dijous, 11 de març de 2010

L'amor ets tu, marit meu...

Cadi, et dedic aquest poema, de na Carolina Ibac, amb tot el sentiment del món. En els seus versos hi veig reflectits els meus sentiments cap a tu. Si em demanassis què és l'amor per a mi, la meva resposta seria: L'amor ets tu.
                                                                       

                                                                       Amor a l'àgora

Amor, plaer immens,
al cel de la pell dins el sol,
de petits, grans, eterns,
amor a vius i a morts.
L’amor retorna sempre,
il·lumina la foscor,
ens uneix ardents,
no calen raons.
Les paraules s’enduen el sentit.
L’essència de l’amor és només al cor.
No és fàcil de definir,
Quan provem d’explicar-ho perd valor.
Sense paraules,
Muda em quedo,
Només sento.
Quan estimem
Patim constantment
Però no per un mateix
Sinó pels demés.
Amor, caminem plegats
Fent-nos costat,
pas a pas,
seguint el compàs.
Amor, aliment de l’ànima.
Passeig per la vida
En la millor companyia.
Sense patir, no hi ha estima.
Farcellet d’engrunes de tendresa
que ens duen l’amor trobat.
farcit de percepcions carnoses,
visuals, sentiments i paraules plenes.
… amor és esborrar-se a mi per dibuixar-te a tu.
… amor és què se jo, el trajecte d´una llàgrima
… amor és qualsevol paraula, que doni vida a la meva ànima.
… amor és obrir una porta si és que encara no l´has oberta.
L’amor ho és tot.
Tot ho és l’amor.
No fa res impossible
Les ànimes es tornen visibles.
Fins que no trobem l’amor,
Saltem i saltem,
De flor en flor,
Saborejant totes les mels.
L’amor és la màgia que ens omple,
Ens fa flotar com els núvols,
Contents caminem feliços,
Fa de la teva vida un conte.
L’amor és curiós i despista,
L’amor és l’inici i el final,
Estimo l’entorn, estimo la vida.
Estimar és una aventura que dura tota la vida (*)
Trobarem l’amor bo, també el dolent.
Sent generosos, possessius o egoïstes.
L’AMOR en majúscules ens farà lliures.
L’amor ens ajuda
L’amor ens condol.
I quan cau la pluja
Podem veure el sol
Amor viu
Amor de vida
Amor que ens fa viure.
Abstracció més abstracta
Concentració més concentrada
Amor… l’abstracte concentrat.
L’amor és pau.
Sentiment cap a tot,
Cap a tothom.
Plenitud vital que plau.
L’amor neda dins la immensitat del mar.
Els peixos, germans, amics, parelles…
s’estimen entre ona i ona, amb puresa
Instintius, primitius, vius.
Percepció Sensitiva
Notòriament augmentada
Plenitud existencial provocada
Interconnexió energètica i química
L’amor és acceptar un no.
L’amor és confiança i tolerància
L’amor és admiració.
L’amor és desig i passió.
Amor és el que jo sento per tu, marit meu.

Carolina ibac

6 comentaris:

Cristóbal ha dit...

Ohhhhhhh!!! M'has deixat sense paraules! Em sent molt afalagat i molt content de significar tot això per a tu.

Una besada

Antònia ha dit...

El poema encara es queda curt perquè ets molt més que tot això... A part de ser tot això, ets el pare del meu fill, i això és el més gran qui hi pot haver... El millor pare que pugui tenir el nostre fill...

Joan Lladonet ha dit...

Idò i què et pensaves? Amor és tot això i molt més, mentre aquest sentiment no sigui envaït pels contraris que l'envolten: enveja, gelosia, odi, presumpció, etc. Mentre el sentiment de l'amor triomfi per damunt de tot, l'amor serà l'altre o l'altra i l'altra o l'altre seran l'amor. Na Carolina ha brodat l'amor i l'ha escampat a través del poema com si fos un brollador.

Antònia ha dit...

Heheheh, Brollen les paraules...Seria un bon començament per a un poema!!!
L'amor... La vida m'ha fet afortunada en aquest sentit, tant en l'àmbit familiar, com en el dels amics, com en el de la parella!!!!

Carolina Ibac ha dit...

Sentiu-vos molt afortunats, Cristòfol i Antònia, de compartir l'amor. No el deixeu escapar mai! L'Oriol s'impregnarà d'aquesta essència i creixerà molt feliç i fort.

"Brollen les paraules"... mmmmm .... m'agrada!

Antònia ha dit...

Gràcies Carolina, la felicitat i la fortalesa del meu fill és el més important per a mi, en aquest moment, i crec que ho serà per sempre. tu segur que em pots entendre. Brollen les paraules... cada vegada m'agrada més, ja ho saps!!!