dimarts, 29 de desembre del 2009

Per a tu, Oriol...




                                                                                                        

Aparagueres a la nostra vida
com un llampec enlluernador,
il·luminant la nostra llar reeixida,
omplint-la de joia, d'amor i candor.

No crec possible albirar una flor més dolça
un despertar més engrescador
que descobrir de nou el teu rostre
cobert de boira d'infant redemptor.

No perdis mai la teva humil bellesa,
la teva tedresa que brolla del cor
que no sabria on falcar la meva àncora
ni cap a on dirigir el meu timó.
Car seria mancat de tota riquesa,
doncs tu n'ets la joia que tés més valor.

T'estimam               

5 comentaris:

Joan Lladonet ha dit...

Aquest poema em sona
i no té cap tipus de música,
però està fet d'una textura molt bona,
que s'endolceix en fer-se pública.

Antònia ha dit...

Bones paraulessss!!!

Antònia ha dit...

En realitat el poema adquireix sentit i s'endolceix quan pensam en la personeta a qui va dirigit...

Daniel ha dit...

Gràcies per compartir els teus versos amb tots/es nosaltres, llarga vida a la teva pàgina!

Salut irreductible!!!

Antònia ha dit...

Moltes gràcies Daniel per haver entrat al meu blog. La veritat és que encara no tenc massa idea com funciona tot això, en vaig aprenent poc a poc! Enhorabona pels teus poemes, tu sí que ets un poeta! Bona nit!