Aquí teniu uns poemes de cap d'any!

S’acaba l’any                                                

S’acaba l’any, la pressa
de complir tot el promès,
la grandària de la festa,
el desig d’ésser pagès.
No un pagesot de mena,
d’aquells de blat i raïm,
parlo de pagès sense eina
tot cercant el paradís.
De plantar sense mirar
el sentiment de la lluna,
un anar sense parar,
un fer d’un tros una engruna.
De collir si és que li plau,
al cellut i ample sol,
que és qui dóna giravolt
sense deixar son palau.
S’acaba l’any i la mossa
vol un nuvi intel·ligent,
que li pregui mentre posa
els somnis on vol el vent.
S’acaba l’any, el vell avi
mira el cel sense recança,
avui es fa tard, es cansa
ni gosa sortir del barri.
S’acaba l’any la mestressa
tindrà la taula parada,
menja dolça, més salada,
ningú plora, algú es queixa.

 Arriba

 
Arriba ara l’ Any Nou
sense ordre ni saviesa,
és un nadó poca pena,
res de gràcia, minsa dot.
L’ any més vell com l’ha deixat
al bell mig del gran desert,
esmaperdut, descobert,
amb una barra de pa.
Ens portarà, si li plau,
alegria, mitja pena,
el desig de l’ ésser grans,
final d’hivern, primavera.
Deu capses amb il·lusions,
potser alguna romandrà,
som firaires sense sou,
pastorets sense ramat.
I l’ Any nou serà menys nou,
tot i envellint, nou serà,
només volem treballar,
jugar a estones i pensar
en paratges menys asprius:

Algú ens guarirà!