dimarts, 9 de febrer del 2010

Poema de creació col·lectiva, elaborat pel meu grup el títol del qual és "Il·lusions"

Aquí vos present la primera activitat que vàrem fer a l'assignatura de llengua catalana en tornar de les vacances de nadal. A partir de pensar en els  desitjos per al nou any, cada un dels alumnes va escriure dos versos sobre el que desitjava i després varen ser units en un sol poema. Aquí teniu, per tant, aquest poema, de creació col·lectiva, on queden reflectits els seus grans desitjos.


   Il·lusions


Què hi ha darrera

de la porta de l'any?

Salut i felicitat

pels sers estimats.

Nous companys i mestres,

amb noves coses per aprendre.

Una possibilitat de joia

i un estiu més familiar.

Un any ple de goig i diversió

amb els bons amics i amigues.

Amor i pau per a tothom

amb menys pobresa.

Alegria i goig,

amb menys guerra al món.

Llum, tendresa i caliu,

aconseguint un món més joliu


Les paraules teves,

somniant, somniant.

              PQPI2

6 comentaris:

...miryam... ha dit...

Holaaa!! com va?? sisisi aquest poema es un poc familiar a que si?? la veritat es que va quedar bastant bé... are només falta publicar-lo a la revista de aquest segon trimestre... bueno no se que dir-te mes un beso molt fooort! XAO

Joan Lladonet ha dit...

És una felicitació nadalenca senzilla, fàcil d'entendre amb la seva rima i original. No té res a veure amb els tòpics que s'estila que s'usin per aquestes dates. Ànim que vosaltres podeu. Endavant!

Carolina Ibac ha dit...

Ple de bons sentiments i desitjos d'un món millor que somnieu. Ànims, ànimes turqueses lliures, tot és possible, només cal que hi poseu el vostre gra de sorra! Farem una bona muntanya, nanos!!!!

Antònia ha dit...

Sí Míriam, aquest poema ha de ser familiar per a tu a la força! I sí, el publicarem a la revista, no passis pena! Bon cap de setmana!

Antònia ha dit...

Moltes gràcies papito, les meves entrades no serien el mateix sense els teus comentaris habituals, ehhehe!

Antònia ha dit...

Moltes gràcies Carolina, els nins sempre esperen els teus comentaris amb ànsia!