Aquí teniu un escrit molt interessant d'en Joan Lladonet sobre la motivació a l'hora d'aprendre català pels estrangers que viuen a Mallorca. Important el que deixa clar: Que, sense la conscienciació dels mallorquins, no hi ha res a fer. Els mallorquins som els primers que no hem de canviar la nostra llengua davant ells, perquè vegin que és una llengua útil i important. Això entre moltes altres coses que podeu llegir a continuació.
Què els motiva a estudiar català?
Sentir-se més integrat a Mallorca és la principal raó per la qual ciutadans estrangers es decideixen a aprendre la llengua de ca nostra. Un estudi elaborat per la Universitat de les Illes Balears ens dóna les claus per entendre-ho
Joan Lladonet | 06/01/2010 | Vistes: 40
Joan Melià i Llibertat Mestre, membres del GRESIB de la UIB, es varen proposar conèixer lesmotivacions i les característiques dels alumnes adults dels cursos per a estrangers, per a no catalanoparlants i de l'Escola Oficial d'Idiomes de Palma, i aquí trobareu unes quantes dades significatives del seu treball.
Per fer-lo, varen tenir en compte que a les Illes Balears l'entorn social no hi ajuda ni estimula, ja que aquest coneixement no és necessari ni en l'àmbit social ni en el laboral. El varen realitzar amb unqüestionari de 34 preguntes i el varen estructurar en sis apartats: dades generals; llengua i treball; motivacions per a l'aprenentatge; relacions socials; ús de la llengua catalana i percepcions sobre la llengua.
Els qüestionaris es varen passar als alumnes esmentats durant els mesos de maig i juny de 2006. El57,8% procedien de l'Estat espanyol; el 27,1% eren llatinoamericans, el 12%, de la UE i el 3,1%, dela resta del món. Això fa que manifestassin que la seva primera llengua era el castellà (81,3%), l'alemany (6,4%), el gallec (2,7%) i cap altre grup no superava aquest darrer percentatge. El 84,4% d'aquests estudiants residia a la badia de Palma i el 15,6% restant, a la resta de Mallorca.
Motivacions
La motivació més significativa per inscriure's a un curs de català va ser la de poder sentir-se més integrats a Mallorca. Un 79,3% dels que contestaren la trobaren important; només un 8,7% la vaconsiderar irrellevant. Per raons de feina o d'estudis: important, un 79%, i irrellevant, un 5,6%. Entre els menors de 50 anys, aquest causa augmentava.
Altres motivacions destacades varen ser: per tenir més cultura general, per ajudar els fills (els que en tenien) i per accedir a la cultura de Mallorca. Entre les raons que varen considerar més irrellevants, perquè segurament les trobaven innecessàries, hi havia les següents: per ampliar el cercle d'amistats, perquè la parella és catalanoparlant i perquè tenien compatriotes que ja ho havien fet. Es nota que els amics, la parella i els compatriotes no els parlaven en català.
Ús de les llengües
La gran majoria (el 96,3%) responien en castellà quan eren interpel·lats en aquesta llengua. És estrany que no resultàs el 100%. En canvi, quan eren els enquestats els qui interpel·laven en català, n'hi havia molts que declaraven rebre resposta en aquesta llengua (el 61,3%: el 15,1% sempre i el 46,2% si l'interlocutor era catalanoparlant); un 18,3% deia que sempre li contestaven en castellà.
Sobre oportunitats de parlar en català, en una escala de l'1 al 7, se situaven quasi al punt mitjà, en el 3,8. El fet més estrany és que els alumnes que vivien a la badia de Palma manifestassin que tenien més oportunitats de parlar en català que els que vivien a la resta de Mallorca, bastants dels quals en pobles. Una altra dada important és que un 31,4% veien la TV o escoltaven la ràdio en català freqüentment; de vegades, un 57,6%; i la resta, mai o gairebé mai. Llegien en català freqüentment, el 24,1%; de vegades, el 55,5%, i més d'un 20%, gairebé mai o mai. El grup amb menor índex de lectura en català era el que procedia de l'Estat espanyol, seguits dels llatinoamericans i dels d'estats membres de la UE.
Conclusions
Els autors de l'estudi arribaren a una sèrie de conclusions: el nombre de persones que seguien cursos de llengua catalana era molt baix, en comparació als que ho podrien fer i vivien a les Illes; els cursos existents no eren suficients ni la seva difusió era prou intensa; si la institució que promovia els cursos era d'aquí (el Govern, els ajuntaments, les EOI), l'assistència d'extracomunitaris eraescassa; si l'organització no estava identificada amb les institucions públiques (ONG, per exemple), la inscripció d'extracomunitaris hi augmentava; el sector més interessat era el femení, perquè encara eren les que més es dedicaven a ajudar en l'aprenentatge dels fills; eren persones que feia menys de cinc anys que residien a les Illes Balears; la gran majoria eren poliglotes, ja que sabien dues o més llengües.
Recomanacions
A partir de l'estudi, J. Melià i Ll. Mestre afirmen que: s'ha d'ampliar l'oferta de cursos; se n'ha de passar l'organització a organismes més pròxims com els sindicats, organitzacions pròpies i ONG; se n'ha d'aconseguir una difusió més personalitzada i la utilització de punts d'informació en locutoris, consolats, sindicats, centres escolars, mitjans de comunicació específics, etc.; s'han d'organitzar activitats que permetin posar en pràctica els coneixements lingüístics (fomentar la interacció entre autòctons i al·lòctons mitjançant activitats com "Voluntaris per la llengua"); s'ha de conscienciar els catalanoparlants perquè adoptin actituds integradores i no separadores, i als no catalanoparlants, dels avantatges que suposa, a la llarga, el coneixement del català; que les institucions públiques siguin conscients que una actitud positiva per part seva i com a model a imitar afavoreix l'interès, i que una actitud negativa el dificulta. S'ha d'explicar clarament la voluntat d'integració i s'ha de lluitar contra els que volen fer arrelar actituds contràries als nouvinguts.
Menéame
Digg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada