dissabte, 16 de gener del 2010

Sant Antoni i el dimoni, jugaven a trenta-uuuuuuuuuuuuu



       A casa celebram Sant Antoni ja no pel significat religiós, sinó perquè forma part de la nostra cultura ja que és la festa més popular de Mallorca. És el resultat de la cristianització d'antigues cerimònies i cultes primitius dedicats a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals. Sant Antoni és el protector de la pagesia mallorquina; és el protector dels conreus, del camp i també dels animals, especialment els domèstics que conviuen amb l’home (cans, moixos...), i del bestiar de peu rodó (cavalls,someres, ases, rucs, muls...). Igualment és el protector dels menascals, els ferrers, els porquers, els cansaladers, els cerers, els forners, els pastissers, els confiters, els traginers, els jugadors de cartes, els fossers i enterramorts. D’aquí vénen aquelles glosses tan famoses:






Sant Antoni ha vengut
amb un ase amb quatre cames,
amb un covo d’ensaïmades
i una botella de suc
Sant Antoni i el dimoni
jugaven a trenta-u;
el dimoni va fer trenta
i sant Antoni, trenta-u.
Elements simbòlics de la festa:


Encesa de foguerons: forma part dels rituals primitius del culte al Sol. Els dimonis peguen bots, fan cabrioles per damunt el foc i ballen al seu voltant talment els xamans i bruixots primitius. El fogueró representa la victòria de la llum sobre les tenebres. Dia 17 de gener és molt proper al solstici d’hivern (22
de desembre). El foc simbolitza el “renaixement” del sol, element masculí que fertilitza la terra. Els nostres avanpassats estaven convençuts que agafar les cendres dels foguerons de Sant Antoni i escampar-les pels sementers afavoria les collites. Es considera el Foc com a fill del Sol que va arribar a la Terra a
través del llamp. El nostre calendari és eminentment solar si bé incorpora també el còmput dels antics calendaris lunars, pel que fa a les setmanes i als mesos. Els foguerons (presents a les revetles de sant Antoni i de sant Joan), les rodes de foc, les danses i balls en rotlle són símbol de la força del sol. 



 Es podrien explicar moltes coses més, però aturaré aquí. Només contar-vos que el meu petit ja ha celebrat, en el seu any i mig de vida, aquesta festa a l'escoleta. Va haver d'anar vestit de vermell i dur pa amb sobrassada com a berenar. També va fer una màscara del dimoni. Trob que està molt bé que comencin tan petits a conèixer el que és la nostra cultura, d'aquesta manera la tendran ben arrelada. 

4 comentaris:

Joan Lladonet ha dit...

I santa Antònia?, aquesta punyemera no va ser santa, no li varen poder inventar cap miracle i ja la tenim ara fent l'honor al mascle. Bé, mentre protegeixi els manescals i no els menascals, tot anirà bé i podrem matar el porc i torrarem botifarrons i sobrassada, i llangonissa, i per què no?

Antònia ha dit...

Les Antònies de santes no en tenim res!!!hehehehehe, manes, menas, manes, menassssssssssssssss!!! La cosa va així, però de la festa n'apofritam el que ens interessa, com és la festa, la resta no importa...La cultura popular té una base masclista...o millor dit, és masclista, i què hi farem? No podem canviar les tradicions...

Unknown ha dit...

Sí, Sant Antoni és una festa molt divertida que la gent de Mallorca se sent molt, sobretot als pobles (sempre passa igual). Enguany que he anat a Artà, Manacor i sa Pobla he vist que encara és ben viva. La gent necessita diversió i aquestes festes en donen i l'aprofita.
No ens oblidam de les Antonietes, també és la seva festa! Molts d'anys!!!!

Anònim ha dit...

La meva àvia em cantava la cançó de Sant Antoni i el dimoni que jugaven a trenta-u. Tanmateix la primera part de la lletra era diferent. Parlava de fer "petar el barret". La meva família és de fa moltes generacions de la Catalunya Central i no sé com la meva àvia coneixia la cançó.