Vos present un poema preciós titulat "Electra-dorment"

   En paraules escrites per la pròpia poetessa "l'electra-dorment del poema figura que ha dormit 100 anys[quasi 20]. ara s'està despertant i el que li fa una mica poqueta de recança és la cosa de caure del llit". M'agrada perquè és un poema misteriós, amb un personatge mític, abandonat al món dels somnis...Però just ens conta com és el seu despertar...
    

electra-dorment

I tant hi fa la puresa

agresta i clara, diamantina,

urbana que encara t’amara,

Electra-dorment,

Un fred humit, gebrat,

s’immiscia al plec de dins

de la teva geniva,

I aquella cara pètria

que d’antic et fitava

amb innocència

i nitidesa,

i que se’t feia meravella

i esperança,

aparenta ser amable

i t’ensenya dentetes 

gèlides

mentre aprèn a cuinar un fricandó

(oi que bo...) 

de la nova recepta que ostenta.

I els dies no passen.

I es desfibren les cabòries 

teixides al fus virtuós,

Electra-dorment,

expert i destre,

i vell, 

que filava sol

i com una seda

freda,

I se t’hi adormia el peu.
       Lurdes Estruch