Quan arriba aquesta època, la del canvi d'any, sempre estic un poc més sensible del normal ja que, vulguis o no, et fa pensar en com ha anat l'any que està a punt d'acabar, i en com serà el que està a punt d'arribar. L'aire és ple de sentiments de nostàlgia, a uns, els fa pena abandonar aquest any perquè els ha agradat molt i perquè han viscut moments molt especials, a d'altres, els provoca una inmensa alegria, una alegria esperançadora que l'any que arriba tot vagi millor. També n'hi ha que passen de tot, i que viuen aquests dies amb normalitat, com si això del canvi d'any no anàs amb ells. I en realitat, si ho pensam bé, l'únic que canvia és el número, de 2009 a 2010, perquè la resta seguirà igual. Tot i així, persones com jo, no deixarem de sentir aquest cuquet quan arriba la nit de cap d'any, nit especial que passes amb els més arribats, amb un sopar que et llepes els dits, i emocionant pel moment de les dotze campanades, el brindis posterior, les besades de molts d'anys, els focs artificials del barri i la ballada posterior!
Amics blocaires, com vos podeu imaginar, no podia acabar aquest escrit sense esmentar el que significa passar aquest dia amb el petit. Per a ell també és un dia especial, tot i no saber què passa, ja que vetlla fins més tard. Riu, bota, balla, corr, besa, abraça...És la felicitat personificada i fa tornar dolç tot el que toca.
Per acabar, un pensament per tota aquella gent que no té amb qui passar aquest dia, ni què menjar, per tota aquella gent que està malalta i no el pot gaudir com toca, i per tota aquella gent que està trista perquè enyora persones que han format part de la seva vida. A tots, en un moment o en un altre, ens ha tocat, ens toca o ens tocarà viure moments difícils, però l'aixopluc dels sers estimats és la medicina que cura qualsevol mal.
5 comentaris:
Molt emotives les teves paraules plenes de tendresa i de molt d'amor. M'ha encantat. No es podia dir millor...enhorabona el teu blog és una passada.
Al darrer paràgraf només em queda dir-li: amèn.
I als anteriors, dir que jo som d'aquells que esper passar aquests dies bé, com esper passar bé tots els dies de l'any, cosa que no s'aconsegueix.
Moltes gràcies per les vostres paraules! El darrer paràgraf no té per què semblar un discurs de capellà, no hi ha cap element religiós!!!
Per favor! No es coneix que el teu aprovat de llatí sigui un excel·lent. Amèn no vol dir religiós. Amèn és una paraula llatina que vol dir: Així sigui. És a dir que estic completament d'acord amb tot el teu darrer paràgraf.
Ahhh, no ens havíem entès idò!! Com que la paraula "amèn" va darrera les oracions, signifiqui el que signifiqui i sol estar en boca dels capellans, m'he confós. Bé, fet l'aclariment, tot està bé, hehehehe
Publica un comentari a l'entrada