Avui en dia, les dones que volem ser mares i seguir amb la feina que fèiem abans de ser-ho, ens trobam amb diverses complicacions que dificulten la nostra labor en ambdós casos.
Els primers anys de vida d'un infant són molt importants per al futur del mateix i per als propis pares novells que s'estrenen en aquesta nova labor i voldrien dedicar-li tot el seu temps i fer-ho de la millor manera possible. A part, són els anys de més dependència, per part del petit, ja que necessita una atenció constant.
En el meu cas, encara no em puc queixar si em compar amb altres mares, perquè quan va néixer el petit, vaig tenir una baixa de sis mesos en els quals m'hi vaig dedicar de ple. Baixa que trob, per altra banda, insuficient. Si la maternitat és considerada una cosa tan important, hauríem de rebre més ajudes perquè es fa complicat compaginar-ho tot. Hauríem de poder gaudir d'un any de baixa remunerada, com a mínim. Això no té res a veure amb el fet que m'agradi més o manco la meva feina, ja que a mi m'apassiona i em dóna vida, però el petit que ha arribat al món requereix tot aquest temps. També depèn de la situació personal de cada família, de la disponibilitat que tenen els familiars pròxims per poder guardar-lo. En el meu cas, quan vaig acabar el període de baixa per maternitat, el petit va quedar amb els padrins materns, és a dir, amb els meus pares. Va anar molt bé i va ser una experiència enriquidora per ambdues parts, però i si no hagués tengut ningú amb qui deixar-lo? L'hagués hagut de dur a una escoleta, amb els perills que això suposa, ja que el primer any de vida ho agafen tot i, si tenim en compte que quan s'acaba la baixa només té sis mesos, hem de ser conscients que agafar constipats pot ser molt més greu que quan és més grandet. I tot això sense comptar amb la gent que té problemes econòmics i no es pot permetre ni pagar una escoleta.
El problema amb el qual ens trobam ara és, una vegada el petit té un any i mig, que es posa malalt cada dos per tres, ja que ho agafa a l'escoleta i, per circumstàncies personals, segons quines temporades, no tenim ningú amb qui deixar-lo. Què feim? Idò un dia, deixa la feina el meu marit i un altre dia, la deix jo. Però això ens crea un estrès que hauria de ser innecessari i repercuteix, de manera negativa, en les nostres feines respectives.
Per això el títol de l'escrit, ser mare i treballadora a la vegada és complicat, però som conscient que encara ho podria ser més. Tenc la sort de tenir un molt bon marit i millor pare, amb qui ens repartim les feines de manera equitativa, i això no té preu.
Voldria acabar l'escrit dient que tot això no enfosqueix per res l'experiència de ser mare, és el millor que m'ha passat a la vida.
9 comentaris:
Bona tarda Cadi!
El que escrius en aquesta nova entrada és ben veritat, a vegades tot es fa molt complicat i molt merevellós a la vegada. De totes maneres, volia dir-te que tot i que ser mare i treballadora és un duet complicat, tu el compleixes a la perfecció i amb nota!!
Una besada
Moltes gràcies Cadi! Les teves paraules sonen a música per a mi...Tu, ja ho saps, també ets un pare increïble, i amb nota!
Això és la vida. Sempre ens posa a prova. Ens trobam acompanyats de les persones que ens poden acompanyar i per a la resta estam sols i s'ha de sobreviure. Cada obstacle que superes és una passa cap a la maduresa i la plenitud com a persones. S'ha de tenir corate i s'han de superar les adversitats. Endavant!
Antònia, maca, ja saps que més es va perdre a Cuba, i tot és superable, tan per bé com per mal.
Pensa que totes les ronyes que agafi ara la criatura ja les haurà superat, l'escoleta és com una tanca immunitzadora, allà tot s'agafa i tot s'amolla, i així es van immunitzant. I després ja tot és més fàcil.
Au, coratge, t'ho diu una mare fadrina (ara ja es pot dir, no és pecat.....)
Abraçades.
Hola, jo no soc mare, però soc mestra dels infants més petits, les guarderies i escoles estan fetes perquè les mares i els pares puguin estar tranquils i puguin dur el fill o filla a seguir aprenent moltes coses que només amb la família no basten. A vegades tendim a sobreprotegir a l'infant, l'infant s'inmunitza cada dia més i es fa gran, a l'escola és socialitza i es relaciona i el fa tornar més comunicatiu, aprèn, juga, es mou, es constipa, es cura, es torna a enmalaltir, però arribarà un moment que es tornarà fort com un roure, sinò pensa amb com ens hem imunitzat nosaltres, jo els primers dies de feina, tot el dia tenia malalties, i ara ja estam més que inmunitzats, sinó estariem sempre malaltes, perquè al meu cole els duen més que constipats, perquè la gent té feina, i per por a perdre-la els duen fins i tot amb febre no és el correcte, pero`la societat tampoc és la millor.Anims.
Gràcies mon paret, els teus consells de pare sempre m'han servit de guia i sempre m'han funcionat!
Aina, moltes gràcies per llegir-me! Idò tens molta de raó, més es va perdre a Cuba, hehe. Hem de ser positius i valorar el que tenim. Enhorabona per la teva valentia i fortalesa pel fet de ser mare fadrina, tens tota la meva admiració. El meu instint maternal sempre ha estat tan fort que sempre havia pensat que, si es donàs el cas quem el moment de voler tenir un fill, no tenia parella, voldria ser mare fadrina, com tu.
Xisqueta, ja saps com som, una passadora de pena nàta. M'agrada fer les coses ben fetes i és aquest no poder tenir-ho tot baix control el que em desquadra. Estic d'acord amb tu que l'escoleta fa molt de bé als infants, de fet a n'Oriol li encanta, però ve carregat de ronyes, com diu la meva companya Aina, i això és el que ho complica tot. Besadetes!
Hola!
Em dic Mireia i treballo al programa d'IB3TV "971 Balears". Ara mateix estam preparant un programa sobre mares fadrines i m'he trobat amb el teu bloc i els comentaris de N'Aina i n'Antònia sobre les mares fadrines. Us faria gràcia participar al programa que es farà el proper dilluns 19 d'abril?
Us deixo el mail del programa redaccio971@novatelevisio.com
Moltes gràcies per tot i disculpau la meva intromissió
Mireia
Publica un comentari a l'entrada