dimecres, 31 de març de 2010

Ara sí, ja el puc publicar! Poema dedicat a la biblioteca del nostre institut! SILENCI...


Na Carolina Ibac, com sempre, s'ha lluït. Ens ha escrit un poema per a la nostra biblioteca i tot el que faci referència a ella, sobretot, l'amor a la lectura. També formarà part del nostre projecte "Tu ets la teva estrella" i n'estam encantats. Silenci... n'és el títol, molt ben triat. No hi pot haver millor manera de fer honor a un espai tan important i privilegiat del centre, on hi passam moltes d'hores. Au idò, silenci...




Silenci…
És moment de connectar amb les lletres.
Silenci…
És temps de llegir una estoneta.
Silenci…
És hora d’endinsar-se en una història.
Silenci…
La lectura ens duu un munt de cabòries.
Silenci…
Sóc jo i un llibre.
Silenci…
Llegir em fa sentir lliure.
Silenci…
Mengem-nos tot coneixement.
Silenci…
Estimulem la nostra ment.
Silenci…
La nostra imaginació s’estén.
Silenci…
Lluitem contra l’avorriment.
Silenci…
Els pensaments aliens ens omplen.
Silenci…
Els savis fan surf sobre les ones.
Silenci…
Acceptem paraules generoses.
Silenci…
Els nostres cors s’estoven.
Silenci…
Escoltem la paraula feta expressió.
Silenci…
La lectura ens ajuda a comprendre el món.
Silenci…
Llegim totes les ànimes que s’amaguen,
entre les pàgines de cada llibre,
a cada racó d’aquesta biblioteca nostra.
de l’IES Damià Huguet,
que avui les seves portes,
per primer cop, ens obre.
Aquest 26 de març dels dos mil deu,
posem-hi el primer peu!
El Silenci parla sol quan les paraules dels llibres ens miren.

4 comentaris:

Joan Lladonet ha dit...

És un poema molt encertat i aconseguit per l'objectiu pel qual la poetessa el va parir. Silenci. La biblioteca vos espera amb impaciència.

Carolina ha dit...

shshsht! Sileeeeeenci ;)

onatge ha dit...

Hola Antònia he arribat a casa teva de casualitat..., i m'agrada. El poema el trobo ple de silenci, i jo enamorat del silenci, m'encanta. És en el silenci on neix el crit de vida. L'abraçada en silenci. La veu del silenci, la seva cançó, la bona veu quan canta, només cal saber i voler escoltar... I tantes persones que es fan sordes al silenci. El silenci també parla, és companyia, és poema, és el cor de la metàfora... En temps de silenci, potser ja he parlat massa.

Una abraçada en silenci.
onatge

Antònia ha dit...

Onatge, idò encantada que hi hagis arribat, benvingut. El teu escrit també m'ha agradat molt, gràcies...