TREBALLAR L’ÀMBIT DE LA COMUNICACIÓ A UN MÒDUL VOLUNTARI O A L’ESO A TRAVÉS D’UN BLOG MOTIVA L’ALUMNAT
EL DELIT DE VIURE ESSENT EDUCADOR, ESSENT EDUCAT
Una de les fites més importants, i també una de les més difícils, que tenen les persones humanes és la d’arribar a sentir-se feliços, es passen gran part de la seva vida cercant moments gojosos, moments que donin sentit a la seva existència, sense ser capaços de trobar-los en ells mateixos i en les coses més senzilles del seu voltant. Cada persona entén la paraula felicitat de diferent manera, el que és felicitat per a uns, no ho és per a uns altres, però de manera genèrica i segons diu el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, la felicitat és l’estat de l’ànim plenament satisfet, és a dir, estar content amb el que un fa, amb el que té i amb el que és . Tot això seria sinònim d’autorealització. Per arribar a aquest estat hi haurà d’haver hagut un esforç personal previ i, sobretot, una motivació i perquè aquesta darrera sigui latent, haurà d’anar acompanyada d’una bona autoestima que serà la causant d’aquest estat de felicitat que tothom desitja.
Si traslladam tot això al món de l’escola entendrem la seva importància. Moltes vegades el fracàs escolar amaga infants que, tot i tenir una situació familiar estable, són insegurs, amb dificultats d’expressió, poc comunicatius i amb una gran desmotivació per fer les coses. Tot això crea una manca d’autoestima que no els deixa actuar amb autenticitat.
D’altra banda, també es troben educadors i educadores sense motivació perquè pareix que la seva feina no té sentit quan es troben amb alumnes que no els responen com toca, també perquè estan cansats de fer sempre el mateix i necessiten nous reptes que es converteixin en al·licients que alimentin les seves ganes de seguir educant.
Seria possible trobar un estímul que motivàs els nins i nines i aconseguís augmentar la seva autoestima? I la dels i de les docents?
A aquests interrogants se’ls haurà de respondre afirmativament ja que la motivació es podrà aconseguir a través de cercar activitats que agradin a l’alumnat i que surtin de les tasques rutinàries habituals, com podrien ser el joc dramàtic o l’ús de les noves tecnologies. El delit de viure educant o essent educat pot ser una realitat? Sí, ho pot ser.
L’alumnat del mòdul voluntari té com a objectiu principal treure’s el graduat escolar i precisament és això el que ofereix aquest mòdul. El repte que tenim el professorat amb aquest tipus d’alumnat, és el d’engrescar-lo a fer feina ja que és la millor manera d’aprendre. Amb l’engrescament pot arribar la motivació, vital per a l’èxit escolar.
L’alumnat ha de ser autònom i aprèn més i millor sense rebre classes magistrals en les quals el professorat fa una gran exposició sobre els continguts apresos a la facultat i l’alumnat resta passiu, assegut a la cadira, amb el cap a una altra banda. L’educand aprèn fent feina, sol o en equip, i l’educador ha de guiar-lo en tot aquest procés i ajudar-lo en tot el que faci falta. Per tot això, s’han de conèixer els interessos del grup per tal de poder veure els continguts de l’àmbit de la manera més motivadora possible. Les noves tecnologies, gràcies a internet, són una finestra oberta al món i, a més, són capaces d’entusiasmar l’alumne més desmotivat. Els encanta fer exercicis de morfologia, d’ortografia, de recerca... És important saber o com a mínim intuir allò que interessa els alumnes, allò que els motiva, allò que els fa autònoms, allò que els obliga a consensuar, a exercitar la paciència, la calma, a ser metòdics. Tot això es troba allunyat de l’avorriment a les aules, de les classes magistrals que només interessen puntualment, de la rutina...
Tot i que és difícil la convivència entre la tecnologia i les persones, aquesta va entrant poc a poc en la seva vida i els està donant tot un ventall de possibilitats que abans no tenien. La tecnologia està entrant a les aules lentament, però imparable. Les generacions més joves tendran a l’abast més recursos que mai gràcies a les possibilitats que ofereixen les noves plataformes de contingut digital, però les incerteses i les desconfiances no ens permeten desentendre’ns dels detractors i simplement gaudir del plaer de fer recerca sobre nous continguts didàctics.
Les noves tecnologies ens ofereixen recursos didàctics diferents dels que ja tenim en els llibres escolars, que també es poden seguir emprant. Ens ofereixen nous continguts basats en el suport digital que complementen el que ja existeix en el mercat. En aquest nou context, el recurs audiovisual pot convertir-se en un bon aliat per a nosaltres, els educadors. Fa molt de temps que el cinema, la ràdio, la televisió i fins i tot la publicitat són presents a les aules com a recurs didàctic. Ara, amb els mitjans tecnològics, se’ns proporcionen eines que faciliten més la nostra feina. Crec que hem d'estar al dia dels nous mitjans i aprendre com s'empren, però també podem seguir emprant els bons mètodes de sempre, ja que també són útils i en la varietat hi ha la riquesa. No podem canviar el llapis i el paper de tota la vida pel teclat, ni el llibre real per la pantalla...
