Quan la tranquil·litat és un miratge...

         El curs escolar va començar amb tres setmanes de VAGA dels docents, una vaga que va rebre molts suports, però també detractors, sobretot quan s'anava allargant. S'han arribat a sentir grans barbaritats sobre els docents, mentides i afirmacions manipulades. Es pot arribar a entendre que els pares i mares patissin per la situació, en veure que els seus fills no rebien classe i també els nervis, però no es pot entendre, que aquests pares i mares que tant patien per això, ara estiguin tan tranquils, perquè realment, el que els espera als seus fills no és una educació digna, precisament, perquè no és en mans dels docents, sinó dels polítics. És així, l'educació dels nostres fills és a mans d'uns polítics a qui no els preocupa gens el món educatiu, ni els nostres infants.

      Com a docent estic encesa, no m'agrada sentir-me un titella del Govern, però com a mare... Què vos puc dir com a mare? Estic indignada i preocupada pel sistema educatiu que li tocarà viure al meu fill i al que ha d'arribar... L'únic que em conhorta és que sé que quan el meu fill és a l'escola, està en bones mans, en mans dels mestres i estic convençuda que faran el possible per dur tota aquesta situació el millor possible.

      Sí, confiï plenament en la figura del mestre i de la mestra, perquè n'he estat envoltada tota la meva vida i sempre ha estat una figura digna d'admirar, tret d'algunes excepcions.

    Malgrat tot això, seguesc sentint-me molt orgullosa de la meva professió i em sent afortunada de poder guanyar-me la vida fent allò que més m'estim: Educar. Seguirem lluitant mentre sigui necessari!

Manca de solidaritat cap al sector educatiu en vaga

Darrerament he sentit a dir "Els profes no es volen reciclar en anglès, són uns vagos" i ja que la gent que diu això no vol escoltar, faré la meva reflexió per aquí: Els professors ens passam la vida reciclant-mos, però la qüestió del reciclatge és voluntària i els temes que tries també. A mi m'interessen especialment els cursets que xerren d'educació, de com dur les classes, de com innovar-les, noves metodologies, etc. L'anglès em podria interessar com a llengua estrangera a nivell personal, però no em serviria de res per a les meves classes, ja que som professora de llengua i literatura catalanes. La gent està tan desinformada que es pensa que tota la problemàtica del TIL és causada pel fet que els profes no volem reciclar-nos en anglès, cosa molt absurda. Ens reciclam en allò que ens interessa, evidentment, i que va íntimament lligat a la nostra carrera o professió! Estaria molt bé que es concedissin facilitats per a poder seguir formant-nos i recursos, molts profes, també tenim una família i quan acabam la feina ens pot resultar difícil posar-nos a estudiar, a anar a cursets, etc, si ja és difícil la conciliació familiar-laboral, imaginau la conciliació familiar-laboral-cursets... Sobretot els que tenim al càrrec fills petits. Va aquesta reflexió dirigida a totes aquelles persones que, sense tenir capacitat d'empatia, fan comentaris ofensius cap a la nostra professió i són poc solidàries amb les nostres queixes. I què volem d'una societat cada vegada més individualista i egoista?

Parlament concert Enllaçats per la música, 6 de juliol

PARLAMENT ENLLAÇATS PER LA MÚSICA


Aquest concert està emmarcat en la campanya Enllaçats pel català, sorgida d' un grup de professors i professores, com a símbol de protesta contra les malifetes del Govern a la nostra llengua, entre altres, deixar-la com a simple mèrit a l'administració autonòmica, reduir la seva presència a la TV pública, i amb una política d'atac continu a la nostra comunitat lingüística, que no podem acceptar. Aquesta campanya, que ha tengut una gran acollida per part del poble, ha suposat una penjada de llaços quadribarrats als diferents centres educatius de les Illes i, fins i tot, a Ajuntaments, cases particulars i edificis emblemàtics. Fruit de tot això, ha1 sorgit la iniciativa Enllaçats per la Paraula, que ha consistit en diferents jornades de lectura continuada en1 català, que també ha rebut molt de suport. Els llaços també han arribat al Principat, al País Valencià, a l'Alguer, a la Franja i a Perpinyà. Fins i tot han arribat al Parlament Europeu.

