Estic molt orgullosa d'haver anat a una escola com el CP Rafal Vell. Vaig tenir molt bons i bones mestres, amb molta d'iniciativa i empenta. També estic contenta que la futura escola del meu fill sigui una de les que varen lluitar per l'ensenyament en català, la de Campos. M'angoixa el fet de pensar que el PP pugui tornar a governar. Estic molt d'acord que des del món de l'educació hem de lluitar contra tota imposició. Molt bo l'escrit!
Escoles d’avantguarda
Joan Lladonet | 27/01/2010 | Vistes: 89
Record les lluites i la il·lusió del professorat de les primeres escoles que varen fer ensenyament en català. Era aquell temps que existia el decret de bilingüisme, que suposava que es podia ensenyar el català (n'hi havia que posaven "mallorquín", "lengua balear" i d'altres noms). Aquest decret possibilitava que si volies fer ensenyament en català s'havia de demanar permís a les autoritats educatives i havies de tenir el consentiment dels pares i mares dels infants que assistien a l'escola. Tota una sèrie d'obstacles per impedir que es pogués dur a terme l'ensenyament en la llengua pròpia d'aquí. Les primeres escoles que varen vèncer tots els entrebancs posats pel Govern conservador de torn varen esser Mata de Jonc, el CP Rafal Vell, el CP de Campos (ara Joan Veny) i el CP de Montuïri (ara Joan Mas i Verd). La CENC i aquestes escoles varen promoure les primeres trobades d'escoles mallorquines.
En aquell temps es va discutir el nom que havien de tenir, es parlava que havien de dir-se escoles catalanes, perquè feien l'ensenyament en català, escoles mallorquines, com si fossin les úniques que tenien en compte la llengua pròpia de Mallorca, i també es defensava que es digués senzillament trobada d'escoles, ja que mallorquines ho són totes. Però, per allò de la por de no escandalitzar es va admetre el nom impropi d'escoles mallorquines per a les que feien tot l'ensenyament en català. Ara, la trobada ja està generalitzada, ja ho són la gran majoria d'escoles i s'ha perdut l'aspecte reivindicatiu que tenien. Tenint en compte com es va rearmant el PP, amb intenció de tornar a governar i atacar ferotgement la llengua catalana a l'escola, seria necessari que les escoles de les Illes tornassin a ser la punta de llança de la normalització lingüística.
En aquell temps es va discutir el nom que havien de tenir, es parlava que havien de dir-se escoles catalanes, perquè feien l'ensenyament en català, escoles mallorquines, com si fossin les úniques que tenien en compte la llengua pròpia de Mallorca, i també es defensava que es digués senzillament trobada d'escoles, ja que mallorquines ho són totes. Però, per allò de la por de no escandalitzar es va admetre el nom impropi d'escoles mallorquines per a les que feien tot l'ensenyament en català. Ara, la trobada ja està generalitzada, ja ho són la gran majoria d'escoles i s'ha perdut l'aspecte reivindicatiu que tenien. Tenint en compte com es va rearmant el PP, amb intenció de tornar a governar i atacar ferotgement la llengua catalana a l'escola, seria necessari que les escoles de les Illes tornassin a ser la punta de llança de la normalització lingüística.
Joan Lladonet
3 comentaris:
Pel que es pot veure i comprovar, la gent no té ganes ni d'escriure, ni de votar, ni de res, heheheheheheeh!!!
La gent no té ganes d'escriure però desitja que els seus fills vagin a escoles d'avantguarda. Allò que passa és que mai no se sap quina escola és d'aquesta casta. N'hi ha moltes que tenen molta façana i poca cosa més.
Sí, i és d'aquestes de les que se n'ha de fugir!
Publica un comentari a l'entrada