxsCELnpvxOVg3jacxNE6vl_VUe8oIL-NSbtmyd6Wkm72eOe1HqAjh7xyS5UpiVwUfgYr7lJx1TYpa2qrLxDxLwp2o797p7pPJQRsXyUfObxqBTmL6S2yFfc/s1600/bici_C%25C3%25A9cile+Berc%25C3%25A9-Busson.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl_L3KqXJj9gRUjSyHgz2iJxsCELnpvxOVg3jacxNE6vl_VUe8oIL-NSbtmyd6Wkm72eOe1HqAjh7xyS5UpiVwUfgYr7lJx1TYpa2qrLxDxLwp2o797p7pPJQRsXyUfObxqBTmL6S2yFfc/s320/bici_C%25C3%25A9cile+Berc%25C3%25A9-Busson.jpg" width="320" /></a></div><div style="background-color: white; color: #cc0000;"><br />
</div><div style="background-color: white; color: #cc0000;"><br />
</div><div style="background-color: white; color: #cc0000;"> Les paraules màgiques amb les que acabam un conte agraden molt als infants, i pens que és interessant conèixer-ne diferents alternatives perquè sigui més divertit i ajudin a augmentar el seu vocabulari. El primer contacte que tenen els més petits amb la literatura és aquest, a part de les cançonetes de bressol, i és molt important desenvolupar el seu gust per la lectura. Això els ajudarà a situar-se en un món imaginari que els facilitarà augmentar la seva imaginació, millorar el seu vocabulari, aprendre a parlar i a escriure, entre moltes altres coses. La part emocional també se'n veurà afectada de manera positiva. L'infant veurà l'adult dedicat a ell en exclusiva i aquesta és, sens dubte, una gran demostració d'amor.</div><div style="background-color: white; color: #cc0000;"><br />
</div><span style="color: #cc0000;">Aquestes fórmules d'acabament de contes són necessàries, i tenint en compte que es van perdent, és important recuperar-les i difondre-les ja que formen part de la nostra tradició. S'han de contar molts contes, doncs! </span><br />
<div style="background-color: white; color: #cc0000;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br style="background-color: white; color: #cc0000;" /></div><div style="background-color: white; color: #cc0000; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;"><b>Fórmules d'acabament i termini dels contes</b></div><br />
<div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Conte contat, conte acabat.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">El conte s'ha acabat i aquí m'he quedat. </div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t’ha agradat .</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Rondalla explicada, rondalla acabada.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I van ser feliços i van menjar tots anissos.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I varen ser feliços molts i molts anys. </div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Catacric-catacrac conte acabat.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Catacrac-catacric, conte finit.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I és un gos i és un gat i aquest conte s'ha acabat.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I darrere la porta hi un plat de confits que tots els llaminers hi posen els dits.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I catacric-catacrac, el conte s'ha acabat. I tuuuuuuuuuut...ja l’he perdut.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I darrere la porta hi ha un plat de confits, que tots els llaminer fiquen el dit. </div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Una reina tenia tres filles: una mandarina, una tarongina, una melmelada i</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">aquesta història s'ha acabada.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Conte contat ja s'ha acabat i per la xemeneia se’n va al terrat.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Conte contat, per la xemeneia s'ha escapat</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Conte contat, conte acabat, qui no s’alci té el cul foradat</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I a la ric, ric, ric, el conte ja és finit.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I cric-crac aquest conte s'ha acabat; aquó planto un soc per tornar un altre cop.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I el gall va fer quiquiriquic, i el conte ja està dit.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I el gall va fer cacaracac, i el conte està acabat.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Lo gal cantet e la sorneta finiguet (El gall cantà i el conte s'acabà)</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I tot això és tan cert com que tot el que és madur no és verd; i tot això és tan segur com que tot el que és verd no és madur. </div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Fot un gròs pet et s'ensauvet</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I darrere la porta hi ha un fus i s'ha acabat. Amen Jesús. </div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Pel bon fat i el mal fat que ma mare m'ha donat, que tot el que digui siga veritat. </div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Passi per mon prat, mon conte es acabat</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Aquest és el conte del gat pelat, pegues un bot i ja s'ha acabat</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Això es dit i jo ho he vist</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Això era, per tu un sac de diners i per mi un altre tant més </div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Allà lluny veig un llumeneró blau, bé arribaran si a Déu plau</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Si aquesta es vera, el cap se li torni de cera</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Un per allà, altre per ací, no m'heu donat res pel camí</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I tot això és tan veritat com si no hagués passat. </div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I mig món diu que sí i l'altre mig diu que no, i aneu a saber qui te raó; i si el conte t'ha agradat, dona'l per ben escoltat.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I si no són morts, són vius. I si no són vius, són morts</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I tot això és tan veritat com que la rondalla s'ha acabat. I si us ha agradat, bé, i si no, també.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Bé, i ara prou, que si us deia tot el que sé, un altre dia no us podria explicar res. </div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">La rondalla està acabada, si us plou mengeu-se la torrada; si per cas no us agrada tireu-la dalt la teulada</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I aquest conte que jo he dit és per al més eixerit, i aquest conte que hem contat, és per al més espavilat. I serà el més eixerit qui dirà quiquiriquic.</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">I jo vaig venir per poder-ho dir, i jo vaig anar per poder-t'ho explicar, perquè si no hagés vingut, no ho hauries sabut</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Entre un gat i un gos aquest conte ja s'ha fos</div><div style="background-color: white; color: #e69138; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">Si aquesta rondalla t'agrada, menja-te-la fregida. Si fregida no t'agrada, menja-te-la torrada. Si tampoc no t'agrada, menja-te-la pelada. I si encara no t'agrada, llença-te-la per dalt de la teulada.</div>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-48731892300083473062011-12-19T09:37:00.003+01:002011-12-19T09:45:00.316+01:00Feliç tercer aniversari al meu blog!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOdsI2eRaLmCCeVqlePR0haffVKCJFOsw7vSQVTIJobwmokLWu2-c5jtn-eGUwyzreNW01w9_UoAv7sSkBPFtyIVrSrRz3Jo2mrnpROcL0o9nPD8cGoL0f0reeQMJxF0trGBlw5xUW5rHT/s1600/simbolo_de_navidad_1024x768.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOdsI2eRaLmCCeVqlePR0haffVKCJFOsw7vSQVTIJobwmokLWu2-c5jtn-eGUwyzreNW01w9_UoAv7sSkBPFtyIVrSrRz3Jo2mrnpROcL0o9nPD8cGoL0f0reeQMJxF0trGBlw5xUW5rHT/s320/simbolo_de_navidad_1024x768.jpg" width="320" /></a></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> <span style="color: #9fc5e8;"> Ara que arriba el Nadal el meu blog fa ja tres anyets de vida! </span></div><div style="color: #9fc5e8; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br />
