Sempre havia sentit a dir que el fet de ser mare era meravellós però que feia patir molt. M'ho creia, però mai no m'havia imaginat que es pogués arribar a passar tanta de pena. Coses que, per a alguns, poden resultar insignificants, per a una mare (Per a un pare també, és clar, però ara mateix estic parlant en la pell d'una mare) són un món.
Tot això ho dic pel que ens ha passat avui referent al nostre fill. Quan he arribat a l'escoleta, n'Oriol no ha vengut de la mà de la seva mestra Diana, com cada dia, sinó amb la seva madona. Aquesta mateixa, m'ha contat que na Diana, la seva mestra, ha trobat una altra feina i ja no tornarà. De cop, he sentit com un sentiment de desprotecció cap al meu fill, en hores d'escoleta, i un petit buit. El seu referent, fora de casa, havia desaparegut, a més, sense poder acomiadar-nos. Aquests sentiments i sensacions poden parèixer exagerats però, per a una mare, la persona amb qui deixa el seu fill, tantes d'hores, ha de ser especial i ha de donar confiança, no pot ser una persona qualsevol. Na Diana, estricta i dolça a la vegada, s'havia guanyat aquesta confiança, ha estat la seva primera mestra i a ell li agradava. Pareix que els petits i les petites no s'adonen d'aquestes coses, però clar que sí, clar que s'adonaran que ja no hi és la persona amb qui estaven tantes d'hores quan no són amb els seus pares...
Ara queda esperar la persona que la substitueixi, amb l'esperança que faci la seva feina amb dedicació i responsabilitat. Haurem de confiar en l'escoleta i amb el fet que el petit ho dugui de la millor manera possible.
Aquest escrit podria ser un homenatge a tots i a totes les mestres ja que la seva feina és molt important, importantíssima.
7 comentaris:
Hola bueno era para decirte q ya podes hacer comentarios en mio blogggg.... chauu
Molt bé, gràcies per avisar-me Mauricio!
Ammm! interesante entrada la tuya Antònia entiendo (o por lo menos en parte) lo que es dejar a tu peqeñin y que encima la profesora de siempre, su primera profe com tu dices, no sea la misma pues hecha un poco para atràs tambien es importante para ti saber quien le cuida bueno tranquila ya veras que estarà bien. Hasta mañana
David, moltes de gràcies! Com et diria en Sergi, la capacitat d'empatia és molt important i és el que tu has tengut ara, precisament, en el moment de fer el teu escrit. M'ha alegrat molt el teu comentari! Fins demà!
Ja tens raó ja,
ANTÒNIAAA!! GRÀCIES PEL QUE DIUS DELS MESTRES. Jo pens que tens raó. Una mestra és una de les persones més importants dins el món dels més petits, ho viuen de la forma més sensible i emocionant possible, els infants, són per si personetes que es deixen influenciar, que estimen, que són ingenuus, que ens volen sense condicions, no ens demanen res, només saber estar amb ells i donar-los comprensió, a vegades els renyam i ens miren entenent-nos com si ens trobassin locos sense insultar-nos a vegades si, però la veritat és que ens estimen incondicionadament quant són tant petits, i la figura de la mestra és sagrada per ells, només et dic que fa poc que el teu petit està a l'escoleta que en vendrà una que possiblement sigui millor i que hem de creure i pensar que no hi ha ningú que sigui imprescindible malgrat pensem que sí. Anims petitona.
Gràcies Xisqueta, la veritat és que ja sabia que la nostra professió era molt important, però no m'havia aturat a pensar fins a quin punt. Sobretot en el cas dels i de les mestres dels més petits, dels més innocents...Feina dura i difícil, però recompensada quan veus que signifiques molt per a ells.
I tant, que ho és important! No és necessari trobar-te en situacions com la teva per comprendre-ho. Però n'Oriol trobarà una altre referent. Està en el primer escaló d'una escala ben llarga i s'acostumarà als canvis necessaris i un dia sabrà, que aquelles persones que han estat tan importants per a ell, no eren suficient valorades en els seus mèrits, i que per aquest motiu, si podien, canviaven de feina.
Publica un comentari a l'entrada