electra-dorment
I tant hi fa la puresa
agresta i clara, diamantina,
urbana que encara t’amara,
Electra-dorment,
Un fred humit, gebrat,
s’immiscia al plec de dins
de la teva geniva,
I aquella cara pètria
que d’antic et fitava
amb innocència
i nitidesa,
i que se’t feia meravella
i esperança,
aparenta ser amable
i t’ensenya dentetes
gèlides
mentre aprèn a cuinar un fricandó
(oi que bo...)
de la nova recepta que ostenta.
I els dies no passen.
I es desfibren les cabòries
teixides al fus virtuós,
Electra-dorment,
expert i destre,
i vell,
que filava sol
i com una seda
freda,
I se t’hi adormia el peu.
Lurdes Estruch
Lurdes Estruch
8 comentaris:
Pot ser un poema preciós, però a mi no m'emociona gens. Aquests són els poemes que no m'enganxen. Quasi no entenc el que vol explicar la poetessa. Una altra vegada serà.
Molt bo
A mi m'ha donat la sensació d'estar mirant un quadre abstracte, que pot ser té molt valor, però no saps per què, i m'agrada més la idea del poema que el poema en sí.
hehehehe, mon pare què bo el teu comentari, la franquesa és el teu fort, heehehehehheeh!!! A mi m'agrada perquè és diferent, sobretot pel misteri que amaga!
Xisca, tu i jo ens entenem...hehbeheyhehee
Pere, m'ha agradat auquesta idea de llegir un poema i parèixer que estàs mirant un quadre abstracte, a més, és veritat, podria donar aquesta sensació...Per això m'agrada, l'abstracció amaga misteri, no se sap què veus i et pots imaginar mil coses...Besadetes guapo!!
M'encanta entrar al meu blog i trobar tants de comentarisssssssss!!!! Bo, boooooooooooooooooooooooooo
Els poemes que faig em surten de bon principi aprofitant un neguit (passió, emoció intensa) i escrivint-hi: aleshores tinc el ritme, i després vaig polint i polint, la cosa dle lèxic i tb a vegades del contingut.
No intento que la gent es faci una idea clara d'un contingut concret per al poema (que hi és, però se circumscriu a la meva humil mesura) sinó transmetre l'emoció, compartir-la, universalitzar-la.
(I moltes gràcies per l'atenció!)
Publica un comentari a l'entrada