</div><div style="color: #9fc5e8; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> El vaig començar el Nadal del 2009 i, fins al dia d'avui. M'agrada expressar-hi les meves emocions, sentiments, alegries, dèries, frustracions, penes i alegries, dubtes existencials, temes sobre educació o sobre la pròpia maternitat. </div><div style="color: #9fc5e8; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br />
</div><div style="color: #9fc5e8; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> És un espai per a la reflexió, un espai personal que m'estim molt. M'agrada compartir-lo amb tots vosaltres. MOLTS D'ANYS DE VIDA AL MEU BLOG!<br />
<br />
<br />
<span style="color: #073763;"> QUAN SOMRIUS</span><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/KTPGNQcc03I?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><pre style="color: #073763;"><span style="font-family: arial,tahoma,verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fed du tants records
Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat
És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure'm
Quan la nit és fa més freda
Quan t'abraces al meu cos
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor
És el buit que deixes quan t'aixeques
És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que hem queda
Com queda al jersei un cabell larg
Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat
És Nadal al teu cor
Quant somric content de veure't
Quan la nit es fa més neta
Quan m'abraço al teu cos
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor</span></pre></div><div style="color: #073763; text-align: center;"><br />
</div><div style="color: #073763; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div style="color: #073763; text-align: center;"><br />
</div></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><br />
Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-63461895300431368642011-12-14T08:28:00.000+01:002011-12-14T08:28:08.592+01:00Un conte de nins per a fer reflexionar els adults<h3 class="post-title entry-title"> </h3><h3 class="post-title entry-title"> </h3><h3 class="post-title entry-title"> He trobat un conte que m'ha agradat molt ja que m'ha fet reflexionar i s'assimila molt al món dels humans. Quan esperes que l'ocell, símbol de llibertat, aixequi el vol i se'n vagi ben amunt, decideix quedar-se engabiat per por al desconegut, per por a la llibertat. No se'ls hauria de privar mai la llibertat...</h3><h3 class="post-title entry-title"><a href="http://gordolobomiri4.blogspot.com/2011/11/la-llibertat-per-miri4-illustracio-de.html">LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)</a> </h3><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-8s7u8YUSWX0/Ts1ImCnGaII/AAAAAAAABe0/SYhvfpiJ2Zs/s1600/Maja+Sereda+ocell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="317" src="http://3.bp.blogspot.com/-8s7u8YUSWX0/Ts1ImCnGaII/AAAAAAAABe0/SYhvfpiJ2Zs/s400/Maja+Sereda+ocell.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="MsoNormal" style="color: #6fa8dc; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.</div><div class="MsoNormal" style="color: #6fa8dc; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">-“ Ara ets lliure!” – va dir</div><div class="MsoNormal" style="color: #6fa8dc; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.</div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-79688739078348835282011-12-02T11:54:00.001+01:002011-12-07T08:48:05.382+01:00L'educació per al consum<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd92iI56GMqphX3LqE0q3MzeBso1dYwRoFjWydhMi0JVSmzWbzyKxNQlXeqnU0IqBFGK0_HRDef3Q4b9brWhb5yP7kiTvLSD1rGTrM4A7CN-taZgskXkZ2jp22Xa_MGTLWY7zcUzJa4gb1/s1600/consumebreast.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd92iI56GMqphX3LqE0q3MzeBso1dYwRoFjWydhMi0JVSmzWbzyKxNQlXeqnU0IqBFGK0_HRDef3Q4b9brWhb5yP7kiTvLSD1rGTrM4A7CN-taZgskXkZ2jp22Xa_MGTLWY7zcUzJa4gb1/s320/consumebreast.jpg" width="320" /></a></div> <br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif;">Aquests dies m'he interessat per tot tipus d'escrits que parlaven sobre l'educació per al consum responsable i m'han fet reflexionar molt. Sempre m'he trobat amb poques eines per a transmetre una bona educació per a un consum responsable i, sempre va bé escoltar altres veus que ens ajudin a fer-ho.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif;"> Segons Jaume Torroella, pedagog, la crisi actual és una bona oportunitat per tornar a accentuar des de l'escola els valors del consum responsable. Podem fer servir aquesta crisi per a millorar el nostre desenvolupament personal i social, i per tornar a donar valor a les persones i a les coses. També s'ha de fer des de la família, evidentment.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif;"> L'interessant de tot això seria que les persones tenguéssim una capacitat d'autonomia per decidir en tots els sentits, i també en el del consum, però si ja és difícil aconseguir-la en el món adult, imaginau-vos si ho ha de ser en el món dels infants. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif;"> La solució que Torroella dóna a tot això és que hauríem d'educar els nostres fills i/o alumnes des de la "cultura del saber què vull", no només des de la "cultura de l'esforç", que també és molt necessària. S'ha de donar autonomia a l'educand perquè pugui prendre decisions, d'acord amb la seva edat. D'aquesta manera, es genera en ell una entitat sòlida. Tot això li despertarà valors com la responsabilitat i la participació. És important comunicar-li indirectament, també, que el tenim en compte i això és una mostra ferma d'estimació.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif;"> Tot això no són fòrmules màgiques, sinó simples reflexions que poden ajudar-nos a millorar com a educadors. M'ha semblat molt interessant pensar en aquesta "cultura de saber què vull", ja que ens pot ajudar a no caure en les manipulacions televisives de la publicitat o en el materialisme, en el voler acumular i no només en el voler alguna cosa.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif;"> Ara que arriba el Nadal, serà interessant tenir tot això en compte i triar bé els nostres regals per als més petits, també serà interessant equilibrar-ne la quantitat. </span>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-15813890898376149802011-11-30T08:37:00.003+01:002011-11-30T08:45:30.210+01:00Una cala petita equipada amb tots els colors reglamentaris...<h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"> </span></h6><h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="text-align: left;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"> <span style="color: #783f04; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; font-size: small;">Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes <i>LA cendra i el miracle. </i>Espectacular.</span></span></h6><h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}" style="text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"> </span></span></h6><h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"></span></h6><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBwBJHdhHS3fWtNvdmtE9SRgp0iBVIy3FdtAL8z56deT9sdt3uwSVvCEsqj2RQksh_cfTHeSSdGnJLDnR9o4lngnEIlAD2KbB2qmdrpvLfXYriQAF-K2oRPSqi4ULvmPSWKrrXy5pyXyIB/s1600/la+sorra+d%25C2%25B4aquella+cala+....jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBwBJHdhHS3fWtNvdmtE9SRgp0iBVIy3FdtAL8z56deT9sdt3uwSVvCEsqj2RQksh_cfTHeSSdGnJLDnR9o4lngnEIlAD2KbB2qmdrpvLfXYriQAF-K2oRPSqi4ULvmPSWKrrXy5pyXyIB/s320/la+sorra+d%25C2%25B4aquella+cala+....jpg" width="320" /></a></div><h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"></span></h6><div style="color: #999999; text-align: center;"><div style="text-align: center;"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"> <b>Petita llengua</b></span><br />
