dijous, 31 de desembre de 2009

Camí cap a un canvi de vida...




                   Aquest darrer dia de l'any volia compartir amb vosaltres un esdeveniment que ens fa molta d'il·lusió al meu marit i a mi, el petit encara no n'és conscient però també en gaudirà. Estam veient com es fa la casa dels nostres somnis, una casa feta a la nostra mida (amb un dels millors arquitectes de Mallorca, hehe), on n'Oriol podrà créixer de la millor manera possible. Aquesta casa té un valor molt especial ja que, primer era dels meus padrins, per part de mon pare, després fou dels meus pares i ara ja és nostra, i també perquè és situada a Campos, on varen néixer els meus pares i on hi tenc família. Varen començar les obres fa dos mesos i han avançat moltíssim. En nosaltres significarà un canvi radical a millor qualitat de vida, tant per l'habitatge, com pel modus vivendi. Ens fa moltes de ganes viure a un poble, i a Campos més, perquè és allà on tenc totes les meves arrels. Ara estam vivint a una urbanització i no és el mateix, no té caràcter ni possibilitats de fer coses pel nin. Aquesta any el nin ja va a una escoleta de Campos i jo vaig demanar plaça al seu institut, d'aquesta manera, ja ens estam integrant al poble, i a la seva gent i, la veritat, és que ens està agradant molt. Tot és molt familiar, vagis on vagis, te tracten molt bé i no et diuen: -No te entiendo, en castellano, por favor! A més, anam molt per Sa Ràpita, que n'està a deu minuts, on hi ha un passeig marítim meravellós. Ja vos aniré fent un petit seguiment de l'obra i, quan arribi el dia que estigui acabada, farem una gran festa d'inauguració!

                   No volia acabar aquest escrit sense fer referència a dues persones, entre altres, que han fet molta de feina perquè tot això tiri endavant. Una d'elles és mon pare, a qui hem d'agrair tots els esforços que ha fet per aquesta causa, i al meu marit, que és qui s'encarrega de fer les visites d'obra setmanalment. A tots dos, moltes de gràcies!!!
          

                                        

4 comentaris:

Joan Lladonet ha dit...

Només faltaria que no féssim tot el possible, perquè una filla i la seva família fossin feliços en el poble on has nascut. Fa quaranta i pico d'anys que vàrem anar a viure a Ciutat i una filla i la seva família tornen al poble. El cicle es tanca i tornar a començar. Que tot vagi bé és el que hem d'esperar.

Antònia ha dit...

Clar, per vosaltres ha de ser un orgull, però els agraiments mai seran suficients!!! Besadetesssssssss

forneret ha dit...

Els millors desitjos per aquesta nova vida, amb una llar bonica i plena de pau i amor, que és el que tu desprens! Una besada!

Antònia ha dit...

Moltes gràcies forneret!! el mateix desig per a tu en aquest any nou que crec que serà molt bo per a tu, sobretot perquè regales llibres, ehhehehe