Ja sabeu que avui és el dia internacional de la DONA. Molts dels nostres drets encara no estan aconseguits, la desigualtat encara impregna el nostre dia a dia. Des d'aquí, un breu recordatori, sobre la història d'aquest dia, en honor a totes les dones que hi ha al món:
La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica.
La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.
Mobilització feminista a Dhaka, Bangladesh.
El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.
El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.
La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977.
7 comentaris:
És ben necessari que se celebri aquest dia, i que se'n faci molta propaganda. El fet que encara, en ple segle XXI, s'hagi de dedicar un dia a l'any a la dona treballadora demostra que encara hi ha molt de camí per recórrer per arribar a la plena igualtat entre home i dona. No sé dades concretes, però em podria arriscar a dir que més de la meitat de la població femenina mundial viu en situació de discriminació (a tots els nivells). No em referesc només a la població del tercer món.
Hi ha molta de feina a fer encara en aquest sentit, molts de 8 de març han de passar per aconseguir una igualtat plena; s'ha de despertar molta autoestima i molta consciència. Personalment crec que només amb l'educació s'aconseguirà.
Hem de lluitar pels nostres drets!!
Totes dues, Cati i Antònia, teniu molta raó; és una llàstima que encara sigui necessària aquesta celebració, però amb el retard que existeix a tantes parts, fins i tot aquí, farà que sigui necessari que segueixi havent-hi dones valentes que lluitin per aconseguir la igualtat, especialment la igualtat de gènere.
Estic totalment d'acord amb tu Cati! Molt ben expressat, per cert. Esper amb ganes poder llegir el teu blog!
Mon pare, tens raó, és una pena que encara hàgim de celebrar aquest dia, però ja que el tenim, li hem de fer cas! Hem de ser valentes i lluitar pel que ens toca!
Jo trob totalment injusta la relacio que encara hi ha avui en dia al món laboral i que es facin distincions entre homes i domes, es un menyspreu per a les dones, però a la gent que fa això li hauria de caure la cara de vergonya. Jo Antònia, tú hem conèxes molt bé per que tenc la sort de ser aluumne de l'Iinstitut on fas feina. Té de dir que disfrut amb el teu bloc i que si que dia 8 de Març haria de ser un dia que NO hauria de ser necessari celebrar ja que tothom a d'entendre que tots HOMES I DONES som EXACTAMENT IGUALS, ja basta de dir que som diferències ara pens per que per la mateixa feina y el mateix nombre d'hores cobrau menys que els homes i això no es just. DIGA'M SI A LA IGUALTAT SALARIAL I A LA IGUALTAT A LES CONDICIONS DE FEINA DE LES DONES I ELS HOMES.
Una abraçada Antònia.
Jaume, has fet una molt bona entrada, està molt bé que pensis així. Segur que trobaràs una bona al·lota que sigui capaç de valorar-ho! Gràcies per seguir el meu blog!!! No és a totes les feines que hi ha aquesta diferència salarial o de tractament, per exemple, en la meva tot és exactament igual, tenc aquesta sort, però s'ha de lluitar per aquelles dones que tenen una situació diferent! Salut!!!
Ets encantadora Antònia derres dona.
Publica un comentari a l'entrada