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"> </span><br />
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"> La llengua amb que escric</span><br />
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span class="text_exposed_hide">...</span><span class="text_exposed_show"> no és un oceà</span></span><br />
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span class="text_exposed_show"> ni un mar</span></span><br />
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span class="text_exposed_show"> ni una llarga platja.</span></span><br />
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span class="text_exposed_show"> Més aviat s'assembla a una cala petita,</span></span><br />
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span class="text_exposed_show"> equipada amb tots els colors reglamentaris,</span></span><br />
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span class="text_exposed_show"> terrible i temptadorament fotogènica</span></span><br />
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span class="text_exposed_show"> des del poema.</span></span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span class="text_exposed_show"></span></span></div><h6 class="uiStreamMessage" data-ft="{"type":1}"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3}"><span class="text_exposed_show"> </span></span></h6>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-71625111938597250192011-11-28T09:47:00.004+01:002011-11-28T16:21:24.336+01:00Projectar-se en els fills<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-PPDHlDHRBx0/TsubW8VJLJI/AAAAAAAAaAs/RaI0vtUEC-0/s1600/radio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://2.bp.blogspot.com/-PPDHlDHRBx0/TsubW8VJLJI/AAAAAAAAaAs/RaI0vtUEC-0/s640/radio.jpg" width="449" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Des del moment en què les persones ens convertim en pares i mares la nostra vida canvia molt i les nostres prioritats també. Giram al voltant del petit i és normal que així sigui. Deixam un poquet de banda les nostres inquietuds, les nostres aficions i les nostres diversions per a dedicar-nos-hi en exclusiva. Tot això és normal i molt necessari perquè els primers anys de vida dels infants ho requereixen.</span><br />
<div style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"> El problema pot arribar en aquells pares que únicament viuen a través dels seus fills i projecten la seva felicitat a partir de la felicitat dels petits, assumint els seus èxits o fracassos com a propis. En certa manera, és normal que passin a ser el centre del nostre món, però s'ha d'evitar caure en excessos perquè aquests fills creixeran i volaran del niu, deixant en alguns casos una buidor difícil d'omplir, que pot arribar a provocar un estat depressiu difícil de superar.</div><div style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"> Hi ha pares que viuen els seus fills com una extensió d'ells mateixos, esperant que arribin on ells no han estat capaços d'arribar, dipositant en ells la responsabilitat de l'èxit i exigint-los que en tenguin, per a compensar les seves pròpies frustracions. Cal que els pares en prenguem consciència d'aquests fets i aprenguem a distingir-nos dels fills, tolerant les pròpies frustracions. Els pares frustrats poden traspassar la seva frustració als fills i això s'ha d'evitar.</div><div style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"> Una manera d'aconseguir-ho serà desenvolupant els nostres interessos i les nostres ocupacions, això ens farà sentir bé com a persones autorealitzades i no dependrem tant dels èxits o fracassos dels fills. S'han de cercar altres fonts de satisfacció, ja que els fills no han de ser l'única via, encara que siguin els que ens en procuparan més. Si nosaltres ens sentim autorealitzats com a persones, donarem seguretat als nostres fills i això els ajudarà molt a créixer i a ser feliços.</div><div style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br />
</div><div style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"> </div><br />
<br />
<span class="textarticle"><br />
</span>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-43799625157489715022011-11-28T08:41:00.002+01:002014-11-05T08:31:20.210+01:00Color de novembre <span style="color: #e69138;"> <span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><b> He trobat aquest poema en un blog de literatura infantil i juvenil i l'he trobat espectacular i adient en el mes que estam, evidentment. Un mes marronenc, tenyit de pluja fosca que fa treure les mantes i els abrics de l'armari. La conjugació imatge i poema és increïble. Au, perquè també en gaudiu! Tot i que aquest mes de novembre estigui essent tan estiuenc!<span style="font-size: large;"> </span></b><span style="font-size: large;">Pots triar tu la imatge adient per a aquest poema? </span></span></span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #38761d;">Color de novembre</b></div>
<div style="text-align: center;">
(<a href="http://www.escriptors.cat/autors/sebastiapons/">Josep Sebastià Pons</a>)</div>
<div style="text-align: center;">
<br />
<span style="color: #38761d;">Quan l'aire afluixa els pins i fa girar</span><br />
<span style="color: #38761d;"> el bàlsam de la branca tenebrosa,</span><br />
<span style="color: #38761d;"> novembre, a la finestra pots mirar!</span><br />
<span style="color: #38761d;"> El cel és com un vidre rosa.</span><br />
<span style="color: #38761d;"> Teulats molls de claror, color de vi.</span><br />
<span style="color: #38761d;"> S'allisa una fumera esperitada.</span><br />
<span style="color: #38761d;"> La mar a vespre deu tenir</span><br />
<span style="color: #38761d;"> una profunda morada.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-5784339903230731462011-11-23T09:12:00.002+01:002011-11-23T10:39:42.714+01:00El retorn a les meves arrels...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLKTShvcAOLebOcEBEvuLi3-jYtXkELL1keZScimGqxr0KMUKND3d07WgdE2MkQMfPkNqTF2WwUmramYmWM6UMHO0hUVv2dGMfuxqFYxPDRpzyQTsxZlU0RlyyXSyUBLG0eUYII_XHLrtb/s1600/art19_arrels.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLKTShvcAOLebOcEBEvuLi3-jYtXkELL1keZScimGqxr0KMUKND3d07WgdE2MkQMfPkNqTF2WwUmramYmWM6UMHO0hUVv2dGMfuxqFYxPDRpzyQTsxZlU0RlyyXSyUBLG0eUYII_XHLrtb/s320/art19_arrels.jpg" width="263" /></a></div><br />
Ara ja fa un poc més d'un any que ens vàrem instal·lar a Campos i estic contenta de veure que va ser una molt bona decisió. Implicà un canvi radical d'estil de vida que ara agraïm molt.<br />
<br />
Tota la meva vida havia viscut a la ciutat i no m' imaginava que la vida a un poble m'agradaria molt més. A això s'hi han d'afegir els valors sentimentals que m'uneixen a aquest poble en concret, ja que és el poble on varen néixer i créixer els meus pares i on hi tenim gairebé tota la família, dic gairebé perquè també en tenim de propera a Palma i a Barcelona. Ha significat el retorn a les meves arrels i això no té preu, sobretot en els temps que corren.<br />
