dissabte, 2 de gener de 2010

Pena de mort?

    Voldria encetar un debat que no sé si serà interessant però, com a mínim, és un tema prou important com per deixar-lo de banda. Com és possible que hi hagi països que tenguin la pena de mort com a pena capital? Com és possible que hi hagi persones capaces de condemnar altres persones a mort? Qui té tant de poder que pot decidir quan ha d'acabar la vida d'algú i ademés sigui una cosa legal? Com és possible que hi hagi persones la feina de les quals sigui executar els condemnats a mort? No s'adonen que amb aquesta pena també condemnen la vida dels familiars i amics de la persona condemnada?

     Això mateix ha passat a la Xina aquests darrers dies, amb la singularitat que la persona executada era europea, britànica en concret i de 53 anys. Fou condemnada a mort per tràfic de drogues al 2007 i ara, a finals del 2009 ha estat executada. La seva família ho ha intentat tot per evitar aquesta pena, i ni tan sols un certificat del metge, dient que tenia problemes mentals, ha servit per evitar aquesta execució.

     Si traslladam tot això al món de l'educació, a l'escola en concret, quin exemple dóna aquest tipus de "justícia"? Què ensenya? Que si un nin pega  a un altre i aquest darrer va al mestre a demanar ajuda, el mestre, per fer justícia, també ha de pegar al nin que ha estat agressor?





     Amb tot això no vull dir que les persones que fan coses il·legals no hagin de patir un càstig, però aquest càstig no ha de ser la mort. A més, a vegades s'han condemnat vides innocents i, amb la pena de mort, no es pot tornar enrera. Una pel·lícula molt bona que tracta aquesta situació és En el nom del pare, vos la recoman.

     Actualment encara hi ha seixanta-nou països que contemplen la pena de mort. Una xifra prou important per fer-ne debat. I no només això, avui en diam, encara hi ha moltes de persones que hi estan a favor, tot i que el nivell de suport a la pena de mort varia molt a cada país.

      Vull acabar aquest escrit fent una crida: No a la pena de mort i SÍ A LA VIDA!!!


                            


 
                                

17 comentaris:

Carolina ha dit...

Antònia, seré dura amb les meves paraules, ho sé i en sóc ben conscient.

Fins fa poc sempre he estat radicalment en contra de la pena de mort. Confiava en la reinserció com una via possible. A més, em considero d'esquerres al cent per cent... d'aquelles esquerres que no tenen polítics sinó només pencaires.

Però després de les meves experiències personals... he reflexionat molt en aquest tema, casualment. L'ull per ull no és bo perquè poden desencadenar conflictes més grans que poden arribar a passar a ser heretats. Però, aquells que prenen la vida a un ésser humà, tenen dret a gaudir de la seva? Quin càstig és prou just per a un crim com el de violar, torturar i assassinar?
Jo en el meu cas, com a dona maltractada, tinc el meu
càstig personal... perquè mentre el maltractador visqui... jo estaré condemnada a patir por, psicosi i ja no parlem del dolor al deixar la meva filleta...

No li desitjo la mort, però la meva vida se solucionaria si estigués ben mort i enterrat. Egoïsme, supervivència, por... digues-li com vulguis... però és el què em diu el meu cor.

Pena de mort? NO és la solució. Però tampoc la solució són les presons. Jo tinc pensada una solució... que donaré a la llum quan hagi escrit la novel·la futurista que estic preparant... et deixo amb la incògnita :)

Besadetes!!!
Carolina

Carolina ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Cristóbal ha dit...

Pot ser la pena de mort és massa càstig per totes aquelles persones com els maltractadors, els assassins, o els etarres etc, tot i que ells moltes vegades l' apliquen a gent innocent sense cap tipus de remordiment.

El que trob totalment injust és que tota aquesta gent que ja he esmentat, després d'haver matat moltes persones, passin una temporadeta a la presó(temporadeta que moltes vegades es redueix ) i en complir la seva condemna, els hi donin la llibertat i puguin fer vida normal, cosa que mai no podran fer les seves víctimes.

