dilluns, 28 de desembre del 2009

La millor pel·lícula que he vist mai!


              La Vida és Bella de Roberto Benigni

   És una de les meves pel·lícules preferides per totes les sensacions i emocions que et fa viure mentre la mires. Rius, plores, sents pena, alegria, ràbia, tendresa, admiració...
   És una comèdia bufonesca, paròdica i vital, combinada amb la tragèdia de l'holocaust hebreu. És tendra, divertida i optimista, precisament és aquesta mescla de factors el que la fa especial i única.
   A mi em crida l'atenció el personatge del nin. Caracteritza la inocència, la tendresa, la generositat, la vitalitat, l'amor...I tot això ho acompanya d'una expressivitat majestuosa.
                                                         També m'agrada molt el paper del pare, veure com es desviu per protegir el seu fill de la infelicitat, de l'horror i del desastre.
                                                         Magnífica pel·lícula que no deixa indiferent a ningú, amb la que s'aprèn, i molt. Per això moltes de vegades la faig veure al meu alumnat, bona manera d'aprendre història, literatura, ètica, entre altres. Sempre comencen a veure-la amb resignació, però acaba agradant-los a tots.
                        



6 comentaris:

Joan Lladonet ha dit...

És cert. La vida és bella és una de les millors pel·lícules de la història.

Antònia ha dit...

Síii, és plena de valors! Els que m'heu inculcat a casa. Salut!

eternity ha dit...

La vita é bella, però pels més desgraciats aquesta frase resulta una mica miserable, hi ha gent que no té ni per menjar, i nosaltres vivim en una societat plena de valors que es van perdent, sense detalls, menjam com a porcs sense mirar prim, sense pensar que hi ha infants que es moren de gana, tots pensam que no és a les nostres mans i em defugim perquè no és problema nostre, doncs la societat plena de consumisme, de valors de benestar social elevat i plens de moltes coses que no tenen a altres països que ho necessiten, demostren el poc valor de les coses i el poc que valoram la vida en general. Per aquells que ens necessiten, una forta abraçada i salut.

Antònia ha dit...

Xisca, ja tens raó ja amb aquestes paraules tan ben dites. Precisament a la pel·lícula, quan hi ha l'holocaust, l'únic que segueix pensant que la vida és bella és el nin, gràcies al seu pare que fa els possibles perquè no descobreixi el desastre.

Pere ha dit...

Això és el que hem d'intentar transmetre a les generacions futures. La vida és bella malgrat la tristesa contagiosa del nostre estat del benestar,

Antònia ha dit...

Estic d'acord germanet!!!! Besadesssssssssssssssssssssssssssss