<br />
Una de les coses que em fa feliç de viure al poble és la manera en què viurà i creixerà el nostre fill. És un sistema de vida molt diferent al d'una ciutat, més lliure, més sa, més familiar, més arrelat a la cultura, als costums, i més tranquil. Estic convençuda que aquest fet determina en gran mesura la personalitat de les persones i n'augmenta la seva qualitat de vida. <br />
<br />
El fet que treballi al poble també ha fet que ens hàgim adaptat molt més ràpid. Personalment, m'he sentit molt ben rebuda i he conegut algunes persones que s'han convertit en grans amistats.<br />
<br />
Una cosa que m'agrada moltíssim és l'aroma nocturna que desprèn aquest poble, ajuda a convertir-lo en un poble càlid, acollidor, amb certs tocs nostàlgics que el fa especial.<br />
<br />
A la nostra arribada alguna gent que no em coneixia sempre se'm dirigia en castellà, la qual cosa em sorprenia i em demostrava que hi ha molta de feina a fer en aquest sentit. Però aquest no és el tema del meu escrit d'avui. Això sí, en aquests moments ara ja tothom em parla en mallorquí, la qual cosa m'alegra.<br />
<br />
El jovent d'un poble no és millor que el jovent d'una ciutat, evidentment, però els seus valors són diferents i el seu modus vivendi ens agrada més, i és el que volem per al nostre fill.<br />
<span style="font-family: Tahoma; font-size: x-small;"><span style="font-size: 10pt;"><span dir="ltr"></span></span></span>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-85691553798605971602011-11-15T09:38:00.000+01:002011-11-15T09:38:58.826+01:00Vesprada de divendres: sense avorriment amb un somriure, una poesia i excel·lent companyia<h3 class="post-title entry-title"> <a href="http://bibliopoemes.blogspot.com/2011/11/vesprada-de-divendres-sense-avorriment.html"><br />
</a> </h3><div class="post-header"> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="http://4.bp.blogspot.com/-tag5MIr3uQw/TqxLpOJjDpI/AAAAAAAAYL4/6HYiTocCx4w/s1600/paternidad_Kim+Roberti1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://4.bp.blogspot.com/-tag5MIr3uQw/TqxLpOJjDpI/AAAAAAAAYL4/6HYiTocCx4w/s640/paternidad_Kim+Roberti1.jpg" width="461" /></a></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> He trobat aquest poema que m'ha entendrit el dia, perquè parla del que és realment important a la vida. Els divendres horabaixa poden arribar a ser molt actius, es pot anar al cinema, o a qualsevol altra banda, però res ens omplirà tant com passar-lo a casa observant, jugant o llegint amb el petit. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> M'ha recordat aquells dies quan el meu fill era encara un nadó, i em podia passar hores i hores observant-lo mentre dormia, és increïble...</div><br />
<div style="color: #38761d; text-align: center;"> <b>Vesprada</b></div><div style="color: black; text-align: center;"> (<a href="http://septimoparrafo.blogspot.com/">Dani Espresate</a>)</div><div style="color: #38761d; text-align: center;"> </div><div style="color: #38761d; text-align: center;"> I aquí ho tens, <br />
sense res més a dir,<br />
una vesprada de divendres més<br />
al costat del coixí.<br />
<br />
Pensant entre lletres,<br />
somiant entre fils,<br />
barrejant idees<br />
dins un únic sentit.<br />
<br />
I sense mastegar <br />
amb poc menys d'un bocí,<br />
et crees quilos d'històries,<br />
però cap d’elles té fi.<br />
<br />
Comences un llibre,<br />
Acabes en vers, <br />
i tot et fa riure <br />
pensant que és pervers.<br />
<br />
Et dediques un somni, <br />
realment és dolent,<br />
tanques bé la finestra<br />
i no surts al carrer<br />
<br />
I la gent mentre passa <br />
impassible et somriu,<br />
et diu allò que tant ànsies,<br />
no ets sols un motiu.<br />
<br />
Penses que tot gira,<br />
que res para,<br />
que tot crida<br />
i res té màgia.<br />
<br />
Aleshores el veus,<br />
dins el bressol,<br />
que per allò has viscut,<br />
i et mira als ulls, -sols-. <br />
<br />
Et toca amb innocència complida,<br />
et crida la infantesa no existida,<br />
et somriu entre fades de carícies,<br />
i crida que vol (altra vegada)<br />
el teu somriure.<br />
<br />
I el petit és allí,<br />
sense res més a dir,<br />
una vesprada de divendres més<br />
al costat del coixí.</div>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-81887905453034322722011-11-14T08:42:00.009+01:002011-11-14T09:08:54.623+01:00Educar l'esperit crític i reivindicatiu dels més joves. PELS NOSTRES DRETS!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKUhBPNcO5yPvL_do6vPAJ0vDIA_fM8lb0mWTJOsSyKnwlooKM9h1vvcrepuF7q0awkf-a36g18skxwFue3SJ3rFt4beEf0sGAWLUUjvg9HXWw8TI2i1cDZNiE-WNpLz-jlDSb897yG9ey/s1600/autoabrazos_Yuta+Onoda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKUhBPNcO5yPvL_do6vPAJ0vDIA_fM8lb0mWTJOsSyKnwlooKM9h1vvcrepuF7q0awkf-a36g18skxwFue3SJ3rFt4beEf0sGAWLUUjvg9HXWw8TI2i1cDZNiE-WNpLz-jlDSb897yG9ey/s320/autoabrazos_Yuta+Onoda.jpg" width="320" /></a></div> <br />
<span style="color: #9fc5e8;">Dissabte vàrem assistir amb la família a una manifestació en defensa dels nostres drets com a ciutadans, en defensa dels nostes drets lingüístics, en defensa dels nostres drets com a treballadors de l'administració pública, en definitiva, en defensa dels nostres drets com a persona. Ens va agradar molt l'ambient que s'hi respirava, gens crispat, ja que el dret a queixar-nos ens fa sentir millor i perquè ens manifestàvem des del respecte, l'educació i el civisme, a mode de festa.</span><br />
<div style="color: #9fc5e8;"><br />
</div><div style="color: #9fc5e8;"> Vàrem decidir anar-hi amb el petit perquè sabíem que era un acte pacífic i perquè, tot i la seva curta edat, pensam que és molt important per als seus futurs valors. I vàrem fer bé, perquè ell ho va viure com una festa. Hi havia batucada i un grup de dimonis, que tot i ser reivindicatius, convertien la manifestació en una revetlla de Sant Antoni. És extraordinari veure gent que encara fa les coses per pròpia convicció, i canvia un dissabte tarda de cinema o de gresca, per aquests tipus d'actes.</div><div style="color: #9fc5e8;"><br />
</div><div style="color: #9fc5e8;"> Tota aquesta moguda em va fer reflexionar com a professora també. Pens que hem d'educar l'alumnat en l'esperit crític. Els hem d'ensenyar com va el món i han de tenir unes idees bàsiques de política, ja que mou el món. Encara que no ens agradi, la política i l'educació van íntimament lligades.</div><div style="color: #9fc5e8;"><br />
</div><div style="color: #9fc5e8;"> Hem d'aprendre a ser ciutadans de primera, ciutadans preocupats pel nostre futur i pel futur dels nostres fills, preocupats per la nostra llengua i cultura, per les desigualtats socials, i hem d'aprendre a comunicar-ho als nostres fills, a ensenyar-los a través de l'exemple, a obrir-los els ulls quan tenguin l'edat adequada i sobretot, hem de fer tots els possibles perquè formin el seu propi esperit reivindicatiu. Aquesta és una més de les moltes labors que tenim com a educadors. </div> <br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFnrp7YMXQmh9p-xcJCnhaQA_XVpNVfHtObR35bbKDuktzNrrAMVZWgXYVgzHpYKveFDbqsCK2bsv6TRzTA0VKXc92GlXscPjHVpfdkfEtUbPOtZeYJxbpGBO_3cu62QWQUkuqTKGMdKDj/s1600/drets.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFnrp7YMXQmh9p-xcJCnhaQA_XVpNVfHtObR35bbKDuktzNrrAMVZWgXYVgzHpYKveFDbqsCK2bsv6TRzTA0VKXc92GlXscPjHVpfdkfEtUbPOtZeYJxbpGBO_3cu62QWQUkuqTKGMdKDj/s200/drets.jpg" width="141" /></a><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/uyRw7sQl-RY?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div> Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-83482751233443780932011-11-09T10:13:00.003+01:002011-11-09T10:18:30.777+01:00Responsables, en certa mesura, dels seus somriures...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6-8nporxqT_vCZ2dyYZR99ckVOm8TBjYNe-3WvmreA2UppsL8C8n2_-apgBfhevhgWPzwamZEK8_G0J3khXrV098eEkjkQYXwrRsVbcFyA_8sYaietavOPfS5h3hr6rWLgkgqxuVLs7-g/s1600/sonrisa_Paul+Megens.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6-8nporxqT_vCZ2dyYZR99ckVOm8TBjYNe-3WvmreA2UppsL8C8n2_-apgBfhevhgWPzwamZEK8_G0J3khXrV098eEkjkQYXwrRsVbcFyA_8sYaietavOPfS5h3hr6rWLgkgqxuVLs7-g/s320/sonrisa_Paul+Megens.jpg" width="318" /></a></div><br />
