Com podeu veure, qualsevol excusa és bona per escriure un poema. Aquesta feina la deixam als poetes. Qualsevol fenomen especial que passi al cel, pot ser susceptible de convertir-se en matèria d'un poema.
La lluna blava: poesia d'Olga Xirinacs
El passat dia 31 de desembre de 2009 es va produir un fenomen especial al cel, la lluna plena va sortir dues vegades en un mateix mes. Aquest fet no es tornarà a repetir fins d'ací a 19 anys i s'anomena lluna blava. Toni Bra ha enviat aquesta magnífica foto i l'han volguda acompanyar d'un excel·lent poema d'Olga Xirinac que fa també referència a la lluna blava i al transcórrer del temps.
La lluna blava
(Olga Xirinacs)
La lluna venia, la lluna rodava,
la lluna d’avui serà lluna blava:
la lluna fa el ple, segona vegada.
Desembre lunar, desembre s’acaba,
un any que se’n va i un altre fa entrada:
la vida també comença manyaga,
però quan es fon no hi ha retornada.
La lluna, que ho veu, fa trista la cara.
2 comentaris:
La lluna s'entristeix per la mort d'una persona estimada, de l'any que s'acaba, i ni una ni l'altre no retornaran.
Bona observació...M'agrada molt trobar aquests petits comentaris dia a dia!!!
Publica un comentari a l'entrada