dimecres, 23 d’octubre del 2013

Manca de solidaritat cap al sector educatiu en vaga

Darrerament he sentit a dir "Els profes no es volen reciclar en anglès, són uns vagos" i ja que la gent que diu això no vol escoltar, faré la meva reflexió per aquí: Els professors ens passam la vida reciclant-mos, però la qüestió del reciclatge és voluntària i els temes que tries també. A mi m'interessen especialment els cursets que xerren d'educació, de com dur les classes, de com innovar-les, noves metodologies, etc. L'anglès em podria interessar com a llengua estrangera a nivell personal, però no em serviria de res per a les meves classes, ja que som professora de llengua i literatura catalanes. La gent està tan desinformada que es pensa que tota la problemàtica del TIL és causada pel fet que els profes no volem reciclar-nos en anglès, cosa molt absurda. Ens reciclam en allò que ens interessa, evidentment, i que va íntimament lligat a la nostra carrera o professió! Estaria molt bé que es concedissin facilitats per a poder seguir formant-nos i recursos, molts profes, també tenim una família i quan acabam la feina ens pot resultar difícil posar-nos a estudiar, a anar a cursets, etc, si ja és difícil la conciliació familiar-laboral, imaginau la conciliació familiar-laboral-cursets... Sobretot els que tenim al càrrec fills petits. Va aquesta reflexió dirigida a totes aquelles persones que, sense tenir capacitat d'empatia, fan comentaris ofensius cap a la nostra professió i són poc solidàries amb les nostres queixes. I què volem d'una societat cada vegada més individualista i egoista?

1 comentari:

Joan Lladonet ha dit...

Tots són bones persones. Una persona amb el cervell enverinat per un partit podrit no pot ser mai una mala persona. Només són persones malaltes... per la secta.