dimecres, 24 de març de 2010

Poema en forma d'espiral "T'espero fora" de na Carolina Ibac, molt original.

Espectacular! M’agrada molt la forma d’espiral del nou poema de na Carolina Ibac. Això d’unir la forma i el contingut està molt bé. L’he trobat molt original i diferent del que sol fer. Enhorabona! La imatge que l'acompanya és ideal! Moltes vegades ens hem trobat dins una espiral, com en un camí sense sortida, d'això mateix parla el poema, però sempre en podem sortir i la poetessa ens espera fora...



T’espero fora

Recordo el bes primer,
amb els peus nus ,
sobre la sorra,
escoltàvem, junts,
la cançó de les ones
El cel, testimoni, del bes,
primer de tots els darrers,
guaitava la màgia del vers
i la pena alleujava pes.
El somni s’encenia
aquell vespre ben trobat.
Les nostres ànimes ara somriures
bategaven al mateix compàs.
Érem a la platja,
calada tota la màgia.
Les mirades jugaven.
La complicitat radiava.
Les nostres veus
eren versos entesos.
estrelles de peu,
lluna i sol estesos.
Unes belles promeses,
que quedaren enrere.
El camí començava
lluitant contra les feres.
Una fera ja és morta,
l’altra encara amenaça.
El miratge de la llibertat
és una visió esclava.
La nuesa pura és allà.
Deixem les mutacions alienes.
Lluitem per viure sans:
ànima, ment i cor, mai en va.
Brotem del fum,
sorgit de les cendres,
No cal anar lluny.
Ho insinuen les estrelles.
Som el nostre cervell.
Som la nostra pell.
Som l’ànima lliure.
som aquell jo que lluita.
Els marges, “a priori”, són l’avís.
Les conseqüències són el dany.
No tornem a caure en el parany.
Mai és tard, els errors ens ensenyen.
Fugim d’aquesta espiral.
T’espero fora.                                                                                Sé que algun dia vindràs.
                                                                                                                       Carolina Ibac

5 comentaris:

Antònia ha dit...

Molt original...

Joan Lladonet ha dit...

Es dedica gran part del poema a un horabaixa, vespre, nit d'anor a la platja (naixement), entenc que després continua amb molts de vaivens, amb molts de contratemps, fins que s'acaben separant, però hi ha alguna possibilitat de tornar-ho a intentar. Més que una espiral, jo he vist una ziga-zaga.

Carolina Ibac ha dit...

Joan... ets tot un il·luminat! Les encertes totes, totes! Gràcies!

Joan Lladonet ha dit...

Supòs que la teva opinió, Carolina, és completament irònica, perquè crec que no he encertat gaire.

Carolina ha dit...

La ironia no és el meu fort, Joan! Però sí dir el què penso de forma directa i espontània. Com diu en Daniel, l'has ben clavada!