Les vacances de Nadal sempre havien provocat un gran interès en mi perquè significaven un temps de descans, de menjar molt bé i de rebre regals. Ara, han adquirit una dimensió molt més gran i menys materialista, són centrades en veure com les gaudeix el meu fill, com queda admirat davant els llumets que va trobant a tot arreu, com es relaciona amb els familiars, com rep els regals...També m'interessen per les reunions familiars. Les nostres cases es vesteixen de gala, de color i de festa i es fan coses que normalment no se solen fer. Evidentment, si pensam en els més necessitats, aquest escrit perd tot el sentit, però ara mateix només puc parlar sobre el que visc, aquest seria un debat a part.
També tenen molt de sentit perquè ve la meva família del Masnou, el meu fillol, germà i cunyada...Això sí que les fa especials...
12 comentaris:
Hola Antònia, i benvinguda al món dels blocs!!!
Moltes gràcies Joan, ja saps que em pots donar un parell de lliçons sobre com fer un bloc!!! Encantada que em segueixis, ja saps que som seguidora del teu! Besades
Quin blog mes emotiu
Gràcies per les paraules dedicades a la família del Maresme. Aquest bloc promet, no com el meu, hehehe
Antònia, et felicito de bon començament pel teu blog que de ben segur arribarà a molts cors virtuals.
Comparteixo totalment els teus sentiments cap al Nadal i més quan tenim un infant a casa que ens transporta a aquell passat on les nostres ànimes eren totalment blanques, com la del nostre infant.
Besades!!!
Gràcies germaneta, voltros formau part d'aquesta emotivitat...
Pere, no sé què promet aquest bloc i per on l'encaminaré, però em fa il·lusió comparti-lo amb tots vosaltres i que hi participeu!!! El teu també promet!! i molt!
Carolina, moltes gràcies per entrar al meu bloc, ja saps que accept totes les aportacions que em puguis fer. M'ha agradat molt això que has dit de les ànimes blanques dels infants, sona molt bé i és veritat, com tot el que escrius! Encara no sé molt bé com funciona el tema dels enllaços, volia posar la teva pàgina, Somni turquesa, entre els meus preferits, però encara no n'he sabut. Per cert, el teu poema de Nadal es va fer servir a l'institut per l'alumnat de teatre, el varen recitar amb un poc d'escenificació. Besades!
ENHORABONA ANTÒNIA!! A més d'una mamà genial...estàs feta tota una artista de les lletres!!
bones festes!!
Joana, moltes gràcies pel teu comentari! Cada dia intent millorar tant en un aspecte, com en l'altre. Esper que segueixis comentant altres escrits que arribi a fer. Bon Nadal!
Enhorabona pel blog. Pots utilitzar-lo com un riu per donar sortida a la teva imaginació i a la teva dedicació com a mare. S'ha de ser constant. El blog sap esperar i produir quan és convenient que ho faci. No podia acabar sense esser un poc pesadet: Jo reb, tu rebs, ell o ella rep... N'Oriol rep...
Mon paret, gràcies per la teva aportació i, encara que siguis un poc pesadet, està molt bé que em corregeixis, és de l'única manera que s'aprèn!! Esperaré les teves aportacions als escrits que arribi a fer...Besadetessssssssssss
Publica un comentari a l'entrada