Espectacular… L’ha fet tal i com li havíem demanat…Ha tocat tots els temes que li havia comentat! Ha de ser difícil fer un poema a la carta, i na Carolina se n’està sortint molt bé. Tota una experiència per ambdues parts… Gràcies a poemes com els seus i al sistema com els treballam, alguns pecupins estan agafant gust per la poesia!
Siguem lliures a l'hora de triar parella, a l'hora d'expressar les nostres idees, a l'hora de triar com volem morir, llibertat per parlar la nostra llengua i per triar el nostre sistema de vida. No convé confondre la llibertat amb el llibertinatge, hem de respectar les normes socials per a conviure millor tots plegats. La nostra llibertat acaba quan posa en perill la llibertat de l'altre. Facem un bon ús d'aquesta llibertat i apel·lem la responsabilitat. Ara, a llegir i a gaudir del moment...El títol...inmillorable...Llimem els barrots...molt significatiu.
LLIMEM ELS BARROTS
Rere els barrots, veig la llibertat com dansa.
Nua de complexes, nua d’obligacions, nua de sort.
S’estima a si mateixa, estima a tothom, de cor.
I jo la miro des de la garjola, molts errors comesos, masses.
Les lleis de la natura ens esgarrapen el primer tros de llibertat, de vida.
Les normes socials tot seguit ens retallen els límits, això sí i això no. Oi, tant!
Deixes de ser lliure allà on jo començo a ser-ho. Llibertats compartides.
La generositat ens fa regalar engrunes de llibertat en favor de la societat.
Existeix la llibertat?
L’absoluta llibertat dorm en un concepte utòpic.
Qui té la veritat?
La llibertat és com un ventall de colors.
No és cap tòpic.
Els esclaus tenien el color fosc, ben fosc.
Els amos tenien el color blanc, ben blanc.
Després seguiren els serfs i els senyors.
Més endavant, els mestres i els aprenents.
I finalment, arribaren els patrons i els obrers.
Ara la llibertat pren el color verd del diner.
De presons, n’hi ha una pila:
La presó capitalista.
La presó de l’armari.
La presó dictatorial.
La presó cultural.
No acabaríem mai.
Quedar-se sense llibertat no té misteri.
El seu foment troba un munt de dificultats:
repressions, prohibicions, insatisfaccions.
Els esclaus emmudits, ben nus d’expressió són.
Anem llimant els barrots,
una mica cada dia.
La llibertat és un brot
que neix, creix i mor.
Carolina Ibac
3 comentaris:
És un poema sobre la llibertat molt aconseguit, semepre que quedi clar que la presó és una metàfora, i que aquesta privacó de la llibertat és la que tenim tots i cadascun de nosaltres té la seva presó, i tenim tots els dies de la nostra vida per retrobar la llibertat. En el meu blog l'estam cercant i encara no l'hem trobada.
Ho estic d'acord, mon paret! Has vits el canvi de plantilla???
Hola,
Estem buscant poemes a l'entorn de la llibertat. per fer una llegida el proper 22 de maig a Anglès.
M'ha agradat aquest que heu escrit.
En coneixeu d'altres? Estem oberts a autors catalans i no catalans.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada