Ens trobam davant d'un poema ple de sentiments tendres i expressats de la manera més bella, la poesia. Fent referències a la lluna plena, que pareix simbolitzar les noves oportunitats que es puguin tenir en aquest nou any. Un poema dinàmic per la forma, que pretén desitjar un bon any a l'afortunat que el llegeixi, donant valor a la família i a l'amistat.
2010, ANY DE LLUNA PLENA
Ding-dong per dotze.
La lluna està sencera.
Ens guaita ben plena.
Una nova oportunitat.
Tot el món ben parat.
El rellotge es posa a zero.
Tornem a començar.
Dos mil deu!
Bon any nou a totes les ànimes,
llevats de càndides,
blanques, pures.
A totes aquelles pròximes,
i a aquelles que s’allunyen.
A totes les que sempre recordaré,
i a aquelles que mai oblidaré.
A aquelles que sempre són al meu costat,
invisibles, intangibles, en esperit,
humanes, tendres, fins l’infinit.
A totes, totes, sense pausa.
Us desitjo felicitat i sort
Com a terra de Xauxa,
paradís ben possible,
amb somnis visibles,
plens d’il·lusions,
que s’anticipen als tots,
per omplir el buit,
que queda abans de l’oblit,
prevenint els records,
cicatrius del passat,
que de vegades no deixen avançar.
Per això, abans d’oblidar, hem d’endevinar,
tot somniant, el nostre futur,
que serà lliure,
ple de vida,
estima,
un
bon
tim
al costat dels amics,
de les amigues,
vora la família.
Carolina Ibac
3 comentaris:
Un poema amb molt de ritme i molt de significat. Aconsegueix el seu objectiu que és desitjar un bon any a tots, especialment a la poetessa, que té alguns dubtes, encara que creu que amb la gent que l'estima se'n sortirà.
MOLT BONIC.
I tant, a més un poema ben actual!
Publica un comentari a l'entrada