dimarts, 2 de febrer de 2010

Poema elaborat per als meus alumnes de PQPI2 i els seus comentaris!

Avui la meva classe ha estat molt especial. La poetessa Carolina Ibac ha fet un poema per al meu alumnat per celebrar el dia de la pau. Per a ells ha estat una sorpresa molt agradable i els ha fet molta d'il·lusió. Aquí baix teniu el poema i els comentaris que han fet ells mateixos. Pensau que són nins i nines a qui no els agradava gens la poesia a principi de curs!!! Tot és possible!!!És possible treballar la poesia amb alumnes de PQPI! Gràcies a tots i a totes!!!


La pau ens espera

De vegades, pensem que el dia és fosc
Mirem el cel i no trobem el sol.
Els núvols ens ho fan veure tot tort.
La pluja ens mulla la pena de cop.
Ens fem grans i veiem el món.
Pensàvem que tot seria diferent.
L’ara és envoltat de somnis presents.
El futur ens espera, allà ja hi som.
Lluitem per superar-nos dia a dia.
Una lluita de pau i harmonia.
Un anhel de bondat i estima.
Un curiós passeig per la vida.
Les guerres ens trenquen l’ànima
en petits vidres que esmicolen els valors.
I a cada trosset es reflexa una vida i una mort.
Mentre, vola més enllà la més sàvia àliga,
que ens mira.
No deixem que els odis dominin les nostres passes.
No deixem que les enveges ens facin desitjar allò que no som.
L’autenticitat la tenim tots i cadascun de nosaltres.
Només cal trobar la pau dins, fora, arreu, és el tot.
La diversitat ens fa diferents i ens regala riquesa ben entesa.
La desigualtat és el monstre que discrimina a la gran majoria del planeta.
Les guerres ens porten mort, fam, misèria, pobresa.
L’únic camí a la felicitat és el que ens duu a aquella estrella.
I us preguntareu: -Quina estrella?- La trobaràs al teu cor.
Pau i amor,
Comprensió i empatia,
Assertivitat i diàleg,
Tolerància i educació.´
Tenim les eines,
ara cal que ens arremanguem
i comencem a construir
el món millor que ens espera.
Depèn de tu.
Depèn de mi.
Depèn de tots.

32 Respostes to “La pau ens espera”



  1. Aquest és un poema que l’he escrit pensant en un grup de vuit de nois d’entre 17 i 18 anys de 2n de PQPI. No conec els seus noms però si el de la seva professora, l’Antònia Lladonet, amb qui hem acordat l’elaboració d’aquest poema.
    Espero que us agradi a tots i ben especialment a aquests nois mallorquins que tenen tot un món davant per a canviar! Ànims nois, la pau és la base més sòlida per a construir el món que volem pels nostres fills.


  2. L’acab de llegir recén sortit del forn, i això és una cosa que m’encanta. M’ha emocionat molt, és preciós…Ben segur que demà se’n duran una sorpresa! Ells ja et coneixen, hem treballat alguns poemes teus, per tant, encara els agradarà més. Mira tu, alumnat de PQPI treballant la poesia, i mira que hi ha profes d’ESO que diuen que no es pot treballar…He de dir que el meu alumnat no estava gens interessant en aquest gènere però, a poc a poc, els va entrant un poc més per la vista! Moltes gràcies, ja et contaré què han trobat. Besades


  3. Precios tan de bo el llegisin tot aquet juben que puija d’ aquella manera!!! pude els ajudaria a recorre el cami que sels obre per devant.m’ agradat mol.


    • Gràcies Maribel! Els adolescents van perduts i el món que els envolta encara està més perdut. Així que provem de comprendre’ls i d’ajudar-los a entendre la nostra societat i donar-lis les eines per a que recuperin els valors que s’estan oblidant amb el consumisme.


  4. És un poema ple d’energia, encoratjador, ple de sentiment, de vàlua, de valors, de tendresa i passió, de vincles amb el passat, el futur, un món millor, un camí ple d’esperances que hem d’anar fent entre tots. Tots, totes i cadascú, mica en mica construïm un món millor, un món possible, enlairem el vol amb tota la força i la traça, un univers d’horitzons millors així ens proclama.
    felicitats pel poema, vers a vers, l’ànima ens despertes


    • Un cop més, gràcies per la teva fidelitat a les meves paraules, Daniel. Un món millor ens espera i allà trobarem la pau entre nosaltres i amb nosaltres mateixos.


      • Fidel per sempre, a les teves paraules, al teu cos, al teu cor, a la teva essència, a la lluita que es pensa, a la tendresa de les idees i del món millor que ens espera.
        Fidel sempre, al mateix estel glaçat, i al de foc, fidel sempre al mateix ventre de la terra nua i lluenta, que ens espera amb els braços càlids, a l’hivern de l’ànima presa.
        Endavant amb les paraules, elles, amb tu, les meves companyes.
        Agraït, la teva força ajuda a trencar molts prejudicis.
        Aquí em tens, em tindràs sempre, com brots de mel eterns.


  5. gracies ;)
    alumne.


  6. ens ha agradatt es molt real


    • M’omple de pau i harmonia que us agradi i que ho hagueu trobat real. Penseu que tothom hem tingut la vostra edat, tot i que a alguns se’ls hi oblidi… jeje


      • A alguns se’ls hi oblida i d’altres l’han passada sense adonar-se’n, d’altres vivim l’eufòria eternament i ens titllen de nens, que mai perdrem aquesta visió dolça i tendre, plena de revolta i harmonia silenciosa, o sorollosa, que mai deixem de dir-hi la nostre, madurs? verds? immadurs? això sí, mai caducs, mai podrits, que les escenes adolescents són teatre on tothom hi té un paper i una carta, que mai ens oblidem de fer l’obra i d’emprendre el vol que calgui, cap a l’esdevenir profund, sincer i clar, de les paraules sentides, dolces i alades, que fem, del matí a la nit, de la vesprada a la tarda, tant de val, omplim de rebel·lió cada instant, cada vers, cada univers, un cel de mel ens espera impacient, i a qui no li agradi el dolç, que la sal de la mar ompli els ulls dels plors d’alegria que ens animen ànima i vida!


  7. Carolina, els ha encantat, no s’ho esperaven per res…Tu mateixa veuràs els seus comentaris, no ens dóna temps a corregir-los, però hi dedicarem una classe i així aprenen a escriure també! ELs ha agradat la idea que ens en facis més. Moltes besades!!!


    • M’encanten les sorpreses i espero que a ells i a elles també! La vida és un camí de sorpreses, a vegades són bones i d’altres no tant… Em teniu a la vostra disposició per allò que necessiteu :) Podem fer una cosa: decidiu una temàtica cada setmana i jo us en faig un poema a la carta! :) Una abraçada turqueses per tots vosaltres


  8. WOOOOW!!! El poema que has escrit per nosaltres ha estat una gran sospresa perquè això ens ajuda a seguir a estudiar els poemas i tenir coneixaments més grans sobre la poesía, sobretot la teva poesía ens ha inspirat a seguir en el món de la poesia gracies a tu, la meva classe de PQPI 2n de Antonia Lladonet esteim amb tu fins al final!!!! (HASTA QUE LA MUERTE NOS SEPARE)(broma) GUAPA!!


    • La mort ens continuarà unint, més enllà de la vida seguirem canviant l’esdevenir de l’alba per fer més tendre i màgic l’oratge, no deixem mai de lluitar, fins que la mort ens segueixi unint, molt més enllà de l’ànima, connectant amb l’esperit!
      Tendreses infinites i sense fi!


