He trobat un conte que m'ha agradat molt ja que m'ha fet reflexionar i s'assimila molt al món dels humans. Quan esperes que l'ocell, símbol de llibertat, aixequi el vol i se'n vagi ben amunt, decideix quedar-se engabiat per por al desconegut, per por a la llibertat. No se'ls hauria de privar mai la llibertat...
LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)
Ho tenia tot al seu  abast: cada dia el seu menjar, l’aigua  fresca i l’habitatge net, fins i  tot un mirall amb campaneta inclosa  per si volia fer música. Però en  Pere va voler donar-li alguna cosa  més, i li va obrir la porta de la  gàbia.
-“ Ara ets lliure!” – va dir
L’ocellet  va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir,  però portava tant de  temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de  volar, es va cansar  de seguida i a més a més per poc no se l’empassa  el gat de la veïna...  Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva  gàbia i es va deixar  acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre,  amb el menjar i el  beure assegurat, abans que aquella llibertat que  podia ser tan  perillosa.

2 comentaris:
Un conte curiós...
No solament és curiós... és que això és la vida. Molts esclaus no volen ser lliures. Mlls adolescents rebutgen la responsabilitat. És més fàcil seguir el camí que et marquen, que haver-lo de crear tu.
Publica un comentari a l'entrada