Ahir, el meu marit i jo ens vàrem entregar a n'aquesta pel·lícula d'Almodóvar i la veritat és que la vàrem trobar molt interessant. Almodóvar, que es caracteritza per la provocació, la intensitat, el sentit de l'humor i la irreverència, no ens va deixar sense cap d'aquestes característiques en aquesta pel·lícula.
Los abrazos rotos podria ser titllada de ser un film melodramàtic, d'intriga, una comèdia o un trhiller. Per tant, pot arribar a una gran part del públic ja que toca molts de gèneres diferents. Tot i així, trob que és una pel·lícula freda, i això és el que impacta més, ja que és freda però amb un argument que bull i amb una idea volcànica: Un amor fossilitzat eternament.
El paper protagonista cau en la seva musa per excel·lència, Penélope Cruz. Tampoc s'oblida de dues de les seves actuals "Chicas Almodóvar", Blanca Portillo i Lola Dueñas. I també en treu d'antigues com Rossy de Palma.
La pel·lícula té tots els elements del cine dins el cine, però davant tot, i per això m'agrada, és una gran història d'amor. Un amor desesperat, irracional, apassionat, amb un final tràgic que recorda aquells amors del segle XIX que pertanyien al Romanticisme.
Evidentment, no vos en contaré l'argument, però vos la recoman si sou d'aquells que, de tant en tant, vos agrada veure una manera de fer cine diferent.
6 comentaris:
Tens raó, la pel·lícula d'ahir va ésser molt a l'estil de n'Almodóvar, difícil d'entendre però amb un fil conductor que et captiva i enganxa. En definitiva, una vetllada molt agradable ;)
I tant...Molt agradable per la companyia, encara que ens tenguem tan vistos, ehehhehehehehehehe
Segur que després de llegir la teva crítica sobre la pel·lícula no ens quedarà més remei que veure-la. Tres visques per a n'Almodòvar.
Jo hi aniré també ;)
Mon pare i Carolina, passareu gust de veure-la!!! Que passeu un bon dilluns i gràcies!!!
Interessant saber-ho
Publica un comentari a l'entrada