<title></title><style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
</style> Fa molt de temps que no actualitzo el meu blog i trob que ja comença a ser hora. Realment el desig de fer-ho és el que m'ha empès a escriure-hi i no el sentit de l'obligació.<br />
<br />
M'agradaria fer un parell de reflexions sobre el que més m'agrada, les qüestions d'educació. La veritat és que he de dir que no aconseguesc ser molt objectiva, i tampoc no ho pretenc, ja que la faceta de mare em guia molt en tots els meus escrits.<br />
Avui m'agradaria parlar sobre la importància dels estímuls que rep l'infant de la gent que l'envolta, i de l'enorme necessitat de sentir el reforç positiu d'aquesta mateixa. Els pares tenim el paper protagonista en aquest sentit, ja que el nostre, és el reforç positiu que més necessita. Actua cercant la nostra aprovació, i és una cosa normal, natural i lògica. I, precisament és aquesta necessitat d'aprovació la que motivarà l'infant a fer les coses bé, i provocarà satisfaccions per a ambdues parts. De fet, se sol funcionar així a la vida en el món adult, ens agrada fer les coses ben fetes per a nosaltres mateixos, però també necessitam l'aprovació dels altres. <br />
<br />
L'infant encara necessita més aquesta aprovació i la nostra actuació diària és molt important. Cada cosa positiva feta per l'infant ha de ser valorada i reforçada. Ha de tenir ben clar que si fa les coses ben fetes els adults ho valoraran. De quina manera? Fent-li saber que ho ha fet molt bé, amb paraules, gestos, mirades, amb una abraçada, una besada... Depèn del que es tracti, però l'important és que no hem de deixar de valorar les petites coses, perquè per als petits són grans coses.<br />
El fet de conèixer molt bé els nostres propis fills ens ajudarà a saber quins tipus de reforços positius necessiten, i no em referesc als reforços materials, regals, etc, sinó als de les nostres paraules, dedicació i atenció. Al cap i a la fi, és el que més necessiten, atenció i sobretot, amor.<br />
<br />
Exemples concrets de reforç positiu en l'etapa infantil: Si el nostre fill menja de manera correcta i autònoma és important recordar-li diàriament que ho fa molt bé. Si es passa estones a la seva habitació jugant solet, també, ha de saber que els pares valoram la seva autonomia. El simple fet d'acabar un trencaclosques solet, encara que ho hagi fet ja trenta vegades, també se li ha de valorar. Evidentment, tampoc no se n'ha de fer un gra massa. Les coses noves s'han de valorar per damunt de les altres, sinó també perdria el sentit.<br />
<br />
No hem d'oblidar que quan aquests infants es converteixen en adolescents també necessiten el reforç positiu, sobretot per tot el que es refereix a l'estudi. El fet que hagin crescut no vol dir que no necessitin saber que estam pendents d'ells, que ens interessa tot sobre el seu món i que valoram moltíssim tots els seus progressos. <br />
<br />
<br />
<br />
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-51920526194833829122010-11-22T08:55:00.001+01:002010-11-22T08:57:54.129+01:00Reflexions<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD8twxBnYnBdbZ4aJc1Nn2xo2BuCrHxLbafOgirXR9-CENrF1I13uHG42nkd7JfCknGRO9ETfdDwSYQ1n1WR1RYBIEiCasptW4av3TtZ8Kt_Et1TEFOQU0fCOkpaY_yFA-Kcl8tIYOdOSm/s1600/PADRE_%257E1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="229" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD8twxBnYnBdbZ4aJc1Nn2xo2BuCrHxLbafOgirXR9-CENrF1I13uHG42nkd7JfCknGRO9ETfdDwSYQ1n1WR1RYBIEiCasptW4av3TtZ8Kt_Et1TEFOQU0fCOkpaY_yFA-Kcl8tIYOdOSm/s320/PADRE_%257E1.JPG" width="320" /></a></div> Crec que una de les coses més complicades que han de ser capaces de fer aquelles persones que tenen la sort de ser pares és la d'evitar al màxim que els seus problemes personals puguin influir els seus fills. La vida, a vegades, es pot posar difícil, i això no ha de quedar reflectit en els més petits que han de seguir gaudint de la seva innocència i estat de felicitat permanent.<br />
<br />
Evidentment, hi ha algunes coses que és inevitable que no trastoquin l'ambient familiar com, per exemple, una malaltia, supòs que el millor serà tractar el tema a casa amb el màxim de naturalitat possible, però n'hi ha d'altres que sí que es pot evitar que arribin a tota la família com els problemes a la feina, els econònimcs o els matrimonials, tanmateix moltes de vegades els tres van lligats.<br />
<br />
Hi ha nins que estan tristos, angoixats i sense ganes de jugar en una edat en la qual les preocupacions dels adults no haurien d'existir, perquè això ja els arribarà quan sigui l'hora. El pitjor de tot és que molts d'aquests pares ni tan sols s'adonen que estan traspassant la seva problemàtica als seus fills i els estan empaltant d'un estat d'infelicitat innecessari.<br />
<br />
Voldria fer una alabança, per tant, a tots aquells pares que els toca viure moments complicats, pel que sigui, però fan el possible perquè els seus fills ho visquin de la millor manera possible i segueixin essent el més important de tot, per damunt del benestar propi. Problemes sempre n'hi pot haver, l'important és com viure'ls i la manera que s'adopta per superar-los.Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-31237730222281817282010-11-02T09:35:00.001+01:002010-11-02T09:36:25.536+01:00D’assignatura os, a lúdica i divertida, escrit d'en Joan Lladonet publicat al Diari de Balears<div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="color: #674ea7;"><b>Aquí teniu un escrit molt interessant sobre els mètodes del professorat. Si s'aplicassin mètodes diferents dels tradicionals, la cosa aniria molt millor perquè l'alumnat estaria motivat i faria més feina, sens dubte- Avui en dia, amb les noves tecnologies a l'abast, no tenim excusa, ni el professorat, ni l'alumnat. Tothom a fer feina, i amb gust.</b></div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR6hAOf2XF0yBHkSXyQjcGm6dsPYNRdrorh2Yfo2Oxy0fSqaw2bHdtM7ZkQCwGadCaqoUYSm42IivTVvawZCSOYwfWtmJLYAtV07a3GVnCCtuxuy1iEZrJjyu2fTMLeoSGuT8Fi2j3KOxK/s1600/08005_wassily_kandinsky+improvisaci%C3%B3+XIX+1911.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR6hAOf2XF0yBHkSXyQjcGm6dsPYNRdrorh2Yfo2Oxy0fSqaw2bHdtM7ZkQCwGadCaqoUYSm42IivTVvawZCSOYwfWtmJLYAtV07a3GVnCCtuxuy1iEZrJjyu2fTMLeoSGuT8Fi2j3KOxK/s320/08005_wassily_kandinsky+improvisaci%C3%B3+XIX+1911.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;">Qui no recorda amb temor haver de sortir a la pissarra durant les classes de matemàtiques o esperar la nota d'un examen? Aquesta assignatura era o és la més temuda per l'alumnat. Un professor que explicava i omplia la pissarra de nombres, lletres i operacions en pocs minuts, que només era seguit per uns quants alumnes de la classe, era un fet habitual. Les famílies que podien pagaven un professor particular als seus infants. La dificultat de l'assignatura duia aparellada una major disciplina a la classe. És indubtable que la metodologia que s'utilitzava era equivocada.<br />
<br />
