dissabte, 6 de març de 2010

AVATAR... Increïble...



             Avui hem anat a veure aquesta pel·lícula perquè ens feia ganes experimentar el cinema en 3 dimensions, i no hem tornat gens decepcionats, ja que ens hem trobat davant una pel·lícula brutal per a la vista i també per al cor. Brutal per als sentits, però també per a les emocions. Ens ha permès veure el món amb uns altres ulls.

             Avatar, dirigida per James Cameron, el mateix director de Titànic, Terminator, Bailando con lobos o El último samurai, ha aconseguit fer un gran avenç en el camp tècnic amb aquest film, encara que, com que durant els darrers anys ha insistit que canviaria la forma de veure i de fer cinema, ha creat unes expectatives que han provocat l'efecte invers en alguns crítics, que n'han sortit decepcionats perquè esperaven molt més. No ha estat el nostre cas, com ja he dit al principi, ja que, per a nosaltres, sí que ha estat un avenç i una nova forma de veure cinema, i n'hem sortit encantats.

            Podríem dir que és una pel·lícula de ciència ficció, però també és d'acció i a més, s'hi explica una gran història d'amor.  És la creació d'un món nou, capaç de confondre amb la realitat. No només és imatge, sinó que també hi ha història, encara que, des del punt de vista narratiu, no és res de l'altre món. Les vestimentes digitals dels "avatars" són espectaculars i els efectes especials, també. 

            El que crida molt l'atenció és la millora tecnològica, la interacció entre personatges digitals i reals, la meticulosa creació d'un medi ambient artificial i la potència desmesurada dels efectes especials, que et posen els pèls de punta més d'una vegada. També els escenaris colorits, d'una bellesa que captiva. També unes escenes d'acció impressionants, batalles èpiques, el so extraordinari i una banda sonora molt adequada i que ajuda molt a que t'arribi per tots els sentits.

             Tot i que la història que s'hi narra és tòpica (Sempre agrada trobar tòpics a pel·lícules tan diferents), no deixa de ser interessant. Es perceben crítiques al militarisme, a l'imperialisme, i això ja em va bé i, fins i tot, al capitalisme. És un cant a l'ecologia, la pau i a la connexió interior entre tots els sers.

              Hi ha un paral·lelisme amb el món actual que es va deshumanitzant. És increïble veure com els indígenes defensen el seu poble i la seva terra, amb ungles i dents, molt lluny, per exemple, del que passa a Mallorca en què, la gent nadiva no ho fa. Avatar reflecteix molt bé el que significa la unió entre la terra, els animals i les persones. 

              El protagonista arriba a un nou món amb una missió, però perceb la bellesa d'aquest nou món i la noblesa de la seva gent, a través de les ensenyances d'una de les seves habitants i de les seves pròpies vivències, i això fa que se n'oblidi, de la missió, i vulgui iniciar una nova vida.

              Vos la recoman!!!



             
      

4 comentaris:

Antoni Martiáñez ha dit...

Fins al dia d'avui ens hem resistit anar a veure aquest film, ja que les súper produccions convertides en fenomen comercial de masses de vegades ens fan mala espina i, més d'un pic, hem sortit del cine ben escaldats. Ara bé, si és com la descrius en la teva brillant crítica, tal vegada hauríem de fer un pensament i donar-li un vot de confiança.

Quant al cinema en tres dimensions, puc dir que tan sols hem anat a mirar una pel·lícula projectada amb aquesta nova tecnologia (Christmas Carol i en versió castellana)i la veritat és que no va estar malament, tot i que n'esperàvem molt més. Per ventura ens havíem creat unes expectatives massa altes, però record que durant la projecció en tres dimensions que ens oferiren al Centre d'Interpretació de Cabrera, semblava que t'envoltaven tota casta d'animals aquàtics i que els havies de poder tocar amb les mans. Tot fou molt més real, en definitiva, que no al cine.

Antònia ha dit...

Sí, a nosaltres ens passava el mateix, aquestes pel·lícules que tenen tanta d'anomenada per les masses perden el sentit, però ens va agradar molt.

Pensa que, a causa del fet d'haver estat pares, feia temps que no havíem anat al cinema i això influeix en què tot ho vegem color de rosa i meravellós.

Un expert en cinema et dirà que no n'hi ha per tant i que la pel·lícula no és tan innovadora com diuen, però per a nosaltres sí que ho ha estat.

Era la primera vegada que veia una pel·lícula en tres dimensions i clar, n'he quedat impressionada.

A mi la ciència ficció no em sol agradar, però aquesta pel·lícula és més que tot això.

A vegades, els prejudicis amb cert tipus de cinema només ens posa entrebancs per gaudir i passar una bona estona.

Gràcies pel teu comentari Toniet!!! Besades

Cristóbal ha dit...

Sens dubte, és una pel·lícula que no deixa indiferent a ningú. Amb uns paisatges inmillorables. L'únic que he de dir és que aquesta pel·lícula, em fa l'efecte, és d'aquelles que, fora de la gran pantalla, no seria tan espectacular.
Excel·lent critica.

Joan Lladonet ha dit...

Excel·lent crítica. Si arriba a Holliwood, segur que d'aquí a unes hores guanya quasi tants d'òscars com dits tenim a les dues mans. Segurament l'anirem a veure, i ja veurem què passa. Podrà satisfer les expectatives o no, però així és la vida. Cadascú té una manera de medir el que passa. I això és un símptoma de no estar alienat. Endavant!