Amb tot això, el que vull dir és que no crec en la pena de mort, però sí en la cadena perpètua.

Cristóbal Tejada

PD:Enhorabona per aquest meravellós i treballat blog, cariño ;)

eternity ha dit...

Me pareix molt fort, que es condemni a la pena de mort a qualsevol persona, ja que simplement per viure té el dret a la vida, i si es fa alguna cosa malfeta el que ha d'estar és tancat. Hi ha moltes persones que han mort innocents, preses de pànic, i no havien fet res. Quin humà té dret a llevar-li la vida a un altre ésser humâ? Som tant maltratadors o més els que estam a favor de la pena de mort pels violadors, pels qui fan malifetes, està ben clar que hi ha molts de malalts mentals que no es curaran mai i que la presò els hi ha de donar un lloc on es puguin reinsertar o si més no, acabar la seva vida dins la garjola, però només en temps dictatorials i amb societats fatxes maten i vos assegur que més dels morts no són culpables, sinó encarregats d'algú que viu defora lliure.

Joan Lladonet ha dit...

A part dels 69 països que dius, només conec les religions que acceptin la pena de mort. Si no fos així, com és possible que pel fet que Adam i Eva no obeïssin Déu i ella es menjàs la poma, que la pena a què els va condemnar causàs tants de milions de morts? Tot això és el que hauria de pensar un creient... Qui pot acceptar un Déu executor de la mort (la majoria gent innocent) i botxí?

Antònia ha dit...

Carolina, entenc el que em dius i es nota que parles des del dolor, la ràbia i la por. Però sempre hi ha d'haver una solució abans que la pena de mort. Hi ha maneres de pagar les coses que no es fan bé, la cadena perpètua és la pitjor condemna, viure privat de llibertat és el pitjor que li pugui passar a una persona. El problema és que la justícia moltes vegada no és justa, valgui la redundància. Amb això el que vull dir és que no trob just que el pare de la teva filla pugui gaudir de la seva parternitat amb tot el que ha passat, sobretot pel fet que tu no en pots saber res mentre està amb ell. Hi ha d'haver maneres de fer justícia per a tu i per a la teva nina, però no crec necessària la pena de mort.

De totes maneres, esperaré amb ganes la teva possible solució! No sabia que també escrivies novel·la, quina escriptora més completa!

Una altra vegada, gràcies per col·laborar al meu blog, em fas molt contenta!!!

Antònia ha dit...

Maridet meu, estic encantada que hagis escrit al meu blog, ehhe, entrar ja sé que hi entres cada dia...Ja ho saps, estic d'acord amb tu, i gràcies estimat...

Antònia ha dit...

Germaneta, estic totalment d'acord amb tu!Que no decaigui la teva participació als blogs familiars, ehhehehe

Antònia ha dit...

Mon pare, el tema religiós no l'havia tocat i sempre va bé ampliar la informació. Gràciesssss!!

Carolina ha dit...

Des de l'experiència, puc dir-vos que opinem ben diferent quan en som objectius i no tant, quan estem dins el conflicte. Què faríeu si us matessin un fill? O us violessin una filla i després la tallessin a trossets escampats per totes les illes de contenidors del vostre poble? Només cal imaginar-s'ho de veritat... per saber que no és tan fàcil decidir-se per la pena de mort NO. És molt fàcil dir-ho i tenir una convicció moral i ètica (parlo perquè jo he pensat igual que tots vosaltres) Però està clar que nosaltres no podem estar a l'alçada dels malalts i els que no ho estan que són merament psicòpates... Per això... no em malinterpreteu i tingueu paciència al meu tercer llibre, que tinc una solució millor que les presons, millor que treure la vida a un sub-ésser... :)
La pena de mort l'executen els assassins. Per tant, hi ha penes de mort a qualsevol indret del planeta, constantment.
Una altra cosa... ja aviat seré una més de la família... tot es contagia, eh? Petons

Carolina ha dit...

