dimarts, 2 de febrer del 2010
Poema elaborat per als meus alumnes de PQPI2 i els seus comentaris!
8 comentaris:
- Antònia ha dit...
-
Amics i familiars blocaires, aquesta entrada és molt especial per a mi. Ara podreu entendre el sentit de la meva professió, sortir de la rutina sempre és possible!!!
- 2 de febrer del 2010, a les 16:05
- Joan Lladonet ha dit...
-
El poema és molt entenedor i desperta tots els sentiments de la persona i els encamina cap a la pau. Però a mi, com a pedagog, m'interessa l'activitat en conjunt, com ha nascuda, com s'ha desenvolupada i com seguirà creixent. M'interessa el context i el camp de cultiu on ha crescut i crec que és un encert total, perquè ha despertat la motivació dels i de les alumnes, aquesta ha provocat una bona actitud cap a la poesia, que pot acabar millorant la seva aptitud per entendre-la, treballar-la i arribar a estimar-la. I les persones que han provocat això són unes excel·lents professionals. Enhorabona i endavant!
- 2 de febrer del 2010, a les 21:52
- Antònia ha dit...
-
Gràcies, per la part que em toca!!!!
- 2 de febrer del 2010, a les 22:16
- Pere ha dit...
-
Llegit. Que bé que vos ho passau! Quina sort tenen es teus alumnes hehehe
- 3 de febrer del 2010, a les 23:39
- Antònia ha dit...
-
Sí Perot, eheh, aquest any estic gaudint molt amb l'alumnat i també amb l'ús de les noves tecnologies. El fet de ser un grup de 8 nins em deixa fer moltes de coses. Ja ho veus, ara hem acordat que Carolina Ibac ens farà una poesia setmanal sobre el tema que eligeixi el grup, imagina...El pròxim que han triat és el terratrèmol a Haití. L'autora també ens ha dit que a final de curs, amb tots els poemes que hagin sortit, publicarà un poemari i el meu grup en farà el pròleg!!! Estam entusiasmats. Molts besadetessssssssssssssssssssssss
- 4 de febrer del 2010, a les 17:40
-
-
Ep, Antònia! Com va la salut? Espero que ja pel dilluns estiguis "a tope" perquè aquí t'envio el segon poema. És una mica llarg però crec que força entenedor i a més viatja al passat d'un país sempre dominat per occident.
http://somniturquesa.wordpress.com/lultima-paraula-de-la-natura/ - 5 de febrer del 2010, a les 11:47
-
-
Una altra coseta, Antònia. El nom del llibre he pensat que sigui "Tu ets la teva estrella". D'aquí que he creat un nou apartat al meu blog on he allotjat el primer i segon poemes que portem fins ara. Allà aniré penjant tots els poemes. Et passo el link d'aquest nou apartat i a més a més, el nou link del primer poema que ha canviat:
http://somniturquesa.wordpress.com/tu-ets-la-teva-estrella/
http://somniturquesa.wordpress.com/tu-ets-la-teva-estrella/ - 5 de febrer del 2010, a les 11:50
- Antònia ha dit...
-
M'encanta Carolina, tot m'encanta, hehe. El títol està molt bé i hi té molt a veure amb tot aquest jovent que és la societat del futur. Sí, esper dilluns estar bé del tot, enguany vaig molt cansada, el petit és el primer any que va a l'escoleta i ho agafa tot, i els papis també. Però sobreviurem...Seguim en contacte i ja et contarem! salut!
- 5 de febrer del 2010, a les 15:23
alumne.
Penseu que la poesia és una forma de treure allò que a vegades us preocupa, que de vegades us tortura i que de vegades us fa tan feliços… Proveu d’escriure poesia quan us sentiu tristos, proveu de fer-ho quan penseu que esteu sols, proveu de fer-ho per contagiar les vostres inquietuds i inconformismes, proveu de contagiar la vostra felicitat i alegria.
de nou moltes gràcies.
Soms uns dels alumnes de PQPI 2n de Antonia Lladonet! weeee ola!!!
El poema anterior que has escrit per la nostre classe és un dels millors que m’han agredat ja que hi ha molts que no trop el que del poema. Gracies al teu poema la classe esta més motivade alhora de llegir un poema o analitzar-lo, gracies a tu. I esper que ens dediquis més nosaltres en ferem un per tu! =).2n PQPQI Campos( IES Damià Huguet) classe AD3 ens agraderia coneixerte!! gracies. bss guapa!
Dedicar un poema a aquests adolescents… Mentre la gran majoria desprecia els adolescents, per ser immadurs, lletjos i improductius, diuen, altres creuen en la seva força de creació i de transformació del futur que ha de vindre. Sort de la gent, que com tu o la seva mestra, els procura un futur i creu en ells.
Un poema de sentiments sabuts, que sempre és bo recordar-los; però, sobre tot, dits pel cor d’una futura gran poeta.