    • Gràcies Jaume i Mauricio per les vostres paraules tan encoratjadores. Em feu sentir molt bé quan em dieu que els meus versos us han inspirat per seguir en el món de la poesia. Genial!
      Penseu que la poesia és una forma de treure allò que a vegades us preocupa, que de vegades us tortura i que de vegades us fa tan feliços… Proveu d’escriure poesia quan us sentiu tristos, proveu de fer-ho quan penseu que esteu sols, proveu de fer-ho per contagiar les vostres inquietuds i inconformismes, proveu de contagiar la vostra felicitat i alegria.
      Hasta que la muerte nos separe! jaja


  9. Moltes gràcies, ens ha agradat molt!


  10. gràcies ^^ ens agradat molt aquest poema que ens has dedicat ens em quedat sense paraules…no pensavem mai que ningú ens dedicaria un poema i a més tan bonic com aquest.
    de nou moltes gràcies.
    David y Tere =D


    • Gràcies, David i Tere!!!!
      Sense paraules m’he quedat jo al veure el munt de comentaris vostres. De debò, quina bona sorpresa m’heu donat vosaltres també! Avui m’heu alegrat el dia, nanos!
      Molts petonets turqueses per a tots i totes vosaltres!


  11. Wooow!!
    Soms uns dels alumnes de PQPI 2n de Antonia Lladonet! weeee ola!!!
    El poema anterior que has escrit per la nostre classe és un dels millors que m’han agredat ja que hi ha molts que no trop el que del poema. Gracies al teu poema la classe esta més motivade alhora de llegir un poema o analitzar-lo, gracies a tu. I esper que ens dediquis més nosaltres en ferem un per tu! =).2n PQPQI Campos( IES Damià Huguet) classe AD3 ens agraderia coneixerte!! gracies. bss guapa!


    • Gràcies de nou, Jaume i Mauricio!
      De vegades els poemes juguen tan amb les metàfores que semblen endevinalles sense cap respost única. Aquest és un dels encants de la poesia. La meva poesia, però, no cerca això. La meva poesia es basa en l’evocació de sentiments directament de la meva ànima que cerca trobar altres ànimes que pensen, senten i estimen de manera semblant. També cerco fer reflexionar… el món que m’envolta no m’agrada i crec que entre tots i totes el podem millorar, amb confiança, pau, esperança, optimisme, força i amor.


    • Us proposo que trieu cada setmana, més o menys, una temàtica i us faria un poema a la carta. També m’agradaria fer-ne un plegats! Bé, això que ho estudiï la profe, l’Antònia, una persona molt especial.
      Jo també sóc profe i per això ho tinc complicat per combinar els horaris per venir-vos a veure un dia. Però us prometo que faré tots els possibles!


  12. Realment has entrat de ple al cor de molta gent, sembla que fos ahir i realment fa ben poc que obrires el blog, tot i tot, els teus versos s’endinsen a la pell i al sentiment de la tendresa i l’estima que tots i totes hauríem de tenir sempre ben presents.
    El món s’obre als teus ulls, amb només una mirada, només bondat desprenen les teves paraules, bondat i crítica ferotge, com cal, a un món que batega, a una terra que sent, masses vegades pertorbada, però, per la inquisidora manera que tenen els poder fàctics per fotre-ho tot enlaire.
    La política i l’economia queden ben lluny de l’estima, de tanta tendresa compartida, i no és pas el camí.
    Algun dia, segur, algun dia, ens estimarem, no hi haurà més guerres, morts, pànic, terror, mai més horror.
    La por acabarà i amb ella totes les disputes, com bé diuen els avis savis, nosaltres no ho veurem pas, però, i doncs, i dò! :) Tenim la força per a canviar-ho tot, i en aquesta força radica la paraula, el vers, la poesia i la tendresa infinita!
    Endavant! M’han encantat els comentaris dels alumnes de l’Antònia, demostren que hi som, que hi serem, per sempre, només això ja m’eriça sa pell i es sentiment!
    Molta força i a seguir omplint les aules i el carrer de poesia!!!


  13. M’ha agradat!
    Dedicar un poema a aquests adolescents… Mentre la gran majoria desprecia els adolescents, per ser immadurs, lletjos i improductius, diuen, altres creuen en la seva força de creació i de transformació del futur que ha de vindre. Sort de la gent, que com tu o la seva mestra, els procura un futur i creu en ells.


    • Tens tota la raó del món, Jordi, l’adolescència és plena efervescència, una edat on cal consciència, on la bel·lió és un esglaó cap a la maduresa, on cal canviar els tòpics i estereotips, on cal reinventar-se i trencar els esquemes establerts, on cal lluita i empenta. Molt encertat el teu comentari, pel que he llegit ets educador, i és nota noi, entre la teva música i aquesta visió segur que ens en sortirem, tots plegats fem força!


  14. Estic molt emocinada!!!


  15. Un càntic sentimental a la justícia i la Pau. Però no a una justícia dictada per les lleis, una justícia sortida del cor, de cada un dels cors de cada escú.
    Un poema de sentiments sabuts, que sempre és bo recordar-los; però, sobre tot, dits pel cor d’una futura gran poeta.

8 comentaris:

Antònia ha dit...

Amics i familiars blocaires, aquesta entrada és molt especial per a mi. Ara podreu entendre el sentit de la meva professió, sortir de la rutina sempre és possible!!!

Joan Lladonet ha dit...

El poema és molt entenedor i desperta tots els sentiments de la persona i els encamina cap a la pau. Però a mi, com a pedagog, m'interessa l'activitat en conjunt, com ha nascuda, com s'ha desenvolupada i com seguirà creixent. M'interessa el context i el camp de cultiu on ha crescut i crec que és un encert total, perquè ha despertat la motivació dels i de les alumnes, aquesta ha provocat una bona actitud cap a la poesia, que pot acabar millorant la seva aptitud per entendre-la, treballar-la i arribar a estimar-la. I les persones que han provocat això són unes excel·lents professionals. Enhorabona i endavant!

Antònia ha dit...

Gràcies, per la part que em toca!!!!

Pere ha dit...

Llegit. Que bé que vos ho passau! Quina sort tenen es teus alumnes hehehe

Antònia ha dit...

Sí Perot, eheh, aquest any estic gaudint molt amb l'alumnat i també amb l'ús de les noves tecnologies. El fet de ser un grup de 8 nins em deixa fer moltes de coses. Ja ho veus, ara hem acordat que Carolina Ibac ens farà una poesia setmanal sobre el tema que eligeixi el grup, imagina...El pròxim que han triat és el terratrèmol a Haití. L'autora també ens ha dit que a final de curs, amb tots els poemes que hagin sortit, publicarà un poemari i el meu grup en farà el pròleg!!! Estam entusiasmats. Molts besadetessssssssssssssssssssssss

somniturquesa ha dit...

Ep, Antònia! Com va la salut? Espero que ja pel dilluns estiguis "a tope" perquè aquí t'envio el segon poema. És una mica llarg però crec que força entenedor i a més viatja al passat d'un país sempre dominat per occident.

http://somniturquesa.wordpress.com/lultima-paraula-de-la-natura/

somniturquesa ha dit...

Una altra coseta, Antònia. El nom del llibre he pensat que sigui "Tu ets la teva estrella". D'aquí que he creat un nou apartat al meu blog on he allotjat el primer i segon poemes que portem fins ara. Allà aniré penjant tots els poemes. Et passo el link d'aquest nou apartat i a més a més, el nou link del primer poema que ha canviat:

http://somniturquesa.wordpress.com/tu-ets-la-teva-estrella/

http://somniturquesa.wordpress.com/tu-ets-la-teva-estrella/

Antònia ha dit...

M'encanta Carolina, tot m'encanta, hehe. El títol està molt bé i hi té molt a veure amb tot aquest jovent que és la societat del futur. Sí, esper dilluns estar bé del tot, enguany vaig molt cansada, el petit és el primer any que va a l'escoleta i ho agafa tot, i els papis també. Però sobreviurem...Seguim en contacte i ja et contarem! salut!