Des que un infant s'aixeca cada matí fins que se'n va a dormir, el seu cap està farcit de nombres, hipòtesis, preses de decisions, càlculs, etc., com per exemple conèixer i entendre els horaris escolars, saber a quina hora ha de sortir de casa per arribar puntual a l'escola, quants dies falten per a l'aniversari o per arribar a la setmana blanca, quines possibilitats té de comprar el jersei que li agrada amb els seus estalvis, quants anys, mesos o dies té ell o altres familiars, marcar una ruta en un plànol, etc. <br />
<br />
S'ha de fer possible que qualsevol alumne aprengui a desenvolupar-se dins la vida i no perdre el temps de la classe a fer innombrables comptes, com es feien amb els quaderns Rubio. Molts d'objectes que ens envolten (tassons, pilotes, tubs, llaunes de begudes, edificis, peces de trencaclosques, taulers de jocs, etc.) seran útils per entendre la geometria. El secret de l'aprenentatge de les matemàtiques és saber convertir-les en divertides i màgiques. Es pot aprendre utilitzant jocs numèrics i d'enginy, transformacions geomètriques i resolució d'enigmes mitjançant càlculs matemàtics. És indubtable que es pot utilitzar una metodologia lúdica per a les matemàtiques sense perdre ni un gram de rigor científic. </div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><b> Joan Lladonet</b></div><b></b></div><div id="content_bar"><div class="publicidad"><div class="patrocinio"><div><div id="beacon_d035e6d3f5" style="left: 0px; position: absolute; top: 0px; visibility: hidden;"><img alt="" height="0" src="http://banners.evoluhcion.es/www/delivery/lg.php?bannerid=220&campaignid=165&zoneid=81&loc=http%3A%2F%2Fdbalears.cat%2Factualitat%2FAra%2Fd-assignatura-os-a-ludica-i-divertida.html&referer=http%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2Fl.php%3Fu%3Dhttp%253A%252F%252Fdbalears.cat%252Factualitat%252FAra%252Fd-assignatura-os-a-ludica-i-divertida.html%26h%3D7ae67&cb=d035e6d3f5" style="height: 0px; width: 0px;" width="0" /></div><script type="text/javascript">
document.context='YTo5NyNhOjE1fA==';
</script> <noscript>&amp;lt;p&amp;gt;&amp;lt;a href="http://banners.evoluhcion.es/www/delivery/ck.php?n=ac87e5c3&amp;amp;amp;cb=1073833773"&amp;gt;&amp;lt;img src="http://banners.evoluhcion.es/www/delivery/avw.php?zoneid=81&amp;amp;amp;cb=1073833773&amp;amp;amp;n=ac87e5c3" alt="Publicidad" /&amp;gt;&amp;lt;/a&amp;gt;&amp;lt;/p&amp;gt;</noscript> </div></div></div></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-21372018528940097122010-10-20T09:18:00.001+02:002010-10-20T09:19:26.896+02:00Joana Raspall, la poetessa dels infants!<div style="color: #f6b26b; text-align: justify;"><br />
<br />
Des del blog de <a href="http://jimboto.blogspot.com/"><i>Bib.Botó</i></a> (blog del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya) han llençat per a fer-li un més que merescut homenatge a la poetessa Joana Raspall: <b>Novembre poètic amb Joana Raspall</b>. Joana és bibliotecària i escriptora. Una altra característica d'aquesta escriptora és l'amor als nins i per això escriu poemes per a ells, encara que també n'escriu per a adolescents i per a adults.</div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #f6b26b;">Aquí trobam uns versos delicats i dedicats als lectors de poesia, en homenatge a tots nosaltres:</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_JPcXQAa6hu0/TJj3_-xvzoI/AAAAAAAAQZU/9i78mfJgaUk/s1600/leer_Maria+Marcolin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="395" src="http://1.bp.blogspot.com/_JPcXQAa6hu0/TJj3_-xvzoI/AAAAAAAAQZU/9i78mfJgaUk/s400/leer_Maria+Marcolin.jpg" width="400" /></a></div><div style="color: white; text-align: center;"><b>Al lector de poemes</b></div><div style="color: white; text-align: center;">(Joana Raspall)</div><div style="color: white; text-align: center;"><br />
</div><div style="color: white; text-align: center;">Llegeix a poc a poc.<br />
El vers té pes i ales;<br />
endinsa al fons del cor<br />
i forja les sagetes<br />
que vencen temps i espai.<br />
Respira a poc a poc<br />
l’embruix de les paraules,<br />
i fes-te’n un tresor<br />
de ritme i harmonia<br />
que ja no et prendran mai. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><br />
<span style="color: black;"><span style="color: white;">La il·lustració és de</span> <a href="http://marinamarcolin.blogspot.com/">Marina Marcolin</a></span>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-22191299604388960282010-08-13T21:11:00.004+02:002014-01-09T09:36:44.541+01:00Tots els infants neixen motivats...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiWangYMvNtwe_2x-LMndM06uWRAi0CyNtS68zqftdUVKNCF3WnqqDJg9gEW8on3rxD6c8N2HTewhRqCVorqS9FyPMKczsCR2p0IYfrvB38M2Kp9ZSlK9DNAOcPA74H_aM6DLFSmHD-SNT/s1600/pintores.-merello._el_nino_feliz.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiWangYMvNtwe_2x-LMndM06uWRAi0CyNtS68zqftdUVKNCF3WnqqDJg9gEW8on3rxD6c8N2HTewhRqCVorqS9FyPMKczsCR2p0IYfrvB38M2Kp9ZSlK9DNAOcPA74H_aM6DLFSmHD-SNT/s400/pintores.-merello._el_nino_feliz.jpg" height="400" width="285" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"> </span></div>
<div style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"><br />
</span> </span></div>
<div style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;">Els infants neixen motivats per a fer totes les coses, per a conèixer, per a investigar, per a ensumar, per a participar, per a llegir, per a cantar, per a aprendre... i la base d'aquesta motivació és fer-ho davant dels pares ja que cerquen la seva aprovació constantment. </span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"><br />
</span> </span></div>
<div style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"> Aquest escrit el faig després de veure la gran motivació amb què es desperta el meu fill de dos anys per viure el dia al màxim i conèixer coses noves. Tot i que també coneix el mal humor, a l'hora d'acceptar alguna petita frustració, sempre mostra entusiasme pels moments que viu i, el més important, aquest entusiasme i felicitat existeixen quan ho comparteix amb els seus pares i familiars. Això vol dir que necessita la nostra atenció i aprovació constants per assaborir les seves vivències i els seus petits èxits. Un exemple d'un petit èxit seu seria torcar-se la boca després de menjar. Un gest tan rutinari sempre és bo que sigui valorat pels pares i, el més important, que ell se senti valorat i amb energia per a seguir aprenent i volent fer les coses bé. Per tant,</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"> consider que és important valorar les petites coses que fan els petits, per insignificants que siguin, perquè això els fa molt feliços.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"><br />
</span> </span></div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"> I per què poden arribar a perdre aquesta motivació per a fer les coses? Tot i que depèn del propi caràcter, una part responsable important són els pares que, inmersos en les preocupacions quotidianes, moltes vegades no paren esment a les necessitats d'atenció dels seus fills i no valoren suficient els petits reptes que van aconseguint. Sobretot quan els fills van creixent ja que pareix que no necessiten tanta d'atenció, però cada vegada en necessiten més.<br />
<br />
A l'institut ens trobam fracàs escolar per aquesta manca de motivació. Nins que no tenen ganes de fer res, sense esma, i que es veuen incapaços de fer una o amb un tassó. En realitat, no són conscients de les capacitats que tenen i de les coses que poden arribar a fer molt bé. Arrosseguen una baixa autoestima que no els deixa concentrar-se, ni exigir-se a si mateixos. Són insegurs i així fan les feines, quan les fan, de manera insegura. </span> </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"><br />