El llaç és el símbol de la resitència i ens uneix en la defensa de la nostra llengua i cultura. Ha estat aquesta iniciativa i les ganes de passar una nit sentint música en català les que han inspirat Enllaçats per la música. A més, la música és un llenguatge universal que arriba a tothom, és l'expressió cultural de cada comunitat lingüística i ajuda a mantenir viva una llengua, en aquest cas, la nostra.

Així va néixer la idea d'aquest concert i tenim la sort de comptar amb músics d'estils diferents, uns més coneguts, uns altres no tant i, fins i tot tenim representants del món del circ, i tots ells col·laboren en aquesta diada de manera totalment altruista, la qual cosa és d'agrair i mereix tot el nostre reconeixement. A més, han facilitat molt les coses i han fet que l'organització d'aquest concert sigui més senzilla. A tots ells i elles, gràcies.

També voldria agrair el suport de les diferents entitats: Joves de Mallorca per la llengua, l'Obra Cultural Balear, l'STEI Intersindical i Músics per la llengua, perquè sense la seva ajuda tot això no hauria estat possible, sense cap dubte. I també volia anomenar unes quantes persones concretes: en Rafel Sedano, que s'ha encarregat d'aspectes tan importants com demanar la plaça, l'escenari i l'equip de so, l'ajuda incondicional dels meus companys, en Pere Antoni Bennassar i na Cati Calvo que fan una tasca molt eficient i necessària. No podia deixar d'esmentar la bona feina d'en Pere Sánchez per la seva tasca de presentador d'aquest esdeveniment, igualment als Joves per la llengua que realitzen una bona tasca aquesta nit. A en Tomeu Martí que també hi ha aportat el seu granet d'arena, al dissenyador del cartell Jaume Vich, a n'en Macià Calafat que ens ha ajudat amb la difusió a la premsa i a na na Ma Antònia Font, que fou la primera persona amb qui vaig parlar i que em va donar tot el seu suport .

Podria anomenar un parell de persones més però ara, a qui vull donar les gràcies, és a tots vosaltres per haver vengut. Unirem forces per protegir la nostra llengua i perquè se la respecti com cal.

Aquesta nit gaudim d'una festa reivindicativa i tenim el gust d'estar Enllaçats per la Música!

El món torna boig...

El món torna boig...

El món torna boig...

Això em ve al cap cada dia que passa.

Això em ve al cap quan llegesc els diaris.

Això em ve al cap quan veig informació manipulada.

Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just.

Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble.

Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament.

Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació.

Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública.

Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.

Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició.

Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble.

Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.

Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic.

Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones.

Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió.

Això em ve al cap quan acomiaden persones de la  feina pel seu color polític.

Això em ve al cap quan  veim gent col·locada en un lloc de feina a dit.

Això em ve al cap quan veig personatges  monàrquics que no són jutjats com toca.

Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics.

...o sempre ho ha estat. 
Antònia Lladonet

Interrogants i desigs

      

                                                       Interrogants i desigs

                               Quant de temps haurem d'esperar

                                perquè es desvetllin els nostres somnis,

                                vestits d'una felicitat cobejada

                                i amarats d’una dolça relació casolana?

                                Quant de temps haurem d'esperar

                                 per deixar de veure pensaments vexats,

                                 llibertats anihilades, indecències disfressades,

                                 aviors ignorades i dignitats exterminades? 

                                 Quant de temps haurem d'esperar

                                  perquè ens deixin ser qui som,

                                  i no haver de viure en un món inventat

                                  pels que manen, amb el cor estressat?.

                                  Quant de temps haurem d'esperar

                                   per sentir la nostra  terra lliure,

                                   amb el rostoll sec i la fruita humida,

                                   on es puguin recollir las llavors de la vida?

                                    Quant de temps hem d'esperar,

                                     perquè no ens tornin a humiliar?

                                     

                                        

                              

No ens queda més que la revolució pacífica

   Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè si se'ls vulnera, s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

  Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.

  De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.
   

Quina fórmula d'acabament d'un conte li pot agradar més al teu fill/a?

