dimarts, 12 de gener del 2010

Poemes dedicats a n'Oriol


Aquí teniu el regal més especial que li han duit els reis aquestes festes, dos poemes que el tenen com a protagonista. Un d'ells l'ha escrit el seu estimat padrí i l'altre un amic meu. Gràcies als dos, els guardarem per sempre!!!





N'Oriol és el rei,
sa mare s'ha fet poetessa,
també ha de ser metgessa
quan li cerca algun remei.


N'Oriol s'ha fet el rei,
domina la situació,
passa la carrossa en un camió,
enfilat a les espatles del virrei.


La corda ja s'ha acabat,
ha passat la desfilada,
era una bona cavalcada,
que bons regals ha deixat.


        Joan Lladonet, el padrinet      

                                                        El nostre Rei Oriol,
                                                        viu amb ganes la comparsa
                                                        mirant els Reis, passa a passa,
                                                        a ritme de caragol!


                                                         El nostre Rei Oriol,
                                                         digne de molts de regals
                                                         els espera sobre els portals
                                                         a punt de prendre el vol!


                                                         N'Oriol el nostre Rei,
                                                         amb cara d'il.lusió
                                                         et farà girar en rodó
                                                        demanant-te tot contentó
                                                        si dins aquell formós tortell
                                                        també s'hi amaga cosa per ell!


                                                         De tots els regals gaudirà
                                                         emprant sempre els bons sentits
                                                         i per l'any que ve demanarà
                                                        escrivint amb els seus dits
                                                        tenir uns pares tan eixerits
                                                        ara, sempre, i el dia de demà!
                                                     
                                                                                                           Forneret







                                                                   

2 comentaris:

Joan Lladonet ha dit...

Idò, poetes a balquena. És el triomf de la bellesa de les paraules, dedicada al filló de la família Tejada - Lladonet.

Antònia ha dit...

El fillot, diria jo, ehheheheheh!!