diumenge, 2 maig de 2010

Poema especial per al dia de la mare...

Aquí teniu un poema fantàstic per celebrar el dia de la mare. A més, està molt bé perquè no només fa honor a n'aquesta figura tan important i essencial, sinó que també s'enrecorda de les filles i de les àvies, peces claus del trencaclosques! Ser filla ha estat i és una experiència molt enriquidora i m'encanta, però ser mare és una sensació inexplicable i t'ajuda a entendre molt millor el món i, sobretot, t'ajuda a valorar tot el que varen fer els teus pares per tu, que mai no es valora prou. MOLTS D'ANYS A TOTES LES MARES!


Àvia, mare i filla

M’has donat la vida, filla.
He donat la vida, mare.
I no deixarem de donar-la,
seguint per tots els camins,
mantenint l’esforç del dia a dia.
I la lluita continua,
per donar les eines necessàries,
per fer de la teva vida,
una autonomia,
una fortalesa,
una autosuficiència,
una supervivència.
Tot un cau d’estimes
que somnia i que sent,
sense mals pensaments,
amb alegria i optimisme.
Sempre seré al teu costat,
vida meva,
T’equivoquis
o caiguis a terra.
Sempre tindràs la meva mà,
angeleta,
per recolzar-te
o ajudar-te a pujar.
Perquè vull que arribis ben alt,
allà, a dalt de la muntanya,
on el cargol ja treu les banyes,
amb la naturalitat i la sincerat anhelades.
Aire pur i transparent.
Amor còmplice i ardent.
I jo et miraré des de baix,
perquè, per a mi, tu ho ets tot,
perquè encara que hi hagi dos mons,
tu ets el meu únic món,
perquè encara que hi hagi patiment arreu,
tu ets el meu patiment,
perquè encara que hi hagi insensibilitat humana,
estimarem la nostra unió umbilical i ufana.
I ens deixarem salvar per la dignitat d’alguns
i la revolució d’altres.
Amb tu, tot el demés està de més.
Àvia, mare, filla.
Tres generacions de vida
Tres generacions d’estima.
Carolina Ibac

5 comentaris:

Antònia ha dit...

Molts d'anys mamà!!!

Joan Lladonet ha dit...

Senzillament és un poema excel·lent, que deixa molt elevada la condició de mare. Segurament massa sacrificada i tot. Hi manquen moments de desànim i d'angoixa, que també existeixen, però ànim i per amunt.

Pere ha dit...

M'ha encantat el poema. La revolució de les mares no hauria de significar tallar aquest fi cordó umbilical que les uneix per sempre als seus fills.

...miryam... ha dit...

Un poema molt guapo!! m'ha agradat bastant! molt entanible! Molts d'anys per ahir Antònia! un beso!

Antònia ha dit...

Mon pare ja tens raó ja, l'angoixa i la por formen part de la maternitat. Però els moments joiosos guanyen...

Pere, m'alegra que t'hagi agradat. El cordó umbilical no es talla mai, metafòricament parlant, una mare és una mare.

Míriam, ets un encant, moltes gràcies!

A tots, m'agrada molt que visiteu el meu blog. Gràcies pel vostre temps!