 Les paraules màgiques amb les que acabam un conte agraden molt als infants, i pens que és interessant conèixer-ne diferents alternatives perquè sigui més divertit i ajudin a augmentar el seu vocabulari. El primer contacte que tenen els més petits amb la literatura és aquest, a part de les cançonetes de bressol, i és molt important desenvolupar el seu gust per la lectura. Això els ajudarà a situar-se en un món imaginari que els facilitarà augmentar la seva imaginació, millorar el seu vocabulari, aprendre a parlar i a escriure, entre moltes altres coses. La part emocional també se'n veurà afectada de manera positiva. L'infant veurà l'adult dedicat a ell en exclusiva i aquesta és, sens dubte, una gran demostració d'amor.

Aquestes fórmules d'acabament de contes són  necessàries, i tenint en compte que es van perdent, és important recuperar-les i difondre-les ja que formen part de la nostra tradició. S'han de contar molts contes, doncs!

Fórmules d'acabament i termini dels contes

Conte contat, conte acabat.

El conte s'ha acabat i aquí m'he quedat.

Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t’ha agradat .

Rondalla explicada, rondalla acabada.

I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.

I van ser feliços i van menjar tots anissos.

I varen ser feliços molts i molts anys.

I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.

Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat.

Catacric-catacrac conte acabat.

Catacrac-catacric, conte finit.

I és un gos i és un gat i aquest conte s'ha acabat.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos.

I darrere la porta hi un plat de confits que tots els llaminers hi posen els dits.

A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.

I catacric-catacrac, el conte s'ha acabat. I tuuuuuuuuuut...ja l’he perdut.

I darrere la porta hi ha un plat de confits, que tots els llaminer fiquen el dit.

Una reina tenia tres filles: una mandarina, una tarongina, una melmelada i

aquesta història s'ha acabada.

Conte contat ja s'ha acabat i per la xemeneia se’n va al terrat.

Conte contat, per la xemeneia s'ha escapat

Conte contat, conte acabat, qui no s’alci té el cul foradat

I a la ric, ric, ric, el conte ja és finit.

I cric-crac aquest conte s'ha acabat; aquó planto un soc per tornar un altre cop.

I el gall va fer quiquiriquic, i  el conte ja està dit.

I el gall va fer cacaracac, i el conte està acabat.

Lo gal cantet e la sorneta finiguet (El gall cantà i el conte s'acabà)

I tot això és tan cert com que tot el que és madur no és verd; i tot això és tan segur com que tot el que és verd no és madur.

Fot un gròs pet et s'ensauvet

I darrere la porta hi ha un fus i s'ha acabat. Amen Jesús. 

Pel bon fat i el mal fat que ma mare m'ha donat, que tot el que digui siga veritat.

Passi per mon prat, mon conte es acabat

Aquest és el conte del gat pelat, pegues un bot i ja s'ha acabat

Això es dit i jo ho he vist

Això era, per tu un sac de diners i per mi un altre tant més

Allà lluny veig un llumeneró blau, bé arribaran si a Déu plau

Si aquesta es vera, el cap se li torni de cera

Un per allà, altre per ací, no m'heu donat res pel camí

I tot això és tan veritat com si no hagués passat.

I mig món diu que sí i l'altre mig diu que no, i aneu a saber qui te raó; i si el conte t'ha agradat, dona'l per ben escoltat.

I si no són morts, són vius. I si no són vius, són morts

I tot això és tan veritat com que la rondalla s'ha acabat. I si us ha agradat, bé, i si no, també.

Bé, i ara prou, que si us deia tot el que sé, un altre dia no us podria explicar res.

La rondalla està acabada, si us plou mengeu-se la torrada; si per cas no us agrada tireu-la dalt la teulada

I aquest conte que jo he dit és per al més eixerit, i aquest conte que hem contat, és per al més espavilat. I serà el més eixerit qui dirà quiquiriquic.

I jo vaig venir per poder-ho dir, i jo vaig anar per poder-t'ho explicar, perquè si no hagés vingut, no ho hauries sabut

Entre un gat i un gos aquest conte ja s'ha fos

Si aquesta rondalla t'agrada, menja-te-la fregida. Si fregida no t'agrada, menja-te-la torrada. Si tampoc no t'agrada, menja-te-la pelada. I si encara no t'agrada, llença-te-la per dalt de la teulada.