dimecres, 30 de novembre del 2011

Una cala petita equipada amb tots els colors reglamentaris...

 
 Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
 
Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.

4 comentaris:

Antònia ha dit...

Una cala petita...

Joan Lladonet ha dit...

Una cala petita que omple una mar molt gran.

Florenci Salesas ha dit...

Estimo aquesta dona. Que gran la Cèlia!

Antònia ha dit...

Moltes gràcies Florenci per descobrir-me-la!