Eternity, perdona que consideri que t'equivoques al dir que hi ha molts innocents a les presons... jo crec que hi ha més culpables fora. La llei actualment permet que un acusat pugui mentir i davant de tot estan els drets. Com sabeu, els drets d'un acaben on comencen els dels altres. Doncs, els drets dels acusats (pressumptament innocents sempre) es mengen temps a temps (la justícia és lenta, mooooooolt lenta) els drets de les víctimes.
Jo estic ben cansada de veure que el nostre estat s'està convertint en un estat policial i que de res serveix perquè la gent va i ve de les presons. És un entrar i sortir.

Per una altra banda, potser enceto un altre tema... el robatori no el penaria mai amb presó. L'alternativa a la novel·la... ja sabeu.

Una pista: REVOLUCIÓ!

Antònia ha dit...

Carolina, quina intriga!Ja tenc ganes de saber de què va tot això...

Crec que és natural i humà que la nostra manera de pensar pugui canviar segons les experiències que anam vivint. És més fàcil parlar quan no has desitjat mai la mort de ningú, perquè no s'ha patit una experiència traumàtica.

Ànims, el temps ho posa tot al seu lloc!

eternity ha dit...

Carolina, no és tant equivocar-se, perquè la veritat absoluta no la té ningú, permet que sigui objetiva i des del meu criteri pugui gaudir opinant sobre el tema que ha encetat la meva germana perquè també hi tenc dret!. El que dius tu és el mateix que dic jo, hi ha molts culpables dins les presons perquè molts innocents estan ocupant un càrrec d'altres, no sempre és així, no estic generalitzant, ho dic per les notícies que hi ha a diari. En temps de Franco es matava a gent innocent pel motiu que parlaven en català, i això és així de trist, ja sé que era temps dictatorial però els temps han canviat ben poc si miram l'actual. I una altra cosa, els psicòpates tenen tares genètiques psíquiques i pensen incorrectament i quant maten algún ésser estimat, ens tornem una mica psicòpates sense pensaments bons, només desitjam la seva mort, i que mori perquè ens ha fet molt de mal un mal tan insoportable que et tornes assassí i psicòpata per un temps gràcies a l'odi i la venjança qüestions clarament expresades pel dolor i el malastar del qui ens fa mal. La diferència no n'hi ha un mata perquè està malalt, i el que queda viu li desitja la mort perquè té ràbia continguda, dins la intel·ligència emocional no en parla de com sortir-ne de la ira, la ràbia i les ganes de matar.
Tenim dret a sentir totes les emocions, però no a llevar la vida a ningú.

eternity ha dit...

Volia dir molts culpables fora de les presons perquè dedins molts innocents ocupen uns càrrecs dels qui són a defora. ( justos por perdedores)

Carolina ha dit...

Eternity, jo no desitjo la mort de ningú ni tampoc en tinc ràbia, com bé he dit en els meus escrits anteriors. Només vull transmetre, sense treure el dret a ningú d'opinar i menys de jutjar... per favor, que és molt fàcil parlar sobre la pena de mort a favor o en contra, però és un tema força delicat perquè la pena de mort existeix arreu, com he dit en un missatge anterior, quan una persona lleva la vida a una altra (sigui legal o no... és pena de mort). Mentre hi hagin assassins hi haurà pena de mort. Els sentiments són els que manen al cor i la ment mana sobre la raó. I d'aquí ve la polaritat que trobem en aquest apassionat debat que ha triat molt bé l'Antònia. La dictadura va ser una ferotge assassina. Actualment, segueixen havent desaparicions d'éssers estimats. El sistema de la nostra societat està configurat per a protegir la víctima o protegir els agressors? La tortura en vida és també una mort en vida, no creieu?
Jo entenc la teva postura, Eternity, perquè també l'he tinguda... però ara no ho veig tan clar. Una de les coses que tinc clares és que NINGÚ hauria tenir el dret ni tampoc l'oportunitat de treure la vida d'una altra persona.
Besadetes a mansalva per a tothom! Vida eterna!

eternity ha dit...

Carolina, totalment d'acord.

Antònia ha dit...

Heheehe, Carolina, ja ets com de la família. La família blocaire. Besades