D’Orient a Occident
Rere un estel fent cuada,
dansen pel desert, amb patges,
tres reis mags, sobre camells,
carregats de regals,
fent camí, al vent.
Bella història vella,
de boca d’en Mateu,
que ens va fer hereus
d’una tradició nostra – teva, meva-
Tres mags, tres orígens:
Europa, Àsia i Àfrica –orientals-
Sacerdots i reis astròlegs,
cercant l’estrella, la més brillant.
L’estel, senyal del nounat,
coordenades d’orient a occident,
guia al seguici de barreja de gent,
cap a Betlem, on els espera el nen.
En Melcior duu or, blanc, ben blanc i vell.
En Gaspar duu encens, jove, ben jove i bell.
En Baltasar duu mirra, negre, ben negre i infidel.
Magoi, home de ciència, home de Déu.
I aquesta és la història del 6 de gener,
tots els anys present,
quan trobem tot ple de regals,
als balcons, acabats de llevar.
Els reis els han deixat
i enguany tu no hi seràs,
però sí l’endemà.
Et trobo molt a faltar,
Barrufeta meva.
Carolina Ibac
4 comentaris:
Com tots els poemes de na Carolina és un gust llegir-los encara que no t'agradi la poesia.
Hi estic totalment d'acord!!!
jajajaja Això de "jo no sóc de poesia" sinó més de prosa ho he dit tants cops i guaiteu-me ara! La meva mare m'ho recorda sempre... Ella sempre n'ha escrit de poesia :)
Antònia, no pares de fer canvis i sempre en línia ascendent, cap a millor. Encara recordo els inicis del teu blog i ara flipo, de veritat! Ets una crack, segon a segon. Petonets!
Moltes gràcies Carolina! Ja em contaràs el que trobes que he millorat en el meu blog, d'això sempre s'aprèn, però vaja, no tenc gaire temps ara que hem tornat a la feina...Però m'agrada entrar-hi cada dia!!! Anima molt això que em dius!!!Gràcies i saluttttttttttttt!!!
Publica un comentari a l'entrada