Tot el que he exposat ha estat per a explicar-vos que existeix una eina nova (de tothom coneguda, però poc utilitzada) per motivar l’educand, que necessita aquesta motivació per animar-se a fer feina i l’alumnat del mòdul voluntari encara més. Per tant, s’han de cercar activitats estimulants. Per fer tot això és molt important conèixer el grup, per això, a començament de curs, està molt bé emprar les tutories per fer dinàmiques de grup que ajudin a conèixer-los molt millor, així com les seves preferències, inquietuts i interessos. Aquest serà el punt de partida per saber quins recursos haurem d’emprar, perquè puguin treballar i arribar a assolir els continguts del curs.
Aquest any amb el grup del mòdul voluntari estam treballant part dels continguts del mòdul de comunicació a través d’un blog. La idea se’m va ocórrer per casualitat. Vaig aprofitar els coneixements adquirits fent el meu propi blog personal i, tenint en compte que els agradava molt el tema de les noves tecnologies i que disposàvem dels mitjans necessaris, això també és molt important, vaig decidir fer un blog grupal, La veu dels pecupins (que es troba a la xarxa i qualsevol pot consultar i llegir), però no només això, a través d’aquest blog grupal es podria accedir a cada un dels blogs que crearia cada alumne amb la meva ajuda. La idea els va entusiasmar i la vàrem dur a terme amb resultats molt positius.
Un blog és una eina que ens permet generar diferents continguts digitals. Podem penjar-hi d’una manera molt senzilla continguts de vídeo, àudio o material de presentacions. Si l’organitzam bé, podem oferir a l’alumnat molts de recursos diferents als que estan acostumats, a la vegada que els permetem participar-hi a través de l’apartat de comentaris. A més, permeten poder mostrar continguts digitals creats pels mateixos alumnes, penjar-hi un vídeo que ells hagin elaborat o seleccionat sobre un tema curricular, donar a conèixer poemes, contes, explicacions, etc. a través del blog.
El més important de tot això és que treballar amb un blog és avui en dia una possibilitat a l’abast de tothom. Amb aquest recurs donam la possibilitat que l’alumnat sigui el creador de continguts i per tant que sigui el protagonista del seu aprenentatge. A més, permet que el nostre alumnat interactuï i es comuniqui amb altres, tant del mateix centre com d’altres, perquè es poden posar en contacte amb els comentaris que poden deixar escrits als “posts”. Fins i tot es poden publicar les tasques a fer al blog grupal o felicitar-los i felicitar-se pel seu aniversari, amb la consegüent millora de la comunicació entre tots.
Tot això els motiva moltíssim, no vos en podeu fer una idea. S’ho miren molt abans d’escriure i posen més esment amb els accents, l’expressivitat i la forma. A més, el fet que els corregeixis els escrits al moment, davant d’ells, fa que aprenguin molt més ràpid.
Les possibilitats que ofereix internet són infinites. El fet de poder penjar imatges en les seves entrades les enriqueix molt i uneix l’escrit amb la imatge. Per exemple, si treballam un poema, han de cercar una imatge que el representi i és curiós, perquè cada alumne tria una imatge diferent pel mateix poema. Cada un interpreta les coses de manera diferent i això els dóna personalitat i fa que ens coneguem millor entre tots. A més, cada blog pot dur una plantilla diferent. L’alumnat la tria al seu gust. Ell mateix es fa el seu propi llibre de text al llarg del curs a través del blog. I no cal dir que, gràcies a la millora de la comunicació, també millora la seva cohesió i un grup unit rendeix molt més.
Què es necessita per a poder treballar d’aquesta manera? Disponibilitat de l’aula d’informàtica del centre i un nombre reduït d’alumnes. Nosaltres enguany som vuit i això facilita molt la feina. Treballar amb les noves tecnologies i amb internet ens ha permès encetar un projecte amb una poetessa de Catalunya, Carolina Ibac, i comunicar-nos-hi. L’alumnat comenta els poemes de la poetessa al seu blog i ella els contesta. Ens escriu poemes, els temes dels quals han estat triats pel grup. A final de curs els recollirà en un poemari que serà publicat, el pròleg del qual vol que l’escriguem nosaltres. Tota aquesta empresa els ha motivat moltíssim i els ha acostat, d’una manera sorprenent, a la poesia. El títol del llibre serà Tu ets la teva estrella i l’haurem fet entre tots.
A mode de cloenda voldria dir que treballar d’aquesta manera és molt enriquidor. Treballar una part dels continguts del curs a través d’aquesta eina garanteix l’èxit de la classe. S’ha de crear un blog grupal que sigui el centre de totes les gestions i a través del qual es pugui accedir als diferents blogs personals dels alumnes.
Antònia Lladonet Riera
.jpg)
