diumenge, 27 de desembre del 2009

Les vacances de Nadal

     Les vacances de Nadal sempre havien provocat un gran interès en mi perquè significaven un temps de descans, de menjar molt bé i de rebre regals. Ara, han adquirit una dimensió molt més gran i menys materialista, són centrades en veure com les gaudeix el meu fill, com queda admirat davant els llumets que va trobant a tot arreu, com es relaciona amb els familiars, com rep els regals...També m'interessen per les reunions familiars. Les nostres cases es vesteixen de gala, de color i de festa i es fan coses que normalment no se solen fer. Evidentment, si pensam en els més necessitats, aquest escrit perd tot el sentit, però ara mateix només puc parlar sobre el que visc, aquest seria un debat a part.

    També tenen molt de sentit perquè ve la meva família del Masnou, el meu fillol, germà i cunyada...Això sí que les fa especials...

                                      

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Antònia, i benvinguda al món dels blocs!!!

Antònia ha dit...

Moltes gràcies Joan, ja saps que em pots donar un parell de lliçons sobre com fer un bloc!!! Encantada que em segueixis, ja saps que som seguidora del teu! Besades

eternity ha dit...

Quin blog mes emotiu

Pere ha dit...

Gràcies per les paraules dedicades a la família del Maresme. Aquest bloc promet, no com el meu, hehehe

Carolina Ibac ha dit...

Antònia, et felicito de bon començament pel teu blog que de ben segur arribarà a molts cors virtuals.

Comparteixo totalment els teus sentiments cap al Nadal i més quan tenim un infant a casa que ens transporta a aquell passat on les nostres ànimes eren totalment blanques, com la del nostre infant.

Besades!!!

Antònia ha dit...

Gràcies germaneta, voltros formau part d'aquesta emotivitat...

Antònia ha dit...

Pere, no sé què promet aquest bloc i per on l'encaminaré, però em fa il·lusió comparti-lo amb tots vosaltres i que hi participeu!!! El teu també promet!! i molt!

Antònia ha dit...

Carolina, moltes gràcies per entrar al meu bloc, ja saps que accept totes les aportacions que em puguis fer. M'ha agradat molt això que has dit de les ànimes blanques dels infants, sona molt bé i és veritat, com tot el que escrius! Encara no sé molt bé com funciona el tema dels enllaços, volia posar la teva pàgina, Somni turquesa, entre els meus preferits, però encara no n'he sabut. Per cert, el teu poema de Nadal es va fer servir a l'institut per l'alumnat de teatre, el varen recitar amb un poc d'escenificació. Besades!

Joana ha dit...

ENHORABONA ANTÒNIA!! A més d'una mamà genial...estàs feta tota una artista de les lletres!!

bones festes!!

Antònia ha dit...

Joana, moltes gràcies pel teu comentari! Cada dia intent millorar tant en un aspecte, com en l'altre. Esper que segueixis comentant altres escrits que arribi a fer. Bon Nadal!

Joan Lladonet ha dit...

Enhorabona pel blog. Pots utilitzar-lo com un riu per donar sortida a la teva imaginació i a la teva dedicació com a mare. S'ha de ser constant. El blog sap esperar i produir quan és convenient que ho faci. No podia acabar sense esser un poc pesadet: Jo reb, tu rebs, ell o ella rep... N'Oriol rep...

Antònia ha dit...

Mon paret, gràcies per la teva aportació i, encara que siguis un poc pesadet, està molt bé que em corregeixis, és de l'única manera que s'aprèn!! Esperaré les teves aportacions als escrits que arribi a fer...Besadetessssssssssss