</span> </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"> Ben cert és que aquests nins varen néixer motivats per a aprendre, però el decurs de la vida i diferents situacions personals els ha duit a no mostrar interès per res. Són víctimes de la vida que els ha tocat viure, fins i tot aquells que tenen una família benestant, però que tal vegada no ha valorat prou els petits esforços quan era el moment, entre altres causes que hi pugui haver.</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"><br />
</span> </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"> Això vol dir que sempre s'han de responsabilitzar els pares de tot el que passa als seus fills? Evidentment no, però tot el que es pugui evitar sempre anirà bé i tot el que es pugui saber à priori, també.</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"><br />
</span> </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"> </span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"><br />
</span> </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"> </span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"><br />
</span> </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #e69138;"> </span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span>Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-10297032500694776262010-08-01T00:21:00.008+02:002010-08-01T00:38:14.513+02:00Diferents reflexions sobre la comunicació...<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img src="http://blogs.canalsur.es/notasdeprensa/files/LA-DANZA-DE-LOS-CONTINENTES-2.jpg" /></div><br />
Sempre he pensat que la comunicació és el motor de qualsevol relació humana. És totalment necessària a les relacions de parella, d'amistat, entre germans i germanes, entre pares i fills, entre el professorat i l'alumnat, en definitiva... entre les persones. I no estic parlant només de la comunicació que s'estableix entre els sers humans quan parlen entre ells, sinó també d'aquella comunicació que es pot arribar a establir, entre les persones, sense necessitat de parlar-se.<br />
<br />
La comunicació és un concepte molt ampli que es podria tractar sota diferents punts de vista. En aquest escrit, voldria fer referència a la importància d'aquesta entre pares i fills. Els pares són els responsables que, entre ells mateixos i els seus fills, hi hagi una bona comunicació.<br />
<br />
Si ho pensam bé, la comunicació entre una mare i el seu fill comença ja en el ventre matern. Mare i fill, intercanvien informació constantment i sense haver de fer cap esforç. El petit pot captar si la mare estar tranquil·la o nerviosa, o si està contenta o trista i, a la inversa, la mare sap quan el petit dorm, si té fam o si està nerviós. Són coses extraordinàries de la naturalesa. Des dels primers moments de vida de l'infant, la comunicació brilla per la seva presència. La mare entén el que el seu fill demana a través de la seva mirada o dels seus gestos. I no en parlem del lligam comunicatiu que s'estableix en el moment de l'alletament, l'he viscut i és una de les coses més meravelloses d'aquesta vida. El pare també es comunica, amb el seu fill, sense necessitat de paraules, evidentment.<br />
<br />
Aquesta bona comunicació primària que s'ha establert entre els pares i el seu fill no s'ha de perdre en el moment en què el fill comenci a parlar. I sol passar... El fill no necessita que únicament se li donin ordres i ja està, sinó que necessita entendre el per què de la rebuda d'aquestes ordres o negatives a les seves peticions. Per exemple, quan el meu fill de dos anys em demana, insistentment, un plàtan a les 19h de l'horabaixa, tot i ser encara molt petit, li dic que no, però sempre amb l'explicació pertinent al darrera. Li dic: No perquè prest és l'hora de sopar i llavors no tendràs fam, i t'espera un soparet molt bo. I així en totes les coses que demana. Moltes de vegades són respostes que obviam perquè les tenim com a molt clares, però ells no, i necessiten una explicació de tot. Se solen rebotar davant un NO rotud, fins i tot els més petits. Això de: Perquè ho dic jo i s'ha acabat, ja no funciona, en realitat, no ha funcionat mai.<br />
<br />
Aquesta comunicació anirà progressant així com el petit es vagi fent gran i permetrà que la relació sigui cada vegada més estreta. Puc dir-vos que gaudesc d'una molt bona comunicació amb els meus pares i mai no m'ha faltat una explicació quan l'he necessitada, i això és el que vull viure amb el meu fill.<br />
<br />
Per acabar, voldria dir que el símptoma més clar que una relació, sigui del tipus que sigui, viu un bon moment és la comunicació sense paraules, la del gest, la visual, la del tacte, la dels sentits, aquella en què les paraules, senzillament, sobren.<br />
<br />
Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-22930651545409036242010-07-17T21:47:00.004+02:002010-07-18T20:57:08.003+02:00Els dos primers anys de vida d'un infant, determinaran el seu caràcter quan arribi a l'edat adulta<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.aacadigital.com/userfiles/image/revista10/2_-SIN%20TITULO.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">seu <img border="0" height="400" src="http://www.aacadigital.com/userfiles/image/revista10/2_-SIN%20TITULO.jpg" width="335" /></a></div> <br />
Sempre he sentit a dir que els dos primers anys de vida d'un infant són molt importants i en determinaran, d'una manera definitiva, el caràcter i la personalitat quan arribi a l'edat adulta.<br />
<br />
Per això, i coincidint amb el fet que el meu fill tot just acaba de complir els dos anys, i tenint en compte que tots els infants neixen amb uns determintats gens que en condicionaran la seva manera de ser, voldria reflexionar sobre la importància de la nostra actuació a l'hora de demostrar-li el nostre amor.<br />
<br />
L'estimació no només l'hem de manifestar amb paraules o amb besades, no és suficient. Està clar que aquesta estimació és un sentiment que es té envers un fill. És sentir la seva unicitat, i estimar-la. Romandre oberts a la meravella que hi ha en ell, malgrat les tensions passatgeres. De fet, a mi em passa sovint, cada cosa que fa, diu o expressa em sorprèn, m'admira i m'enlluerna. Ell, això ho percep, i tant que ho percep, i el fa feliç i li dóna seguretat. Per percebre aquestes petites coses dels infants els hem d'observar, hem d'aturar el temps i dedicar-nos-hi. Moltes vegades pareix que ells no s'adonen i que no ho valoren, però sí, s'adonen de tot.<br />
<br />
Tot el que he escrit al paràgraf anterior és molt bonic, sobretot si es duu a la pràctica, però sabem que és complicat. Hem de ser conscients que aquesta estimació, moltes de vegades, es perd pel camí i no els arriba com cal. Com és possible? La vida quotidiana amb els infants ens fa oblidar el miracle representat per cada un d'ells. Tot i estar disposats a donar la vida per ells, molt sovint els deixam de banda, sigui pel que sigui.<br />
<br />
Qualsevol esforç que facem per augmentar la nostra capacitat d'estimació quedarà reflectit en l'autoestima del nostre fill. D'aquí la importància de les nostres actuacions i de la manera de relacionar-nos amb ells. L'autoestima és sinònim de felicitat i si podem posar el nostre granet d'arena per ajudar el nostre fill a tenir-ne, ho hem de fer, però n'hem de saber.<br />
<br />
Tot el que viu l'infant en aquesta etapa seran els ciments que més endavant ajudaran a construir el seu caràcter. És importan deixar que s'expressin, investiguin, facin i desfacin i que visquin les seves pròpies emocions com plorar i riure, així trobaran allò que els dóna benestar. És important que plorin, per tant és bo deixar-los plorar, per descobrir després el riure.<br />
<br />
