Un poema per començar el dia, a veure si vos agrada!

                                    

Poema tret de la pel.lícula "La nit de la iguana" tal com va aparèixer en l'emissió de TV3. Aquest poema el va escrivint al llarg de la pel.lícula un personatge secundari, el vell cec que s'està a l'hostal juntament amb la seva filla ... El vell mor de l'emoció en acabar el seu propi poema.

Amb quina calma la branca d'olivera

contempla del cel la nova pal.lidesa,

sense una llàgrima, sense un sol prec,

sense un senyal de desesper!

Un dia, quan la nit

comenci a enfosquir-li les arrels

el gemec de l'existència de l'arbrell

haurà passat per sempre més.

I en aquell precís moment

començarà a escriure's una història diferent,

una crònica que ja no serà d'or,

un pacte que la boira fa amb fang

i, finalment, la malmenada soca

fulminada caurà sobre les roques.

I, aleshores, una relació potser poc adequada

per uns éssers d'una mena tan daurada,

la puresa dels quals està

molt per damunt del terrenal amor,

tan corromput, i encara

el fruit madur i la branca d'olivera

contemplaran del cel la nova pal.lidesa,

sense una llàgrima, sense un sol prec,

sense un senyal de desesper.

Oh coratge!

Per què no vas voler triar

en aquest món més habitatge?

Per què només el tronc daurat,

per què et vas oblidar

d'aquest cor espantat?