dissabte, 6 de febrer de 2010

Projecte en marxa, quina il·lusió!


     Volia compartir amb vosaltres el projecte que tenim en marxa amb el meu alumnat de PQPI2 de Campos i la poetessa Carolina Ibac. Recordau el poema La pau ens espera que havia estat creat per al meu grup? Idò, arrel d'això, na Carolina ens va proposar que pensàssim un tema, setmanalment, i ella el convertiria en poema. Finalment, la cosa ha anat més lluny i ens diu que, a final de curs, els recollirà en un poemari que serà publicat, el pròleg del qual vol que l'escrivim nosaltres. Tota aquesta empresa ha motivat moltíssim el meu alumnat, un grupet de vuit nins i nines molt especial. El títol del llibre l'autora ja el té pensat, Tu ets la teva estrella, i ja n'ha fet la introducció, això mateix volia compartir amb vosaltres i donar-li les gràcies a ella i al meu alumnat.



TU ETS LA TEVA ESTRELLA

De tant en tant, a la nit fosca de l’ànima,
mirem al cel i guaitem les estrelles.
I les veiem tan llunyanes, que ens desesperen.
Però oblidem una cosa, tots en tenim una dins.
Tu ets la teva estrella, tu ets el teu camí.
Tu ets qui fa possible els teus somnis.
Ningú com tu et pot fer feliç.
Tu i només tu ets el pilar
d’aquell edifici que vas construint amb els anys.
La genialitat ve de la mà quan trobes una altra estrella
dins d’una altra ànima bessona, que t’enamora.
El camí llavors és compartit i les estrelles s’entenen entre elles.

Tu ets la teva estrella” ha sorgit d’un projecte espontani d’ànimes inquietes que cerquen entendre el món que ens envolta.
L’Antònia Lladonet, professora d’un curs de 2n de PQPI*, ha acostat els seus vuit alumnes a la poesia donant-me el gran honor d’utilitzar algunes de les meves poesies a les seves classes. Aquesta ha estat la llavor del projecte, que ha germinat d’aquesta manera.
A partir d’aquí, m’he ofert a escriure un poema per setmana amb la temàtica que triï aquest alumnat de nins i nines mallorquins i mallorquines.
Amb l’èxit de la primera experiència del poema “La pau ens espera” amb el què es volien treballar els valors pacífics dins aquest món que acostuma a solucionar els conflictes mitjançant les guerres, vaig considerar una idea motivant i encoratjadora que en acabar el curs edités un llibre amb tots els poemes que hagués escrit inspirant-me en ells. Els vaig dir que per a mi seria un gran honor que entre tots ells m’escrivissin el pròleg. Qui millor que ells?
Espero que gaudiu dels poemes i sobretot que penseu que són temes que preocupen al nostre jovent.
Voldria remarcar la gran tasca que fa l’Antònia Lladonet perquè com a professora també conec la dificultat de transmetre la motivació als alumnes i a més, la poesia sempre ha estat un mitjà pedagògic que arriba més enllà. Per ells, “a priori” la poesia pot semblar molt llunyana però són dels qui més escolten poesia perquè qui veu un adolescent sense els seus cascos a les orelles? La música els fa sentir dia a dia i la poesia al cap i a la fi és música muda.
(*) PQPI: Programes de Qualificació Professional Inicial
* * *
ÍNDEX
(Alimentat cada setmana)

10 comentaris:

Antònia ha dit...

Quina il·lusió...

Joan Lladonet ha dit...

És un projecte molt ambiciós. Segurament vos donarà moltes alegries, perquè els i les alumnes sabran recompensar el vostre esforç i les bones professores i la bona poetessa es veuran recompensades per la implicació de l'alumnat en el projecte. Ànim i endavant!

Antònia ha dit...

Gràcies mon paret!!!

Antònia ha dit...

Per cert Carolina, el meu alumnat és d'aquells que arriba a classe amb els cascs a les orelles, això sí, se'ls lleven tot d'una! ehehheeh

Carolina Ibac ha dit...

Una de les meves dites és "tot és possible", així que assolirem aquesta empresa ja sigui per motivar i implicar l'alumne en els valors i inquietuds i en la seva comunicació.

Antònia, hauries de escriure tu l'epíleg... què et sembla?

Antònia ha dit...

Carolina, em sembla fantàstic, encara que m'haurà d'arribar la inspiració, ehheheheh. Endavant!

Cati ha dit...

Quin projecte més engrescador i, com diu en Joan, ambiciós. Com sempre capdavantera amb qualsevol activitat educativa. Segur que te serà molt positiu. Que bé que rebis la complicitat de na Carolina

Antònia ha dit...

Moltes gràcies Cati, amiga meva, tenc moltes ganes de veure't...

Davis ha dit...

esta genial aunque no lo parezca estamos ilusionados ejej y si es verdad todo es es posible como dice Carolina todo es posible si y esta empresa nuestra (umm que bien seuena nuestra empresa ejej) bueno y encima no solo nosotros el prólogo si no que encima el epilogo esto va muy bien yo quiero un ejemplar de se libro hay presumiendo mira lo que surgio de la idea de nuestra tutora y uan amiga suya poetisa ejej miraa ves uno de tus alumnos te a dejado un comentaario ejeje adew asta mañana

Antònia ha dit...

Bonooo Davidddd, ja era hora que et deixassis caure per aquí! Encantada amb el teu comentari, i encantada amb la teva visita per aquí!!! Pensa que quan et faig escriure en català és pensant en què, com que et costa més, has de practicar!!!!Fins demà!!!