Per acabar, i sempre des de la meva humil opinió i recerca sobre aquest camp, voldria dir que tots els infants necessiten sentir-se estimats i valorats. I, com més digne de ser estimat se senti l'infant, serà més probable que actuï de manera satisfactòria, ja que s'agradarà a si mateix.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-41067107515425454262010-07-06T23:23:00.001+02:002010-07-06T23:36:59.100+02:00Magnífic poema...<div style="color: #274e13; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14px; line-height: 21px; text-align: center;"><b><i>Ens trobam davant d'un poema breu que associa el pas del temps amb la terra...</i></b></div><div style="color: #274e13; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14px; line-height: 21px; text-align: center;"><b><i><br />
</i></b></div><div style="color: #274e13; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14px; line-height: 21px; text-align: center;"><b><i>En els temps que corren, un poema que parla d'arrels l'he de penjar al meu blog perquè quedi en el record.</i></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoGWlJdPJ_LrmgA5O-IyJ8Z1qPInrlxfw4WDRRdjcHP2uik42JZM4SF0XDcC4-OPiYNQvUUV-_KOhh4MK5N2mqKEA8HrwTqmhTAqOMc3ES62fah2DLAd0zjU0pOwmdbqOHPUHCGktd9yGL/s1600/sol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoGWlJdPJ_LrmgA5O-IyJ8Z1qPInrlxfw4WDRRdjcHP2uik42JZM4SF0XDcC4-OPiYNQvUUV-_KOhh4MK5N2mqKEA8HrwTqmhTAqOMc3ES62fah2DLAd0zjU0pOwmdbqOHPUHCGktd9yGL/s320/sol.jpg" /></a></div><div style="color: #274e13; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14px; line-height: 21px; text-align: center;"><b><i><br />
</i></b></div><div style="color: #274e13; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14px; line-height: 21px; text-align: center;"><b><i><br />
</i></b></div><div style="color: #274e13; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14px; line-height: 21px; text-align: center;"><b><i>Cultius de la memòria.</i></b></div><div style="color: #274e13; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14px; line-height: 21px; text-align: center;"><b><i>Terra fructífera</i></b></div><div style="color: #274e13; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14px; line-height: 21px; text-align: center;"><b><i>on ha arrelat el blat</i></b></div><div style="color: #274e13; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14px; line-height: 21px; text-align: center;"><b><i>i les prunes més dolces.</i></b></div><div style="color: #274e13; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14px; line-height: 21px; text-align: center;"><b><i>No siguis erm</i></b></div><div style="color: #274e13; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14px; line-height: 21px; text-align: center;"><b><i>de reminiscències.</i></b></div><div style="color: #274e13; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14px; line-height: 21px; text-align: center;"><b><i>Plantarem noves llavors,</i></b></div><div style="color: #274e13; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14px; line-height: 21px; text-align: center;"><b><i>i estrenarem diversitat</i></b></div><div style="color: #333333; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14px; line-height: 21px; text-align: center;"><b><i><span style="color: #274e13;">també en els records.</span></i></b></div><div style="color: #333333; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 14px; line-height: 21px; text-align: center;"><b><i><span style="color: #274e13;"> Carme Rosanas</span></i></b></div><div><b><i><span style="color: #274e13;"><br />
</span></i></b></div>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7375571399024770720.post-53654862335012878412010-07-05T00:13:00.000+02:002010-07-05T00:13:18.693+02:00La situació sociolingüística a Mallorca ha millorat els últims temps? Crec que no...<span class="Apple-style-span" style="color: #242626; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17px;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6J8tV64MMeHI5hbhj8IxNwqgt6rztrt3Kn6r-e_oBXbMQuHdE5q5ubJe_zOWrD0Ksw7xhMkgvMgCpJ0F0niMIZGHMCzps0fMlUcNfWTuYO7DSnmV-ek_y-1nYK4fUPfUSdgXEfhYSx8UN/s1600/Yan+Zhu+l%27Amour+%C3%93leo+sobre+lienzo+(1).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6J8tV64MMeHI5hbhj8IxNwqgt6rztrt3Kn6r-e_oBXbMQuHdE5q5ubJe_zOWrD0Ksw7xhMkgvMgCpJ0F0niMIZGHMCzps0fMlUcNfWTuYO7DSnmV-ek_y-1nYK4fUPfUSdgXEfhYSx8UN/s320/Yan+Zhu+l%27Amour+%C3%93leo+sobre+lienzo+(1).jpg" /></a></div><div style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left; vertical-align: baseline;"><br />
Aquest any he fet feina a un institut de poble i he gaudit molt de poder sentir la meva llengua, la catalana, a totes hores. La diferència ha estat notable ja que sempre havia fet feina a instituts de Palma o de la costa i la llengua vehicular dels centres, tot i que hauria de ser la catalana, era la castellana, i això dificultava molt la feina, tenint en compte que som professora de llengua catalana i la seva literatura.<br />
<br />
El professorat sempre s'ha de guanyar l'alumnat, pel simple fet de ser-ho. El professorat de llengua catalana, també ens l'hem de guanyar, però no només pel fet de ser professors, sinó també pel fet de ser professors de llengua catalana, una assignatura que sol ser molt rebutjada en segons quines zones de Mallorca.<br />
<br />
Als instituts de poble això no passa, però apareixen altres problemes que deixen molt clara la situació sociolingüística actual de la nostra llengua. Ha millorat? Pens que no.<br />
<br />
Si als instituts de costa has de lluitar perquè, com a mínim, l'alumnat se't dirigeixi a classe en català, als instituts de poble, encara que la situació sigui molt diferent, has d'explicar, encara, que el mallorquí és un dialecte del català. Molts són els alumnes que estan en contra d'aprendre llengua catalana, voldrien aprendre llengua mallorquina. A part d'això, també te trobes amb la trista situació de tenir nou nins mallorquins i un nin sudamericà que entén perfectament la nostra llengua i quan parla, la resta passa a parlar en castellà, tenint molt clar que sinó seria una falta de respecte. Per no contar-vos el que costa que deixin de dir alguns barbarismes, ja que els tenen tan interioritzats que els senten com a propis i pensen: "Però si ho hem dit així tota la vida".<br />
<br />
Crec que tot el que he explicat és símptoma d'una situació anormal i negativa per a la nostra llengua. Per a alguns no hauré dit res de nou, tot això ja se sap des de fa temps, però n'hi haurà d'altres que diran que som derrotista i que la situació no està tan malament. I sí que ho està, principalment per la manca de conscienciació lingüística i per l'autoodi, molts el pateixen sense ni adonar-se'n.<br />
<br />
Som els propis catalans els qui hem de defensar el que és nostre, però molts no ho fan i es necessita aquesta unió, la unió fa la força. No conec cap andalús que no defensi la seva cultura per damunt de tot, en canvi sí conec molts de mallorquins que passen de la seva. Si a tot això li afegim la situació política i econòmica actual, ens adonam que es necessita un canvi, el problema és que els que ens adonam de la necessitat d'aquesta canvi sempre som els mateixos i així, no arribam enlloc.<br />
<br />
Com pot canviar la situació si no canvia la <strong>consciència del poble</strong>? Si algú té la resposta ja sap el que ha de fer.<br />
<br />
Ara que... jo estic contenta de tenir-la aquesta consciència i caminar, menjar, dormir, beure i estimar... en català.<br />
</div><div style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left; vertical-align: baseline;"><br />
<br />
<br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com4